Daniel Ortiz - Política i valors

Weber també mostra la seva preocupació pels valors de la política i, principalment, pels valors que orienten les accions dels professionals de la política: “La consciència de tenir una influència sobre els homes, de participar en el poder sobre ells i, sobretot, el sentiment de manejar els fils dels esdeveniments històrics importants eleven el polític professional, fins i tot el que ocupa posicions formalment modestes, per sobre del que és quotidià. La qüestió que aleshores se li planteja és la de quines són les qualitats que li permetran estar a l’altura d’aquest poder (per limitat que sigui en el seu cas concret) i de la responsabilitat que recau sobre ell. Amb això ja entrem en el terreny de l’ètica, ja que és a aquesta disciplina a qui correspon determinar quina classe d’home s’ha de ser per tenir dret a posar la mà sobre la roda de la història”.

Per portar a terme el nostre propòsit, prendrem com a referència els principals actors de la política: els partits polítics amb representació parlamentària, els professionals de la política i el conjunt dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya; per bé que, ocasionalment, també ens referirem de manera específica a les institucions de govern i al sistema polític. En cada cas tractarem de veure quins són els valors que, majoritàriament, n’impregnen o n’inspiren el comportament i les seves conseqüències.

L’estudi se centra en el període 2004-2008, especialment pel que fa a l’anàlisi de les ponències en els congressos dels partits (anys 2004 i 2008). No obstant això, esporàdicament també inclou algunes dades anteriors, ja sigui amb la finalitat de poder comparar un mateix indicador a través d’un interval més ampli (capítols 4 i 7), o bé perquè les úniques fonts d’informació disponibles són anteriors. En aquest sentit, no podem deixar d’esmentar un dels problemes tradicionals dels estudis socials i polítics al nostre país: la manca de fonts d’informació actualitzades, exhaustives i fiables. Aquesta dificultat es posa especialment de manifest a l’hora d’analitzar la composició del Parlament (característiques professionals i socials dels diputats) i dels alts càrrecs de l’Administració (els estudis disponibles es remunten a les dècades dels anys 80 i 90).

El llibre està estructurat en tres parts i dotze capítols. La primera part té com a objectiu establir un marc conceptual suficientment ampli per integrar de manera adequada les diferents peces del trencaclosques (sistema polític), i consta d’una introducció metodològica (capítol 1); un breu recorregut històric de les tensions entre l’ètica i la política a través d’Aristòtil, Maquiavel i Weber (capítol 2); una aproximació a les principals transformacions de la política contemporània, amb la presentació del nou paradigma emergent, de la mà de Daniel Innerarity (capítol 3); i, en darrer terme, una presentació sintètica dels principals trets de la cultura política majoritària a la Catalunya actual (capítol 4).

La segona part del llibre planteja un exercici d’observació i anàlisi del comportament dels principals actors polítics, amb l’objectiu final d’elaborar un diagnòstic acurat dels valors predominants a la política catalana contemporània. Aquest procés és el que ens ha de permetre, eventualment, una comprensió adequada de la desafecció i la crisi política contemporànies. Començarem fixant-nos en el discurs polític oficial, és a dir: “ els valors que es proclamen” a través dels textos constituents del nostre sistema polític, de les ponències en els congressos dels partits i dels discursos dels mateixos polítics (capítol 5). A continuació ens aturarem en l’acció política, i tractarem de veure quins són “els valors que realment es posen en pràctica” en el funcionament ordinari de la política. Centrarem la nostra atenció en quatre aspectes que considerem especialment significatius: el funcionament intern dels partits, el seu finançament, les campanyes electorals i el perfil dels càrrecs públics (capítol 6). Tot seguit canviarem de perspectiva i tractarem d’esbrinar quina és la valoració ciutadana de la política, és a dir: quins són “els valors que perceben” els ciutadans a l’hora d’avaluar el sistema polític, les institucions de govern, els partits i els polítics (capítol 7). Abans del diagnòstic, encara contrastarem la informació obtinguda per mitjà del diàleg amb quatre personatges de primer nivell de la política catalana: els expresidents de la Generalitat Maragall i Pujol, i els expresidents del Parlament Barrera i Rigol (capítol 8). I, finalment, tractarem d’elaborar el diagnòstic axiològic de la política catalana a principis del segle XXI, a través del sistema polític, les institucions de govern, els partits, els polítics i la ciutadania (capítol 9).

La tercera part del llibre és una invitació a pensar la possibilitat d’una nova política, és a dir: la política del futur, en clau de valors. Partint del diagnòstic anterior, el primer que ens preguntem és: quins són els valors polítics que convindria reforçar, i de quins caldria prescindir? I, més específicament, quines són les actituds i els valors que cadascun dels agents polítics, considerats individualment, hauria d’assumir i promoure? (capítol 10). A continuació encara farem un pas més i plantejarem algunes de les mesures o les reformes que podrien ajudar a fer viables els valors proposats (capítol 11). Finalment, clourem el llibre amb una breu reflexió sobre el valor de la política.

Cal no confondre la crítica amb el menyspreament. Davant la crisi política contemporània, hi ha qui se sent amb el deure de reivindicar la importància de la política, i per això té tendència a interpretar qualsevol crítica com un atac immerescut o excessiu. Certament, hi ha moltes maneres de criticar. Hi ha la crítica interessada, dogmàtica i amb voluntat destructiva. Però també hi ha la crítica saludable, necessària i justificada. No cal dir que aquest treball pretén situar-se en la segona categoria. Tot indica que només serà possible restaurar la grandesa de la política revisant a fons els valors que la inspiren.

Darrerament el valors s’han posat de moda. Tothom parla de valors, singularment els mitjans de comunicació i els polítics. Els valors dels immigrants, els valors dels joves, els valors a l’escola, els valors a l’empresa, etc. Hi ha un discurs, força estès, sobre la necessitat de recuperar els valors del treball, l’esforç, la qualitat o l’estalvi. I en política també es parla sovint de la necessitat de recuperar els valors de la confiança, la credibilitat, la participació i la il·lusió. No obstant això, alguns autors han advertit del perill que això comporta. Ángel Gabilondo (2006) afirma: “Es parla molt dels valors, però a vegades els valors han perdut valor. S’han devaluat. Han acabat sent simplement això: valors, entitats abstractes, sense cap força configurativa, conformadora. Ni constitueixen ni conformen institucions”. Tanmateix, un valor, per ser-ho de debò, “ha de constituir una institució. El valor ha de passar per una institució, perquè no podem fer dels valors pura mercaderia, vàcua cantinela . Estem en un mercat de valors. Efectivament, tot s’ha omplert de valors. Tot és pur comerç”. Davant la possibilitat de quedar atrapats en una retòrica buida de continguts, aquest llibre afirma la necessitat de superar el discurs estèril i descobrir el potencial transformador dels valors en la política.

Una opinió popular força estesa a Catalunya, tal com tindrem ocasió de comprovar en els capítols 4 i 7, considera que l’ètica i la política funcionen com l’oli i l’aigua, és a dir: s’exclouen l’una a l’altra i són mútuament incompatibles. Aquesta mentalitat entronca amb una cultura política, d’arrels predemocràtiques, que tradicionalment ha mirat amb recel i profunda desconfiança tot el que està relacionat amb els afers públics i el govern.