AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

NICOLÁS, Miquel, La història de la llengua catalana. La construcció d’un discurs , València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

OLIVAR, Marçal, «Notes entorn de la influència de l’ Ars dictandi sobre la prosa catalana de la Cancelleria a finals del segle XIV», Homenatge a Rubió i Lluch , III, Barcelona, 1936, pp. 631-653.

PAR, Anfòs, Sintaxis catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398) , Halle, M. Niemeyer, 1923.

— Curial e Güelfa. Notes lingüístiques y d’estil , Barcelona, Biblioteca lingüística de l’oficina Romànica, 1928.

PÉQUIGNOT, Stéphane, «Enregistrer, ordonner et contrôler: les documents diplomatiques dans les registra secreta de Jacques II d’Aragon», Anuario de Estudios Medievales , 32, 2002, pp. 431-479.

POTTIER, Bernard, «L’évolution de la langue aragonaise à la fin du Moyen Âge», Bulletin Hispanique , 54/2, 1952, pp. 184-199.

RABELLA, Josep Anton, Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1998.

— «Les altres Regles d’esquivar vocables : les correccions en la documentació processal», Caplletra , 17 (tardor 1999), 2000, pp. 55-63.

— «Llengua de la Cancelleria i llengua de tothom», en Francesc Vallverdú (dir.), Enciclopèdia de la llengua catalana , Barcelona, Edicions 62, 2001, pp. 48-51.

RIBES AMORÓS, Maria Salomé, L’obra lingüística d’Alfons Par , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.

RIERA, Antoni, La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986.

RIQUER, Martí de, «Prosa parlamèntaria i cancelleresca», en Martí de Riquer, Història de la literatura catalana , vol. II, Ariel, Esplugues de Llobregat, 1964, pp. 335-356.

— «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», Miscellanea Barcinonensia , XLIX, 1978, pp. 7-19.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, «Sobre els orígens de l’humanisme a Catalunya», Bulletin of Spanish Studies , XXIV, 1947, pp. 88-98 [Reedició: La cultura catalana del Renaixement a la Decadència , Barcelona, 1964, pp. 9-25].

— «Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle XV», en Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas , vol. II. Barcelona, 1957, pp. 357-367 [Reedició: Revista de Llengua i Dret , 3, Barcelona, 1984, pp. 71-76].

RUBIÓ i LLUCH, Antoni (ed.), Documents per l’historia de la cultura catalana migeval . 2 volums. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908-1921 [Reedició amb pròleg d’Albert Hauf: Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000].

RUBIO VELA, Agustín, Epistolari de la València medieval , 2 vols., València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, I, 1985 (segona edició: 2003), i II, 1998.

— L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV : burocràcia, política i cultura , València, Consell Valencià de Cultura, Sèrie Minor 24, 1995.

— El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV , 2 volums, Castelló/Barcelona, Fundació Germà Colón/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.

RUIZ CALONGE, Joan, «Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , XXVI (1954-1956), 1956, pp. 205-234.

SANCHIS GUARNER, Manuel, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor , Barcelona, Salvat, 1980 [Reedició: Barcelona, Salvat, 1992].

SEGARRA, Mila, Història de la normativa catalana , Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español , XX, 1950, pp. 137-241.

— «Cancillerías de Fernando I de Antequera y de Alfonso V el Magnánimo», Anuario de Historia del Derecho Español , XXXV, 1965, pp. 169-216.

— «De la cancillería de los reyes de Mallorca», Anuario de Historia del Derecho Español , XLII, 1972, pp. 217-290.

SOLDEVILA, Ferran, Pere el Gran. Segona Part: El regnat fins a l’any 1282 , vol. I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1962.

TAVONI, Mirko, «La lingua delle cancellerie», Storia della lingua italiana. Il Quattrocento , Bolonya, Il Mulino, 1992, pp. 47-55.

TRENCHS ÒDENA, Josep, Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval , a cura d’Ignasi J. Baiges et alii , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica , LXXXVIII, 2011.

TRENCHS, José i Antonio M. ARAGÓ, «Las Cancillerías de la Corona de Aragón y de Mallorca desde Jaime I hasta la muerte de Jaime II», Saragossa, Institución Fernando el Católico, Folia Parisiensia , 1, 1983, pp. 27-110.

UDINA MARTORELL, Frederic, Documents cabdals de la història de Catalunya , Barcelona, Fundació Catalana, 1985.

VENETZ, Gabriela H., «Il Codice Aragonese (1458-1460): la distribuzione delle tre lingue napoletana, catalana e latina», Zeitschrift für Katalanistik , 22, 2009, pp. 273-292.

VENY, Joan, Llengua històrica i llengua estàndard , València, Publicacions de la Universitat de València, 2001.

¶ 1En van formar part, a més de l’investigador principal, Carme Barceló Torres, Milagros Cárcel ortí, Emili Casanova Herrero, Germà Colón Doménech, Vicent Josep Escartí Soriano, Joaquim B. Martí Mestre, Miquel Nicolás Amorós, Manuel Pérez Saldanya,Vicent Pons Alòs, Mateu Rodrigo Lizondo, Agustín Rubio Vela i Abelard Saragossà Alba. Ateses les característiques de la recerca, des d’un primer moment Mateu Rodrigo va as- sumir la tasca de revisar i anotar totes les transcripcions i jo, la de gestionar-la d’acord amb els objectius que ens havíem traçat. El projecte va ser descrit a Ferrando (2004: 325-343).

L’objecte d’aquest recull* és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana, continguts en la sèrie de registres de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca el 1291, any del començament del llarg regnat de Jaume II (1291-1327), després de la mort sobtada d’Alfons el Franc; l’elecció d’aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí, pròpia dels textos oficials. Fineix el 1420, data a l’entorn de la qual s’observa, d’una banda, una major presència d’escrivans d’origen valencià i aragonés en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, i com ja constatà Coromines, l’entrada i paulatina difusió d’algunes innovacions en la llengua cancelleresca. 1Antoni Ferrando ha aprofundit en aquesta qüestió; durant el govern d’Alfons el Magnànim, i en congruència amb el major pes del regne de València dintre la Confederació catalanoaragonesa, on arriba a una posició de franca hegemonia, va créixer visiblement el nombre de curials valencians a la Cancelleria Reial, entre els quals cal citar els secretaris Francesc d’Arinyo i Joan Olzina o el vicecanceller Jaume Pelegrí: doncs bé, així com des d’un principi la llengua cancelleresca s’havia format partint del sermo urbanus de Barcelona, sempre sota la influència dels cultismes llatins, aquesta presència valenciana es manifesta en l’aparició als escrits oficials d’innovacions atribuïbles al català de València. 2