Sebastià Perelló - La mar rodona

Diuen que el penediment és cosa dels vençuts, i que no és de franc, que sempre cerques treure’n alguna cosa. He arribat a no voler saber res de mi, perquè només era aquesta memòria que rapinyava, que era el remordiment que em feia bategar el cor. Que jo era els polls i les llémenes que crien, les puces que em cercava aquesta inquietud d’un passat que s’havia clos irrevocablement. Però picava i només podia gratar. Que no tenia dret a l’imprevisible, que només era la pena que podia passar, que ja no hi havia res que em pogués agafar desprevingut, que no hi pots viure, en un descuit, perquè els dies eren deliberats, allò que esperes i mai no t’equivoques, que ja no podia passar res de nou. De la culpa no se’n pot fugir, diuen. I no he estat feliç. I és això que t’arrenquen les bèsties que no has pogut perdonar. Allò que ha quedat sense dir.

Mai no vaig llegir el bitllet d’en Sebastià. I quan el vaig cremar sabia que serien paraules que no sentiria ningú. I aquest buit no el tanquen les que dic ara. Mira si m’ha costat arribar fins aquí. Es tractava de passar amb cançons. No hi ha manera de refer el camí, han passat l’arada i tot és guaret. Hi hauràs de tornar una vegada i una altra en aquest bocí de terra que has deixat sense sembrar. Hauràs de trobar les camades, i sempre serà allò que queda entre dos solcs buits. Perquè no hi ha volta de fulla, la manera de deixar les coses clares és mostrar el trau. Un secret sense revelació no és res. És la mateixa confessió que el diu, que el mostra. Com si només pogués compartir aquest bitllet que no hem llegit. Aquesta manera d’estar en blanc. Blanc com una paret, com el paper d’escriure. Aquest esqueix. He viscut amb aquesta presència permanent d’allò que de mi va quedar en aquell moment en què vaig callar. Una mica abans, en el precís instant en què vaig veure n’Aina del Pou Salat i no li vaig donar aquell tros de paper. Va ser com una mutilació. Un membre fantasma que fa mal, sents aquelles formigues que et corren pel cos, aquelles pessigolles, la coïssor insofrible que crema, cinglades que són com un clau al cor. I és això que et puc oferir, llocs inaccessibles, dunes que es mouen, aquest desert. Aquest secret que al final és buit, una absència irreparable que no és el mort, és el forat negre que va deixar aquell moment. I els dies que varen venir després. I que arriba fins avui i que encara em pren les paraules de la boca. L’orfenesa irrespirable d’allò que sé dir, d’allò que queda dit. I et puc deixar aquest fardell que has d’estirar i que ve d’enrere. I davant, quatre passes lluny, allà, en els dies que encara no han arribat i vénen, aquest os que hauràs de rosegar. Com si ara fossis tu que ha de carregar el mort. Aquest desig de saber, que sempre fa trunyella amb un secret. Perquè callar, ja ho saps, tanmateix va ser encara dir qualque cosa. I que és com un nom que no diu res, només crida. ¿Què deia el paper? Són les coses que demanen els que han de morir. ¿Com està el nin? ¿Heu menjat sopes? ¿Han tapat el crui de la cisterna? No sembreu melons a la torrentera, és massa humit, volen frescor, sol i call vermell. No heu de patir per mi. I és allò que sent que he de dir: les coses que demanen els morts.

Pareix que t’han embalsamat. Però tota aquella vergonya clandestina és viva com una fura. Un dia vaig saber que ja no podia tallar cabells i vaig dir a mon pare que si hi venia a bé posaria a ca nostra una espardenyeria. No podia tocar el cap a ningú. Més manies. Ma mare em va mirar desconfiada. Incrèdula. Ara té l’ànima als peus, aquest. I no s’equivocava. M’agradava veure la gent que caminava amb les sabates de sola d’auto que fèiem i amb aquelles altres fetes a mida, viure entre alenes i formes i passar cordons, i l’olor de betum, de pell i cerol. Això em va permetre fer feina al taller, al fons del corral, davant el caquier, i fer com si allò que passava fos allò que havia de passar. I als vespres llegia a la camilla. De vegades venia el metge de can Xerret. Deia que jo era un home anodí. No ho deia perquè em trobàs dessabeït, sense gràcia, cosa que ja m’anava bé, perquè no m’agradava cridar l’atenció, passar per malla era estar al cel, tenir boca i no parlar, però ell ho deixava caure perquè estar amb mi era balsàmic, com si calmàs el dolor. Tanmateix no era cert, jo sabia que darrere aquella cara de jutge de pau, més enllà de les paraules amables hi havia alguna cosa. Allà. Defora. Més endins, passats aquells ulls insaciables que veia al mirall. Com si davant hi hagués un horitzó que fugia, inaccessible, coses que semblaven evaporar-se, que no s’espessien, però que et tenien per la ganya, com si fos una bossa de plàstic que et posen al cap i no et deixa alenar. Per això em vaig acostumar a fer-me enfora, com aquelles cusses de guarda que sempre són lluny. I ja puc xerrar pels colzes, sempre és parlar tot sol. O amb els hereus que no he tengut. I és ben poca cosa si l’herència és un secret nial. Espectres i pelleringues. No n’ha quedat res més. Però ben endins hi sents com un prec que ens aquissa cap a la nafra d’aquesta memòria que és la vida. I no me’n sé avenir, rodes i rodes i sempre tornes a casa amb aquella por que t’escup, i tens encara la sensació de ser només això: una paraula inconvenient. la peixera

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.