Anselm Turmeda - Disputa de l'ase

Lió, el primer dia de maig de 1544

Tanutrofa Esal [13]

Llegiu i després jutgeu

[11]Guillaume Lasne, ‘Guillem Lase’.

[12]Joan Duns Escot.

[13]Lase Afortunat llegit al revés.

Veient el món al mal donat

i tothom vivint en pecat,

us explicaré l’aventura

que em passà un dia a la verdura.

Sabreu per la meva disputa

que l’home és menys que bèstia bruta,

si no fos que l’ésser diví

a la nostra falla és enclí.

Invocant doncs nostre Senyor,

començaré la narració:

fa dies, per no restar ociós,

tot i fer un temps ben enutjós,

quan Febus, a casa el Lleó,

d’homes n’escaldava un milió,

el bon temps d’estiu un matí

de casa em va incitar a sortir,

quan Diana mostrava encara

la seva pura i bella cara.

Buscant a cavall fresc ombrí,

em vaig trobar vora un jardí

on hi havia un infinit nombre

de flors i fruites per fer-me ombra.

Una clara font hi rajava

que molt dolça al prat murmurava,

pel qual el rossinyol gentil

feia un cant plaent i subtil.

Creia, en contemplar aquell país,

que era a la terra el paradís

o almenys el jardí sumptuós

de les Hespèrides fruitós.

Per veure un lloc tan excel·lent

em vaig voler aturar amatent.

Vaig seure a l’ombra sobre flors

per jutjar un tan magnífic clos,

però llucant lloc tan diví

de seguida em poso a dormir,

i dormint vaig veure talment

una visió perfectament

arribant a aquells bells verals

d’arreu els animals bestials.

Hi triomfaven elefants,

tigres i lleons molt puixants,

panteres, lleopards clapats,

cavalls, ases, camells gepats,

óssos, dragons, cérvols, senglars,

daines i isards a centenars,

vaques, bous, ovelles, moltons,

llops, guineus, fures, eriçons,

gossos, gats, rates i esquirols

i més que dir no puc tan sols,

que d’arreu havia vingut

doncs tot quadrúpede nascut.

Després veig gran nombre d’ocells

molestant-se uns i altres entre ells,

àguiles, voltors i grifons,

merles, esparvers i falcons,

gallines, tudons i faisans,

cucuts, cornelles, corbs, milans,

grues, agrons, cignes, paons,

perdius, becades i capons,

coloms, garses i passerells,

grives, aloses i estornells,

tórtores, papagais, mussols,

galls, orenetes, verderols

i tan gran nombre d’ocellam

que ni un faltava a fer el seu clam.

Vespes, mosques, tàvecs, cigales,

formigues i aranyes sense ales,

verms, cargols i abelles cridaires,

xinxes, polls i cabres saltaires.

Tots els animals s’hi comptaven

tret dels peixos que al mar nedaven.

Fi

La causa i el motiu de la reunió de tants animals era que el seu rei havia mort. Havia estat un noble lleó, molt savi, de gran justícia, molt valent i coratjós. I per aquestes bondats i virtuts que tenia, els animals, tots en general i cadascun d’ells en particular, havien estat tan contents del seu regnat i li volien tant de bé, i també li tenien tant d’amor, que haurien preferit que se’ls hagués mort un fill en lloc del rei. I encara tenien un disgust més gran i més melancolia perquè el rei havia mort sense hereu carnal i no havia deixat ni fill ni filla. I per la gran i profunda amistat que havien tingut amb el rei, s’havien reunit tots plegats per elegir rei algun dels seus parents, tal com havien acordat.

Fi del pròleg

Llavors es va aixecar un gentil cavall que es deia Cavall Bai. Era un dels consellers i era molt savi, experimentat i parlava molt bé. I, solemnement i amb una eloqüència meravellosa, va dir, complanyent-se pel seu senyor, les paraules següents:

—Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des d’ara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no n’hi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a l’alta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.

Després d’aquestes paraules, els animals, cridant a una sola veu, van dir:

—Amén. Déu el perdoni amb la seva gràcia, misericòrdia i pietat.

Llavors el cavall, anomenat Cavall Bai de les Curtes Orelles, va parlar i va dir les paraules següents:

—Excel·lentíssims i nobles senyors, sabeu millor que jo que Déu totpoderós va ordenar que tot cos amb la seva ànima, un cop acomplert el termini establert per Ell, ha de morir. La mort no és res més que la separació que fa l’ànima del cos quan se’n va al lloc d’on prové. I el cos, després d’aquesta separació, es transforma i torna a la matèria de la qual va ser compost. Això és així, tal com diu el gran filòsof Aristòtil: totes les coses es transformen i tornen a les coses de què van ser compostes. I aquest manament diví s’ha acomplert en nostre senyor el rei, que Déu perdoni. I a nosaltres, amb la seva misericòrdia, que Déu ens doni prou seny i discreció perquè, mitjançant la seva gràcia, puguem escollir un nou rei que ens protegeixi i ens defensi. Així doncs, venerabilíssims senyors, que cadascú de vosaltres declari i digui ara mateix la seva intenció, donant suport a un dels excel·lents i poderosos senyors parents i aliats de Sa Majestat, qui us sembli que més ho mereix.

I, un cop dit això, va tornar a seure.

Havent escoltat les paraules del conseller, després de parlar-ne una estona, tots els animals es van posar d’acord i confiaren la seva decisió, perquè fos ell qui fes l’elecció, a un dels principals consellers del rei traspassat, anomenat Cavall Blanc de la Sella Daurada, que era molt savi i assenyat, i tots els animals l’estimaven molt. Van estar d’acord que qui escollís com a rei i senyor el Cavall Blanc seria el seu rei i senyor natural, i que, en cas que algú s’hi oposés, tot seguit i sense misericòrdia li tallarien el cap. Llavors, havent-ho aprovat tots de comú acord, el Cavall Blanc de la Sella Daurada es va aixecar i va dir les paraules següents.

—Molt honorables i discrets senyors, tot i que el meu petit i feble enteniment no és apropiat per executar un acte tan elevat i tan important com és escollir un rei que ens protegeixi i ens defensi, malgrat tot, com que a vosaltres, grans nobles i savis, us plau que jo determini i finalment acompleixi aquest acte tan important, ara mateix doncs, en nom de Déu totpoderós, elegeixo, ordeno i confirmo com a Sa Majestat el rei nostre sobirà el Lleó Roig de la Llarga Cua, fill del cosí germà del nostre senyor rei difunt. I aquest tinc per veritable senyor i defensor nostre durant tota la seva vida.

Dites aquestes paraules, vet aquí que els animals, cridant molt fort tots alhora, van dir i van acordar que aquella elecció els plaïa i que estaven contentíssims, perquè per dignitat i justícia ho mereixia.