Núria Perpinyà Filella - I, de sobte, el paradís

—«Les neurones es comuniquen a través d’una pel·lícula oliosa que envolta la mielina» —em llegeix—. «Si el cervell no té prou greix, els senyals elèctrics no flueixen i la connexió dels impulsos nerviosos es talla. L’anorèxia nerviosa provoca insuficiències mentals. El nostre objectiu mèdic és que aquestes anomalies siguin el més transitòries i reversibles possibles». Ho deus entendre millor que jo. Els de la clínica ho han enviat als pares. Parlen d’amagat sobre mi, però tinc la seva correspondència hackejada. No sé per què he d’anar a un psiquiàtric si soc més llesta que ells. El menjar no és el problema. Com tu saps, tinc problemes més grossos, començant pel meu amor que...

— Acabant amb el teu amor... Elexa, si va jugar amb tu un cop, ho tornarà a fer. Coneix els teus punts dèbils. Sigues una paia dura. Oblida’l. No tornis a buscar una persona tòxica.

Faig un globus i el peto. Té un lleu ensurt i deixa de teclejar.

—Per sobreviure a la pèrdua d’un amant, cal enamorar-se d’un de millor, Índia?

—«M’ha estimat» vol dir «M’haaas timat». Busquen uns pits i un cul i troben una ànima. I els decep. La gran infidelitat és regalar la mateixa cançó a dues persones, com ha fet el teu imbècil. Com si no sabés com d’important és per a tu, la música. —Assenteix a punt d’ensorrar-se; més val que la salvi.— És divertit, el Twitter. Mira aquest. —L’Elexa obre l’enllaç que li envio i riem.

@QuèdeRapLes dones són tan complicades que quan coneixen un príncep blau no és del to de blau que volien.

—Provo d’aixecar passions, però pesen massa. Molts prefereixen els jocs virtuals, en lloc de cardar —em confessa—. A mi tant me fa. L’important és estar amb algú: compartir fotos, enllaços. La impotència masculina ni em va ni em ve.

—Jo també busco un àngel. Però amb sexe. No hauries de tolerar que et deixin per un smartphone. Som més importants que ells. Quan fem un clau amb talons, n’hi ha pocs que estiguin a l’altura. Deixar segons qui enrere proporciona un plaer inenarrable. Busco home per a relacions esporsàdiques. —Em faig la provocativa amb el xiclet, però ella no em segueix la broma i continua amb la mirada distant nuant-se els cabells.

@PetiteMarionaLess love. More sex. No calls. Just texts. New boy. No ex.

—Estàs segura que el xiclet no engreixa? —Li faig que no.— Et veig i em venen ganes de mastegar-ne un. Però a YouTube vaig veure que una noia s’havia inflat per l’aire que havia empassat menjant xiclets. Tot engreixa, Índia. No vull viure en aquest món on tot gira al voltant de l’alimentació: esmorzar, dinar, berenar, sopar, esmorzar... Ens passem el dia halant!

—Entre els homes i el menjar, estàs arreglada. Primitivisme total. No et pots limitar a coses tan elementals. Si no tinguéssim aquest vidre al mig, te’n donaria un. —Li ensenyo el xiclet.— A veure quan descobreixen la desintegració de la matèria i ens podem enviar coses per la xarxa.

—I teletransportar-nos! Seria maco estar juntes al mateix lloc. No ens hem vist mai en persona. Em fa una mica de por. Potser no et caic bé.

—No et preocupis. Ja em caus fatal —li responc amb ironia—. Però no hi ha manera de desempallegar-se de tu. L’amor és així. Saps com es diu en italià Cupido? El putto alato ! El nom fa la cosa. A veure si t’agrada el tuit que acabo de penjar. El faré dir a la mare de l’astronauta. Aplica-te’l: «Els amants s’han de mantenir com a mínim a tres-cents metres. Si no, exerceixen una pressió intolerable». Així que, a l’escena següent, envio la noia amb un coet a treballar a Mart. A tu també et convindria!

—No sé si aguantaré, Índia. Tu ets molt forta. Amb els homes i amb tot. A la clínica, m’ho requisaran tot. Em moriré sense l’Skymòbil i l’Aerytod. Quina culpa té la música del que em passa? Per què me l’han de prendre? Em deixaran sense res.

—Em tens a mi. Et desenganxaràs... Ho superarem. Les connexions entre dones són de por; podem transformar el planeta!

Arl: Aquest planeta no és tan gran. Aterrem al mateix lloc ni que sigui unes hores, sisplau. No en tinc prou a trobar-te l’espai.

IP: No som res, no vam ser res, no serem res.

Arl: Però sempre estem a punt de ser molt. Tant de bo em despertés i no em calgués buscar-te al mòbil.

IP: Vivim en mons a part. Tu a Friendglobe, jo a Twitter. No et porto gaire a prop, però sí molt endins. Tanca els ulls. Ssss... Estic amb tu.

Arl: Funàmbuls, noctàmbuls. Cadascú a la seva. No em pots seguir, ni jo perseguir-te. Curses de motos a la corda fluixa.

IP: Un dels dos anirà a terra. No soc la teva follower. No puc ser-ho. Som vies en paral·lel que no s’ajunten.

Arl: A l’estació es creuen les vies. Quedem en una. Vindràs?

IP: Quedar en una estació? Així, en general?

Arl: No. A la nostra. La propera lluna plena. A quina hora arriba el tren que passa només un cop a la vida?

IP: Que romàntic.

Arl: És un sí?

IP: És un no ho sé. Tinc la sensació que el nostre tren ja ha passat. Aquella vegada també m’esperaves. Encadenada, la meva ànima s’hi precipità en va. Tot i estar presa per una passió sense límits, em vaig quedar a l’andana.

Arl: Me’n recordo; em vas deixar plantat. L’hòstia te la dones quan agafes impuls i no saltes. Estem tan intoxicats l’un de l’altre que, amb una gota del nostre verí, podríem naufragar. Aquest paradís incomparable és gairebé un delicte. Tinc tants mai més per desvirgar amb tu. Tots els nos que ens hem dit vull que siguin sís. Amor, què som?

IP: Un desastre excitant. Vam ser fets per començar una vegada i una altra.

Arl: No m’agrada escriure’t a la xarxa: és tan fàcil malentendre’s! Sabries com soc si em coneguessis en persona. Hem de sortir d’internet. Endavant, enrere; sempre igual. No vull desitjar-te, si no puc tenir-te. Cada cop que llegeixo els teus tuits penso que van dirigits a mi, que són missatges amb doble sentit. M’estàs tornant boig. En el fons ets una robot inexistent que no m’estima i que em deixa sol. Ni tan sols sé com et dius ni qui ets. Mira que dir-te IP! No podries haver triat un nom més dolç? No tornaré a il·lusionar-me amb tu. No tornaré a il·lusionar-me amb tu. Ho escriuré cent cops si convé.

IP: Uns m’estimen; d’altres m’odien. Ningú sap qui soc.

Arl: Fem l’amor durant la guerra, però fem-ho en un llit... Només es viu un cop, però s’intenta tantes vegades... T’estimo per força, en contra meva, plorant i patint. Ergo, si puc, t’odiaré. Si no, malgrat meu, t’estimaré. Es discuteix per un no res; tenim un jo tan gran que ens arracona al nostre cau. I s’acaba una bona relació.

IP: Les xarxes fan i desfan amistats. I les rebenten de pressa. Ego. Gelosia. Espiar. Dissimular. Fardar.

Arl: A l’amor hi ha dues coses: paraules i cossos. Et desitjo com mai i estàs lluny com sempre. A la meva vida, hi ha persones; i, més enllà, hi ets tu. Els somnis no sempre es fan realitat mitjançant la prudència, també cal reptar el perill. Vull veure’t per creure’t.

No m’ho puc creure. L’Elexa em demana que l’acompanyi a la clínica. Em quedo de pedra i busco una excusa. Deixar la feina, casa meva. No és l’única que té problemes. Em repenedeixo de l’Skype. Massa proximitat. Ara estic en mans d’una malalta que em fa xantatge. Per què no s’endú la seva mare? S’ha d’allunyar de la seva protecció, ho ha dit l’especialista. Doncs que se n’hi vagi sola: li convé espavilar-se. Està massa dèbil; no arribaria ni al taxi. No pot passar el mono sola, també ho ha dit la doctora; s’ha de recolzar en algú. Té el perfil de talladora de venes. I qui no? L’Elexa està sonada; reclama atenció contínua per no extingir-se. No puc abandonar-ho tot per ella i aïllar-me en unes muntanyes pel seu caprici. Treballo, soc més gran, tinc altres obligacions. Quin compromís!