Josep Gifreu - La gramàtica del virus

Mentre aquest investigador anava recollint i classificant centenars de peces periodístiques del dia a dia de la pandèmia, alguns analistes anaven publicant primeres recerques sobre aspectes molt ben delimitats metodològicament per ser acceptats i divulgats ràpidament per les revistes acadèmiques. El paper dels mitjans informatius i els seus professionals en la voràgine de la crisi sanitària i global de la Covid-19 era ja objecte de múltiples aproximacions que aquí no podem ressenyar per no desviar-nos dels objectius d’aquest assaig.8 D’altra banda, la bibliografia internacional publicada sobre aspectes diversos de la crisi ja era el 2020 de dimensions considerables, que alguns informes, com per exemple Polypandemic , seleccionaven i divulgaven amb bon criteri.9 L’assaig havia de tenir en compte un àmbit pròxim i específic de la recerca acadèmica actual com era l’anomenada comunicac ió de risc o de crisi , especialment la dedicada al seguiment de les emergències en salut pública.10

Convé deixar clara d’entrada la perspectiva global adoptada en l’assaig, que ha marcat les prioritats i els resultats de l’observació i les valoracions d’urgència sobre fets, versions i problemes. La perspectiva preferent no podia ser aliena a la posició de l’observador en el mapa geopolític existent. Així, si aquest intent d’assaig sobre el periodisme en temps del coronavirus pretenia adoptar amb modèstia un enfocament global, no podia ni volia esborrar les coordenades del punt de mira geopolític en l’exploració. El punt central en el mapa era Barcelona, capital de Catalunya i una de les ciutats importants de l’estat espanyol i d’Europa. Així, la visió de la crisi viscuda a Catalunya, a Espanya i a Europa mereixia un plus d’atencions, i així es pot comprovar en la presentació dels diversos capítols de l’assaig, per bé que s’ha mirat d’equilibrar amb una mirada no eurocentrista sobre la malaltia i les crisis associades.

D’altra banda, calia acotar el període temporal, de manera que fos àmpliament representatiu de l’evolució de la pandèmia, però que evités la supeditació de l’exploració a un desitjable però improbable final feliç. Tots els indicadors portaven a l’evidència d’una llarga presència i activitat del nou virus entre els humans. Així, el període temporal adoptat en aquest assaig queda emmarcat entre els orígens del coronavirus a Wuhan i el 30 de gener de 2021, un any després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) decretés l’epidèmia emergència sanitària mundial. Tot i això, el text inclou per la seva rellevància algunes precisions posteriors, recollides fins al moment de tancar definitivament l’assaig.

A la recerca de les fonts

El primer i no menor problema que va caldre afrontar va ser el tractament de l’enorme massa de documentació en múltiples suports i en gèneres i formats de tota mena, generada arreu del món a propòsit de la Covid-19 i la crisi global derivada de la pandèmia. Totes les administracions van posar en marxa les seves pròpies eines de recollida, tractament i publicació de dades corresponents als territoris respectius. Moltes entitats públiques i privades (com ara universitats, centres científics i mèdics de recerca, indústries farmacèutiques, associacions professionals o ONGs) van dedicar nombrosos recursos a la investigació multidisciplinària relacionada amb la Covid-19 i també a la divulgació de resultats.

S’imposava des del principi adoptar una gran reducció i una priorització selectiva de les fonts documentals a observar i també dels documents principals a registrar. Alguns criteris de reducció derivaven lògicament de les limitacions de la posició de l’observador en el mapa geopolític: condicionat per les oportunitats d’accés i de coneixement dels fets i els documents més pertinents; limitat a utilitzar aquelles fonts amb versió digital i accés obert a internet; constret a utilitzar documents escrits i orals en llengües conegudes per l’observador, i prioritzant elements de proximitat a l’hora d’observar i resseguir els trets més significatius de l’evolució de la crisi en un moment donat.

D’entrada, calia distingir les fonts de documentació principals en funció de l’objectiu central de l’assaig, és a dir, com el periodisme i els mitjans d’informació exercien la seva missió de «servei essencial» durant la pandèmia. Hem adoptat, en conseqüència, la taxonomia operativa següent:

1. Fonts per io dístiq ue s primàr ie s : les fonts principals per al seguiment del tractament de la crisi. La selecció de capçaleres i unitats informatives estava determinada per tres factors principals: la condició de mitjans de referència en la seva àrea o especialitat; la disponibilitat digital a internet, i la «proximitat» a l’observador, definida especialment per la ubicació geopolítica i la comprensió lingüística.11 En aquest sentit, hem de reconèixer la gran limitació d’aquesta recerca pel fet que hem tingut accés a un nombre proporcionalment ínfim de la producció periodística mundial sobre la crisi, amb regions immenses sense accés o sense possibilitats d’observació.

2. Fonts de documentac ió espec ia litzada : les fonts i les referències documentals sobre la Covid-19 disponibles a internet en règim d’accés obert. Se’n ressenyen un total de trenta-quatre a l’Annex 2.

3. Bibl io graf ia i vid eo graf ia: només aportem una selecció bibliogràfica de les obres escrites en català o espanyol i publicades al llarg del 2020. La bibliografia en anglès, ja molt abundant durant l’any del virus, pot consultar-se en llocs de referència documental com #coronavirussyllabus . Dels documents videogràfics, en citem els més significatius corresponents al 2020.

Disposició dels continguts

Aquest assaig interpreta la gran funció del periodisme en pandèmia com una gramàtica de producció de sentit que es val d’una part descriptiva, una part prescriptiva i una semàntica narrativa. Hem disposat els resultats corresponents a les tres parts començant per l’exposició descriptiva (com el periodisme informava de la crisi), continuem amb la part semàntica (la identificació dels grans temes tractats pels mitjans) i acabem amb la part més prescriptiva (la que destaca els valors que el periodisme ha reafirmat especialment durant la pandèmia).

Per bé que la intenció de l’assaig era i és oferir una primera aproximació al que anomenem una gramàtica de comprens ió global del paper del per io disme en la crisi del coronavirus , l’itinerari de lectura no ha de seguir forçosament l’ordre seqüencial. Cada un dels capítols té suficient autonomia per ser llegit i considerat per si sol, independent de la resta.

Finalment, cal dir que els annexos formen part de la recerca base de l’assaig, per bé que no són imprescindibles per al seguiment i la comprensió del rol del periodisme en pandèmia. I per completar amb imatges alguns capítols hem recorregut a una selecció de portades de premsa, fotografies o il·lustracions, que es poden recuperar a través del codi QR imprès a la contracoberta i a les pàgines inicials del llibre.

Notes

1. Declaracions recollides a l’article signat per Ed Yong, «Where Year Two of the Pandemic Will Take Us», The Atlantic , 29 de desembre de 2020: https://www.theatlantic.com/health/archive/2020/12/pandemic-year-two/617528/.

2. World News Day 2020: Journalism Through a Pandemic , https://www.youtube.com/watch?v=smmGpji3DUU&feature=emb_title. El vídeo i la campanya van comptar amb la col·laboració de l’Editor Word Forum i de la Canadian Journalism Foundation, amb el suport de Google News Initiative.