Joan Mayans - El futur no és el que era

Ara se la mira sortint del lavabo d’un hotel, amb una gran tovallola blanca que li encercla el cos i una de petita amb què prova d’eixugar els seus cabells de color negre intens. La penja en una barra i es gira cap a ell. Avança seriosa, capficada, com si vingués d’un lloc molt llunyà. Quan encreuen les mirades, però, ella somriu, amplament, teatralment. S’espolsa els cabells i esquitxa l’esquena nua del Kai, que li segueix el joc i demana: “Més, més, castiga’m més.” Ella riu. Ell l’abraça pel cul i prova de fer-la caure al llit, amb ell. Ella converteix la rialla en una súplica tova: “No, no, Kai, que haig de marxar, avui ja no tinc més temps.” Ell escenifica una protesta infantil i la deixa anar. Es vesteixen, es fan un petó abans de sortir i, un cop a fora, se separen ràpidament, més per anar per feina que per por que algú pogués veure’ls.

Quinze minuts més tard, ell puja al tren que el portarà cap a casa i envia un whatsapp per dir que està de camí i per preguntar si cal que dugui res. Vint-i-cinc minuts després, ella fa girar la clau de la porta de casa seva i crida un “Hola!!!” que només és contestat pel soroll accelerat d’una sèrie de dibuixos de la tele . Tots dos, en paral·lel, tapen el seu secret amb els rituals domèstics de cada dia. Es deixen envoltar per les simfonies quotidianes que, de manera molt similar, interpreten les seves respectives famílies. Per dins, però, noten l’escalfor de quelcom prohibit, emocionant, egoista i significatiu. I, almenys en aquest moment, quan encara senten els dits de l’altre enfonsats en la seva carn, ni els passa pel cap penedir-se’n.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.