Saša Stanišić - Orígens

Sasa Stanisic

Neix el 1978 a Višegrad, a Bòsnia i Hercegovina. Als catorze anys, per la guerra dels Balcans, fuig a Alemanya amb la seva família. La seva primera novel·la, Com el soldat repara el gramòfon (Ed. Proa), es va traduir a més de trenta idiomes. Stanišić ha estat distingit, entre altres, amb els premis Adelbert von Chamisso, Alfred Döblin i de Literatura de Rheingau.

Eva Garcia Pinos

Nascuda a Barcelona, es va doctorar en traducció a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2019. Es dedica professionalment a la traducció literària i ha traduït obres de l’anglès i l’alemany d’autors com Paul Preston o Hans Magnus Enzensberger.

«Doncs bé, els orígens, com sempre [...] Primer de tot ha de quedar clar a què es refereix. A la situació geogràfi ca del turó sobre el qual es trobava la sala de parts? A l’estat de la frontera del país en el moment de les últimes contraccions? A d’on eren els pares? Als gens, els avantpassats, el dialecte? Per moltes voltes que hi donem, l’origen continua sent [...] una mena de vestit que hauràs de portar per sempre un cop te l’hagin posat. És com una maledicció! O, si tens sort, un bé que no respon a cap talent però que t’aporta avantatges i privilegis. Així vaig parlar i parlar i en Gavrilo em va deixar acabar. Va partir el pa i em va donar el crostó. Després va dir: —D’aquí, tu ets d’aquí.»

Amb catorze anys Saša Stanišić va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg (Alemanya), però ha tornat diverses vegades a Višegrad per retrobar els familiars que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la singular relació amb la seva àvia Kristina, que lentament està perdent la memòria dels fets i les coses. Stanišić recupera fragments del seu passat familiar —muntanyes habitades per dracs, poblets de vida inalterada, el brot de l’odi ètnic i religiós, escenes de la guerra i la fugida, la vida precària dels immigrants— per dibuixar una geografi a —alhora màgica i real— dels seus orígens.

La mirada de Stanišić és sempre enjogassada, penetrant i emotiva, amb una capacitat extraordinària per narrar i enllaçar històries, com demostra l’imaginatiu fi nal obert del llibre, en què el lector pot triar diferents destins per als personatges.

Obra guanyadora del Premi al Millor Llibre Alemany de l’any.

«Senzillament, un dels nostres millors narradors.» — Die Welt

«Saša Stanišić és un poeta i un revolucionari que ha trobat en el llenguatge la seva autèntica llar.» — Rolling Stone

«Stanišić fa el que se li dona més bé: inventar històries que són salvatges, precises i carregades d’humor.» — Der Freitag

«Amb la seva fantàstica prosa, Stanišić ressuscita els morts amb un inventari contra l’oblit, amb el qual creua els límits del temps.» — FAZ

«Saša Stanišić ha escrit una novel·la amb moltes capes sobre la fugida, el seu viatge a Alemanya i la màgia de la literatura.» — Der Standard

«Si hi ha una gran generació de literatura alemanya contemporània amb un context d’emigració, Saša Stanišić n’és el líder.» — Die Zeit

« Orígens és un trencaformes narratiu. I això és el que és commovedor, increïble i meravellós d’aquest llibre.» — Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung

«L’habilitat de Stanišić és ressaltar moments il·luminant-los amb una aura de conte de fades mentre crea curiositats poètiques i girs lingüístics brillants.» — Deutschlandfunk Kultur

Orígens

Narratives

123

La traducció d’aquesta obra ha comptat amb un ajut del Goethe-Institut.

Títol original: Herkunft

© 2019 Luchterhand Literaturverlag,

una divisió de Verlagsgruppe Random House GmbH,

Munic, Alemanya // www.randomhouse.de

Drets negociats a través d’Ute Körner Literary Agent

www.uklitag.com

© 2020 Eva Garcia Pinos, per la traducció

© Patrick Aventurier, per la foto de portada

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B / 08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Disseny de col·lecció: J. Mauricio Restrepo

Primera edició: novembre de 2020

ISBN: 978-84-18197-38-3

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Orígens

Saša Stanišić

Traducció d’Eva Garcia Pinos

L’àvia havia vist una nena al carrer. La va cridar des del balcó, no havia de tenir por, l’aniria a buscar. No et moguis!

L’àvia baixa tres pisos només amb les mitges i triga i triga, el genoll, el pulmó, el maluc, i quan és a baix, on hi havia hagut la nena, ja no hi ha cap nena. La crida, crida la nena.

Els cotxes frenen, esquiven la meva àvia que només porta unes mitges negres primes, que és al carrer que una vegada portava el nom de Josip Broz «Tito» i que avui repeteix el nom de la nena desapareguda com si fos un eco, Kristina!, crida la meva àvia, crida el seu propi nom: Kristina!

És 7 de març de 2018 a Višegrad, Bòsnia i Hercegovina. L’àvia té alhora vuitanta-set anys i onze anys.

Vaig néixer el 7 de març de 1978 a Višegrad, a la vora del Drina. Els dies anteriors al meu naixement havia plogut sense parar. El març a Višegrad és el mes més odiós, és tristoi i perillós. A la muntanya es fon la neu, els rius creixen i surten de la llera. El Drina també es posa nerviós. La meitat de la ciutat queda sota l’aigua.

El març de 1978 no va ser diferent. Quan la mare va començar a tenir contraccions, una tempesta violenta bramava sobre la ciutat. El vent va vinclar la finestra de la sala de parts, la qual cosa va provocar sentiments confusos, i enmig d’una contracció va caure un llamp que tothom va pensar, guaita, sembla que ara arriba el dimoni al món. No em va anar tan malament, és una bona cosa que la gent et tingui una mica de por fins i tot abans de néixer.

Però tot això no va provocar a la meva mare cap pressentiment positiu sobre el transcurs del part, i com que la llevadora no estava contenta amb com havien anat les coses, «complicacions» era la paraula clau, va manar que anessin a buscar la metgessa de guàrdia. No volia, com jo tampoc no vull fer ara, allargar la història innecessàriament. N’hi ha prou de dir que les complicacions es van simplificar amb l’ajuda d’una ventosa.

Trenta anys després, el març de 2008, vaig haver de presentar un currículum escrit a mà a l’oficina d’estrangeria per tal d’aconseguir la nacionalitat alemanya. Quin estrès tan descomunal! La primera vegada que ho havia intentat, l’única dada que vaig posar al paper és que vaig néixer el 7 de març de 1978. Em semblava que després ja no hi havia hagut res, com si el Drina hagués esbandit la meva biografia.