Daniel Ortiz - Política i valors

El text assenyalava: “Des del 2003, la comprensió dels espanyols vers les pràctiques defraudadores ha assolit el nivell del 40% de la població. Així, aquell mateix any es va situar en el 43%, igual que el 2004. I el 2005 el grup de defensors d’aquestes pràctiques va assolir el seu màxim nivell amb un 46%”. El diari continuava afirmant: “El desglossament de les dades resulta igualment significatiu. D’aquest col·lectiu actual de simpatitzants de l’evasió, gairebé un 30% creu que ‘hi ha circumstàncies personals o empresarials’ que justifiquen l’incompliment fiscal. Però un 10% afirma directament que ‘té dret’ al frau com a contrapartida de la persecució de l’Agència Tributària”. En darrer terme afegia, i aquest és l’aspecte més destacat de la notícia: “L’estudi revela, a més, una generalització absoluta de la sensació que el frau és totalment comú a la societat espanyola”. Ignorem la importància del fet diferencial català sobre aquest fenomen; però, a priori, res no permet pensar que a Catalunya sigui gaire diferent. En tot cas, notícies com aquesta són un indicador ben significatiu a l’hora de parlar d’actituds cíviques i responsabilitats ciutadanes davant la política.

Podem definir la cultura política com “el conjunt de creences, actituds, valors, ideals, sentiments i avaluacions que predominen entre els ciutadans pel que fa al sistema polític del seu país i al paper que els ciutadans tenen dintre d’aquest sistema” (Anduiza, 2008). Els experts han elaborat un conjunt de paràmetres per tal de mesurar i interpretar la cultura política majoritària a través dels resultats de les enquestes d’opinió ciutadana que realitzen periòdicament els corresponents organismes catalans i espanyols.

Hem agrupat els principals resultats obtinguts a Catalunya, entre els anys 2000 i 2008, en quatre apartats que podrien formar part d’una certa seqüència de relació lògica entre la ciutadania i la política: civisme, socialització, opinió i participació.

Entre 1 i 2 de cada 4 ciutadans enquestats creuen que es pot confiar en la majoria de la gent.

La confiança interpersonal, és a dir, el percentatge de ciutadans i ciutadanes enquestats que creuen que es pot confiar en la majoria de la gent és del 27% l’any 2002 (Anduiza, 2008). Mentre que l’any 2008 un 46% accepta l’afirmació que “gairebé sempre es pot confiar en la gent”, encara que un 54% creu que “normalment totes les precaucions són poques a l’hora de tractar amb la gent” (CEO, 2008).

Davant la pregunta sobre què significa ser “un bon ciutadà”, les respostes obtingudes són les següents (puntuacions de 0 a 10):

Font: CIS, 2002.

Entre 6 i 7 de cada 10 ciutadans enquestats afirmen que “gairebé mai no es parlava de política a casa seva quan eren petits”. Un 65% dels enquestats afirma que “gairebé mai no es parlava de política a casa seva durant la seva infància o la seva adolescència” (CIS, 2002).

Entre 7 i 8 de cada 10 ciutadans enquestats afirmen que no estan interessats en política (però el 2008 la xifra es redueix fins a 5). Un 76% dels enquestats afirma que la política “li interessa poc o gens” el 2002 (CIS, 2002), mentre que la xifra es redueix lleugerament fins al 71% el 2007 (ICPS, 2007). D’altra banda, el 2002, menys del 30% dels enquestats declara que té interès per la política (Anduiza, 2008); però, d’altra banda, l’any 2008 un 52% dels enquestats afirma que “està interessat en la política” (CEO, 2008).

Entre 6 i 7 de cada 10 ciutadans enquestats es consideren bastant o molt informats sobre política. Un 65% dels enquestats es considera “molt o bastant informat del que passa en política” (CEO, 2008).

Més de la meitat dels enquestats creuen que la política és important en la seva vida quotidiana. Més de la meitat dels enquestats pensen que “les decisions polítiques l’afecten en la seva vida quotidiana” (CIS, 2007).

Entre 5 i 7 de cada 10 enquestats no parlen mai o quasi mai de política. El 71% dels enquestats afirma que “mai o gairebé mai no parla de política amb altres persones” (CIS, 2002, 123), mentre que el percentatge disminueix fins al 58% l’any 2002 (CIS, 2002) i fins al 52% l’any 2008 (CEO, 2008).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.