Gert Nygårdshaug - El zoo del Mengele

Va néixer a Tynset, a les muntanyes de Noruega. Des del seu debut literari el 1966, és l’autor de gairebé 40 llibres, que inclouen els gèneres de novel·la juvenil, poesia, contes de fades, thrillers i novel·les policíaques.

La trilogia del Mino ( El zoo del Mengele junt amb Himmelblomsttreet , ‘L’arbre de flors del cel’, i Afrodites basseng , ‘La bassa d’Afrodita’) li va aportar un reconeixement immens tant dels crítics com del públic, i també va formar part de la creació d’un nou gènere: el thriller ecològic.

El zoo del Mengele va rebre el premi «Millor novel·la noruega dels últims 100 anys» al Festival Internacional de Literatura de Lillehammer el 2007 i, només en aquest país, n’han venut més de 400.000 còpies. A més, el director nominat als Oscars Espen Sandberg i Motion Blur han comprat els drets de televisió del llibre.

Així mateix, les seves novel·les policíaques on el personatge principal és el xef i criptògraf Fredric Drum també van fer que l’autor aparegués de manera regular a les llistes dels best-sellers noruecs.

Preocupat per la causa mediambiental, lluita per la preservació de les selves, especialment l’Amazònia, on ha passat molt de temps.

En Mino és un caçador de papallones de la selva tropical i un amant de les aromes, els sons i la diversitat de vida de la jungla. Es guanya la vida recollint papallones peculiars amb el seu pare, però a poc a poc va observant com la seva comunitat està sent explotada i agredida per les principals companyies petroleres, que provoquen una massacre contra la seva família i amics. Amb el temps, el noi es transforma en un temut guerrer amb una set inesgotable de venjança. Al capdavant del famós Grup Mariposa, que té l’objectiu de centrar l’atenció del món cap a la destrucció de la natura a causa de les empreses multinacionals, en Mino surt al món i propaga el terror entre els grans empresaris que amenacen els espais naturals.

En aquesta novel·la, Gert Nygårdshaug combina de manera magistral una capacitat narrativa i una imaginació exuberants amb un drama d’alta tensió que descriu la realitat de l’Amèrica Llatina. El llibre tracta temes com ara l’imperialisme mediambiental, i es basa en les pròpies experiències de l’autor viscudes a la selva americana.

«Millor novel·la noruega dels últims 100 anys»

(Festival Internacional de Literatura de Lillehammer, 2007)

Amb el suport del Departament de Cultura

Títol original: Mengele Zoo , per Gert Nygårdshaug

© Matt Jardine, 2019

Publicat per primer cop el 1989

Els drets han estat negociats per Immaterial Agents & Oh!Books Literary Agent

Primera edició en català: setembre del 2020

© del text: Gert Nygårdshaug

© de l’edició

9 Grup Editorial

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Traducció: Aina Olivé Busquets

Disseny i composició: 3 x Tres

ISBN: 978-84-9034-988-5

Producció de l’ebook: booqlab.com

PREFACI Prefaci Penso en els dies irrepetibles que vaig passar a les profunditats de les selves de Veneçuela i el Brasil; i en el Tomás, l’indi canaima que a les nits, després d’arrossegar la piragua fins a terra ferma, m’explicava amb total seriositat les històries més increïbles al costat de la foguera. Històries sobre la selva que ara, quan escric aquestes línies, es troba a punt de ser destruïda. Recordo les innombrables converses al voltant d’un got de rom al bar Stalingrad, a Cumaná, una petita ciutat de la costa. Allà encara circulen teories sobre què se’n va fer del llegendari capità anglès Percy Fawcett, que fa més de cinquanta anys va desaparèixer a la selva mentre cercava antigues civilitzacions, al sud del riu Xingú, sense deixar cap rastre. Fawcett va registrar més de cent tribus indígenes genuïnes; d’aquestes avui només en subsisteixen deu com a màxim. La violència contra la selva i els seus habitants és inconcebible. La realitat és pitjor del que qualsevol novel·la pugui transmetre, i les conseqüències són gairebé impossibles d’entendre. Vull assenyalar que, de manera deliberada, he barrejat en aquest llibre el portuguès i l’espanyol, juntament amb paraules i expressions locals, per evitar que l’atenció es concentrés en un país o una regió determinats del continent on passa gran part de la història. Els noms de les diferents espècies d’animals i plantes són autèntics. GERT NYGÅRDSHAUG Straumen, 22 de novembre de 1988

CAPÍTOL 1 Blanca com el cor d’un coco

CAPÍTOL 2 Fum negre al cercle de l’home en flames

CAPÍTOL 3 La casa a la costa

CAPÍTOL 4 La revolució és tan pacient com un cactus

CAPÍTOL 5 Pensaments a l’ombra del plàtan

CAPÍTOL 6 El nèctar de les flors vermelles

CAPÍTOL 7 Un morfo blau alça el vol

CAPÍTOL 8 Els tetràpodes

CAPÍTOL 9 L’alegria verda de la Mare Gaia

CAPÍTOL 10 Al fons de la cripta de la màgia

Penso en els dies irrepetibles que vaig passar a les profunditats de les selves de Veneçuela i el Brasil; i en el Tomás, l’indi canaima que a les nits, després d’arrossegar la piragua fins a terra ferma, m’explicava amb total seriositat les històries més increïbles al costat de la foguera. Històries sobre la selva que ara, quan escric aquestes línies, es troba a punt de ser destruïda.

Recordo les innombrables converses al voltant d’un got de rom al bar Stalingrad, a Cumaná, una petita ciutat de la costa. Allà encara circulen teories sobre què se’n va fer del llegendari capità anglès Percy Fawcett, que fa més de cinquanta anys va desaparèixer a la selva mentre cercava antigues civilitzacions, al sud del riu Xingú, sense deixar cap rastre. Fawcett va registrar més de cent tribus indígenes genuïnes; d’aquestes avui només en subsisteixen deu com a màxim.

La violència contra la selva i els seus habitants és inconcebible. La realitat és pitjor del que qualsevol novel·la pugui transmetre, i les conseqüències són gairebé impossibles d’entendre.

Vull assenyalar que, de manera deliberada, he barrejat en aquest llibre el portuguès i l’espanyol, juntament amb paraules i expressions locals, per evitar que l’atenció es concentrés en un país o una regió determinats del continent on passa gran part de la història. Els noms de les diferents espècies d’animals i plantes són autèntics.

GERT NYGÅRDSHAUG

Straumen, 22 de novembre de 1988

El tossal de les magnòlies del sud-est del poble brillava de color daurat i verd amb la llum baixa del capvespre, i la brisa suau, humida, gairebé imperceptible, duia l’olor un pèl amarga de la canforeira (càmfora). Enmig de tota la verdor s’alçaven les xicrandes florides, com a fars de porcellana blava que atreien totes les aus, des de voltors i colibrís fins a tucans amb becs diferents.

Després d’un xàfec de tarda, un eixam de statiras (papallones llimoneres) van sortir del seu refugi i van voletejar cap al poble, atretes per les fortes fragàncies del mercat de flors i verdures. Feia calor i pujava el vapor de la selva.