Maria-Mercè Marçal - Contra la inèrcia

M M

M

Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de l’elaboració —des del disseny fins a la impressió— s’ha dut a terme per professionals i empreses catalanes.

Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Primera edició: novembre del 2019

© del text: hereves de Maria-Mercè Marçal

© dels paratextos: els respectius autors

© de la traducció dels textos d’ A Nosa Terra : Pere Comellas Casanova

© d’aquesta edició: Editorial Comanegra, 2019

Editorial Comanegra

Consell de Cent, 159

08015 Barcelona

www.comanegra.com

Direcció de col·lecció: Jordi Puig

Maquetació: Eduard Vila

Producción de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-18857-19-5

Projecte de recerca «Trànsfugues i pàries modernes»,

FEM2017-83974-P MINECO/AEI/FEDER, UE

L’autoria de la fotografia de portada ens ha estat impossible d’identificar.

Agrairíem qualsevol informació i avancem les disculpes.

Amb el suport del Departament de Cultura

Tots els drets reservats als titulars dels copyright.

—

CONTRA LA INÈRCIA

TEXTOS POLÍTICS (1979-1980)

Edició i notes a cura

d’Helena González i Pere Comellas

Pròleg de David Fernàndez

No ens ho creurem... (David Fernàndez)

Una feminista killjoy (Helena González Fernández)

Aquella olor: traduir Maria-Mercè Marçal (Pere Comellas Casanova)

A NOSA TERRA : CRÒNICA POLÍTICA DELS PAÏSOS CATALANS

• Diada de 1979: El sorgiment de dues dinàmiques

• Mestres per a l’escola estatal

• Posicions davant del referèndum

• El president ataca: al fons, eleccions al Parlament

• Diada de 1979: la consciència nacional valenciana creix

• L’estatut: ni entusiasma, ni mobilitza

• Altra vegada Tarradellas. Gran jugada per al Parlament

• Pujol vol la presidència

• Sobre el valencià

• Una alternativa nacional i popular

• La perspectiva electoral

• Estatuts i mobilitzacions

• La cerimònia de la confusió

• Els partits en la campanya electoral (I)

• Els partits en la campanya electoral (II)

• Després de la campanya electoral

• La reconversió electoral

• La constitució del Parlament

• València contra Pujol

• L’esquerra parlamentària contra Pujol

• Diada Nacional dels Països Catalans. L’orgull gai

• L’esquerra d’alliberament nacional a la cruïlla

• De la diada al primer debat al Parlament

• Debat al Parlament català

• Arriba Melià, augmenta la repressió

• Tensions Suárez-Pujol

LLUITA : POLÍTICA FEMINISTA I ALLIBERAMENT NACIONAL

• El partit i l’alliberament de la dona

• Vuit de març

• El repte feminista

• Reflexions a l’entorn de la doble militància (1)

• La doble militància (i 2)

• Campanya feminista pel divorci

• Nosaltres també hem avortat voluntàriament

ALTRES TEXTOS: «UNA XARXA ENTRE NOSALTRES I LES DONES»

• Per què l’assemblea de dones NE?

• ...El punt de les dones

• L’afusellament de Companys

• Més enllà de la igualtat

• Dona i nació: feminisme i nacionalisme

DAVID FERNÀNDEZ

Fosca hereva del foc que no es consum.

Amor violent del desert: coratge de palmera.

No àngel, sinó àngela rebel,

sense cap cel per perdre ni guanyar.

Només d’atzur tibant,

l’interrogant en cingle.

Maria-Mercè Marçal

...o d’entrada, incrèduls, no ens ho acabarem de creure; i, en canvi, ho haurem d’assumir si volem bandejar el cinisme, esmicolar la hipocresia i defugir l’autoengany. No us penseu, al capdavall i rere la perplexitat inicial, ens ho creurem de grat i amb agraïment. I encara més: tindrem la radical necessitat de voler-ne cada dia un xic més per continuar obrint portes i finestres. Ja ho veureu, ja ho viureu, ja ho llegireu des de bon començament: al principi, article rere article, anireu llegint i consultant la data de publicació amb sorpresa, astorament o commoció. Ens direm: això està escrit fa quaranta anys, ahir nit o aquesta mateixa matinada? I aleshores ens ho repreguntarem altre cop: quant varien les coses realment en quatre dècades? Què canvia i què roman? Què muta i què es camufla? Què en queda i què s’ha esvaït? Què es disfressa encara i què perviu dissimulat? Cop de porta sec: com costa —i quant de temps— transformar la realitat? Com rutlla, aleshores, la tirania estàtica del cronos ? Som sempre al mateix lloc, en bucle i déjà-vu ?

Sal oberta, la lectura de Contra la inèrcia no deixarà indiferent ningú que vulgui descodificar el passat per entendre el present i albirar altres futurs no programats per la màquina-maquinària del poder. Les preguntes incessants s’anotaran en les tangents d’aquestes pàgines noves que parlen del vell que no marxa i del nou que no arriba enmig d’un mentrestant que sempre dura massa. Mirall del temps, aquesta recopilació d’articles de la Maria-Mercè Marçal, la més periodista, la més activista, la més política —a cavall de la crònica sense excuses i la reivindicació sense embuts—, ens retrotransportaran altra vegada al perquè de tot plegat. Al primer origen, als dies inacabats i les nits encara no closes.

Primera empremta. Si el mitjà també és el missatge, la tria d’on van ser publicats mai va ser casual. N’era causal en el fil de la causa llibertat: premsa política, avui quasi desapareguda d’arreu excepte de l’hemeroteca, que va des dels escrits polítics a l’històric Lluita del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), escissió esquerrana de l’FNC que va segellar la indissociabilitat d’alliberament nacional, social i personal, fins a la impagable troballa recuperada per l’Helena González: les col·laboracions periòdiques de la MMM a l’ A Nosa Terra , ineludible capçalera de referència esquerrana de la raó democràtica de la llibertat gallega, germana de la catalana i cosina de tantes altres. Tota una retrobada republicana, lila i roja, de quan es travessava —altra vegada també— la cruïlla incerta entre el frau i l’esperança. 1978 de nou, compassos d’immobilisme i retrunys de desig de canvi, quan ja aleshores s’intentava obrir per baix quasi tot el que es va acabar tancant per dalt. Mai no hi ha història sense contrahistòria, és cert, i aquestes pàgines us parlaran de l’altra: la que mai se’ns va explicar i ens ha arribat quasi esparracada però mai muda. S’hi retrobaran aquell «tres voltes rebel», esdevingut divisa i traduït en anàlisi política del moment, farcell d’articles i motxilla d’esperances mai no vençudes: dona, de classe baixa i nació oprimida; desigualada, desclassada, desplaçada.