Ramon Folcha - Ambient territori i paisatge

6Alumnes dels cursos del Màster en Desenvolupament Sostenible de FLACAM (Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales), a La Plata (Argentina).

7En català, medi ambient és un pleonasme, una reiteració innecessària. Basta dir medi o, si es prefereix, ambient. El terme ambient ve del llatí ambire, que significa ‘envoltar’. L’expressió medi ambient és una traducció literal i servil de la castellana medio ambiente, forçada en aquest cas per l’amfibolisme del terme medio, que tant vol dir ‘medi’, com ‘mitjà’, com ‘mig’. En francès es recorre al terme environnement, en anglès es parla d’environment, en italià, d’ambiente, i en alemany, d’Umwelt.

8Es diu d’un espai que és isotròpic quan no presenta variacions sensibles es recorri en la direcció que es recorri; és anisotròpic en cas contrari.

9Segons Soja (1989), «spatiality is socially produced and, like society itself, exist in both substantial forms (concrete spatialities) and as a set of relations between individuals and groups, an “embodiment” and medium of social life itself».

10S’entén per antropització el procés de transformació ambiental provocat pels humans i els seus artefactes.

11A Domínguez (2013), en el capítol «La Primavera», hi ha observacions interessants sobre el tema, relatives a aquest famós quadre de Botticelli. S’hi destaca el paper central del taronger –l’arbre dels Mèdici–, com a marc de totes les figures mitològiques representades, i la gran profusió d’elements florals, fins al punt de fer-s’hi clarament identificables una cinquantena d’espècies diferents, totes carregades de valors simbòlics relacionats amb la fertilitat (el quadre va ser el regal de noces de Llorenç el Magnífic al seu cosí). A La Primavera, el paisatge floral compateix protagonisme amb Venus, les Tres Gràcies, Mercuri, Cupido, Flora, Cloris o Zèfir. Som l’any 1482 i el paisatge s’obre pas en la pintura.

12La veu «Paysage» fou escrita per Louis de Jaucourt, i es troba al volum XII (1751).

13Seria el cas de la descrició de les glaceres (veu «Glaciers ou Gletschers»), feta al volum VII (1757) per Paul-Henri Thiry, baró d’Holbach, exemple de la sensibilitat paisatgística de la Il·lustració, tal com es recull a Roger (1997): «Un dels espectacles més bonics que es puguin imaginar en la natura és un mar de glaç [...] seguit de piràmides o de muntanyes de gel, sembla una mar agitada pels vents, les onades de la qual s’haguessin glaçat de sobte amb el contacte amb el vent, o més aviat s’hi veu un amfiteatre format per una acumulació immensa de torres o de piràmides hexagonals. [...] Tot plegat forma una visió d’una bellesa meravellosa.»

14El concepte tractat en aquest epígraf es desenvolupa a Folch (2003), en l’apartat «Del paisaje al paisaje pasando por el territorio».

15Vegeu la informació compilada per l’Observatori del Paisatge (www.catpaisatge.net).

16És instructiva la consulta de Zagari (2006), recopilació i comentari d’una gran diversitat de definicions. L’arquitecte italià Franco Zagari hi teixeix un panorama de referències i reflexions a l’entorn del paisatge complex i ric.

2

El recorregut històric dels conceptes de paisatge i de territori

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.