Gert Nygårdshaug - El zoo del Mengele

El murmuri de la gent que envoltava l’escena va començar a sonar amenaçador; el cercle de gent al voltant dels armeros i del pobre senyor Gomera es va anar tancant. Alguns dels armeros s’estaven començant a posar clarament nerviosos, i encanonaven amb els rifles els que tenien més a prop. L’ armero que havien enviat al camp de tomaqueres va tornar amb els braços plens de la planta verinosa.

—En nom de Déu i de la Verge us prego que atureu això, sergent Felipe Cabura! —El pare Macondo va fer una passa endavant una altra vegada, implorant al líder dels armeros que s’hi repensés. Però una altra vegada el van empènyer sense miraments amb les culates.

El senyor Gomera va asseure’s a la caixa, amb els llavis tancats amb força i mirant endavant amb desafiament, però la seva cara havia empal·lidit. Quan el Pitrolfo va arrancar un grapat de fulles de miamorates i les va aixafar en una bola, que va aguantar davant de la barbeta del senyor Gomera, aquest, de sobte, va obrir la boca i va arrabassar la bola abans que el Pitrolfo pogués intentar entaforar-li a la boca per la força.

Es va fer un silenci absolut. Fins i tot els armeros van deixar de jugar amb les bandoleres i els rifles. Tothom mirava el pobre Gomera. Les galtes se li van inflar, i si no fos per la tragèdia que tothom sabia que l’esperava, tot plegat hauria sigut bastant còmic.

—Mastega! —va cridar de sobte el Pitrolfo.

I, a poc a poc, el senyor Gomera va començar a mastegar. Va mastegar i mastegar. Ara s’inflava la galta esquerra, ara la dreta. Amb la mirada carregada de ràbia, no va treure els ulls del Pitrolfo.

—Empassa-t’ho! —va bramar el Pitrolfo.

El senyor Gomera va parar de mastegar. Va mirar amb intensitat el seu botxí. I aleshores s’ho va empassar.

Un sospir es va estendre entre la gent.

L’home desafortunat va caure enrere i va començar a fer tombs al terra sec d’argila com un insecte incapaç de volar, com una mosca sense ales. Cada cop més ràpid, fins que els tombs van començar a aturar-se i finalment es va quedar quiet. Li sortia escuma verda de la boca.

El pare Macondo i el doctor Pinelli es van donar manya a socórrer el senyor Gomera i es van acotxar al seu costat. Els armeros van marxar, i el Pitrolfo va murmurar alguna cosa sobre que amb un sol grapat probablement n’hi hauria hagut prou.

Van portar el senyor Gomera cap a dins a casa.

Dalt de l’arbre, amb una bona vista de tot el que havia passat, el Mino va dir al Pepe:

— Ara entens per què hem de matar el porc del Cabura?

Va succeir un miracle: el senyor Gomera no va morir. El vell doctor li va salvar la vida posant-li un tub de plàstic fins a l’estómac i aspirant tot el que quedava del verí dels miamorates . Però es va quedar mig cec i gairebé sord, i incapaç de reconèixer ni una sola cara del poble. Fins i tot la seva dona i la petita María eren completes desconegudes per a ell. Es treia el barret davant els seus éssers estimats i es presentava educadament amb el nom sencer del seu pare. No sabia que tenia un camp de tomaqueres, i tot i que la seva dona el portava pacientment al mercat on havia tingut la parada, es negava en rodó a seure entre complets desconeguts venent uns tomàquets que clarament no eren seus.

Cada dia, des del matí fins a la nit, quan tenien temps lliure entre les feines que havien de fer, el Mino i el Pepe espiaven el sergent Cabura. Al final se’n sabien els hàbits i les rutines diàries: quan anava al lavabo, on pixava, on deixava el rifle, en quin forat es cordava la bandolera després de fer-se el rot de la tarda, quan rebia ordres de la capital del districte per telèfon i, sobretot, quan venia a visitar-lo el D. T. Star amb noves ampolles d’ Old Kentucky Bourbon. Five Years Old . Després d’aquestes visites plovien ampolles buides de la finestra, i al migdia el porc del Cabura solia caure en un son profund i pesat mentre seia a la cadira, amb els peus plantats sobre la taula. Dormia la mona amb la boca oberta, roncant a cor què vols mentre li regalimaven baves barbeta avall cap a l’uniforme. Quan això passava, el Mino i el Pepe podien entrar amb prou seguretat per la finestra de darrere de la casa i posar-li formigues pantalons avall. Una vegada, van aconseguir posar fins a cinquanta-tres formigues pel coll de la camisa militar del Cabura; i ni així es va despertar fins a una hora després que hi posessin l’última.

Això va donar gran seguretat al Mino i el Pepe que el seu pla funcionaria.

El Pepe va seure al mur del cementiri amb les cames penjant. Havia deixat les tortugues al Lucas. Es va esperar, excitat per veure si el Mino arribaria aviat. Avui era el dia que passaria. Avui el poble quedaria alliberat del cruel tirà. El porc del Cabura moriria.

El dia abans, el Cabura havia rebut una altra visita del D. T. Star de La Compañía, que li havia deixat com a mínim cinc ampolles d’ Old Kentucky Bourbon. Five Years Old . Això volia dir que, amb tota probabilitat, el Felipe Cabura, borratxo, cauria en un son profund exactament a un quart de tres. Sense la interrupció de les formigues, l’estupor li duraria com a mínim tres hores.

El Mino va arribar corrents, excitat i amb la cara vermella.

—Va, Pepe! La mama Amanthea és a la venda amb el senyor Rivera, i el papa ha anat a l’autobús amb una caixa de papallones!

El Pepe va anar baixant del mur, va agafar les crosses i va coixejar darrere el Mino, que es va apressar davant seu. Aquesta era la Fase 1 en l’execució del gran pla. I tindria lloc al magatzem del Sebastián Portoguesa.

—És aquí, Pepe! L’ampolla d’acetat d’etil! Un verí mortal, cent vegades més que el dels miamorates . —El Mino va assenyalar una ampolla damunt d’una una biga de sota la teulada.

El Mino va escalar hàbilment i va agafar l’ampolla. Després va sortir del magatzem i va tornar amb una capsa grossa metàl·lica rovellada amb una tapa. Dins hi havia un drap groc, estripat d’una de les camises velles del Sebastián Portoguesa.

Amb compte i amb la reverència més profunda, el Mino va desenroscar el tap de l’ampolla. El Pepe es va enretirar, amb els ulls ben oberts. Aleshores el Mino va abocar un bon raig del líquid dins la capsa metàl·lica, que contenia un drap. Es va tapar el nas, afanyant-se a tapar l’ampolla. Va pujar i va tornar l’ampolla al lloc exacte on era abans.

La Fase 1 del pla s’havia acomplert; només faltava amagar la capsa metàl·lica que contenia les Gotes Mortals en un lloc segur i esperar que el rellotge toqués les dues.

Va ser un matí molt llarg per al Mino i el Pepe. A tots dos els semblava que les agulles del rellotge del campanar de l’església estaven quietes. El Mino només va atrapar dues papallones, i va tenir poca sort demanant closques de cocos. A tres quarts d’una va arribar la mare del Pepe, i volia que l’acompanyés a la selva a buscar naps salvatges. El noi va aconseguir escapolir-se’n amb l’excusa que la cama li feia molt de mal i que era millor que es quedés allí, al mur del cementiri, per estudiar les formigues en pau.

Tot just passada la una, una ampolla buida d’ Old Kentucky Bourbon. Five Years Old va sortir volant de la finestra de l’oficina del porc del Cabura i gairebé va impactar al cap de la vella Esmeralda, que passava per allí.

La selva arribava gairebé fins al darrere de la casa on el sergent Cabura tenia l’oficina. El Mino i el Pepe havien descobert aviat que la gent no s’hi solia arribar; no només perquè el lavabo privat i pudent del Cabura era entre dues bromèlies, sinó perquè en general estava prohibit acostar-se a més de deu metres de l’oficina del Cabura sense una bona raó. Hi havia una finestra a la part del darrere, i aquesta, per sort, estava situada de manera que simplement posant-hi una mà gairebé es podia tocar el clatell pelut del sergent si estava assegut a la seva cadira.