Autores Varios - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III

Sit omnibus notum quod ego, Bernardus Godall, pictor, civis Valentie, gratis confiteor et recognosco vobis, discreto Petro de Òdena, notario, Valentie civi, presenti, procuratori honorabilis Iohanis Castellà, domicelli, heredis bononum et iurium que quondam fuerunt uxor venerabilis Petri Busquets, defuncti, quod dedistis et solvistis michi voluntati mee numerando illos quinque florenos Aragonum quos vos, dicto nomine, michi tenebamini dare et solvere pro quodam retabulo sive retaule ficiendo, incepto per Gabrielem Riera, pictorem, concivem meum, sub invocatione sancti Vincentii. Et quia est rei veritas, renuntians exceptione peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis et tradi per notarium subscriptum de predictis quinque florenos hanc apocham de soluto. Quod est actum Valentie.

Testes, Bononatus Bonet, curritor, et Ar[naldus] Pujalt, Valentie degentes.

348 .

1408. València.

Referència al carrer de la parròquia de Sant Andreu on viu Bernat Godall, pintor .

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls , d3-19, f. 90.

Yo, en Bernat Andreu, sotsobrer de les obres de Murs e Valls de la ciutat de València, de licència e manament dels honrables jurats e obrés de la dita ciutat, he feta de nou una mare en la parròquia de Sent Andreu, en lo carrer appellat d’en Godall, pintor. Et comensa en lo cantó de l’alberch del dit en Godall e va per lo carrer qui va ves casa de l’honrat Pere Mir […].

349 .

1408, gener, 20. València.

Albarà de 54 sous i 3 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, mestre penoner, pel terçanell groc i vermell que la ciutat li ha comprat per a una sobrevesta del justícia criminal .

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans , J-35, f. 35.

De nós, et cetera , pagats a·n Vicent Çaera, mestre penoner de la dita ciutat, cinquantaquatre sous moneda reals per cost de tres alnes, tres palms e mig de terçanell, meytat vermell e l’altra groch, a rahó de XIIII sous l’alna, lo qual de manament nostre verbal comprà per fer una sobrevesta al justícia criminal de la ciutat dessús dita per al jorn que en lo mes de maig proppassat fon feta la batalla de tota ultrança davant lo senyor rey, que tench la plaça en la rambla davant lo Reyal entre lo senescal de Henaut e tres cavallers de França, d’una part, e un cavaller gascó e tres altres, de la part altra. E per tal com lo dit senyor manà que lo dit justícia no vestís la dita sobrevesta per certa causa, no fon acabada e roman en l’archiu de la ciutat dessús dita. E cobrats d’ell lo present albarà, et cetera . Fiat ut supra . Datum Valentie , XXa die mensis ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo . Jacme Dezpont.

350 .

1408, gener 20. València.

Albarà de 32 sous de la Claveria comuna de la ciutat de València a Pere Morlans, pintor de la ciutat, per dotze senyals de la ciutat en paper dibuixats .

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans , J-35, f. 35v. Cerveró, 1963, pp. 133-134.

De nós, et cetera , pagats a·n Pere Morlans, pintor de la dita ciutat, triginta duos solidos moneda reals en via de bestreta, recobradors del General del regne de València, per rahó de XII senyals deboxats en paper a senyal de la ciutat, en què n’i ha alscuns d’or e flama, los quals portaren ab si los missatgers qui són anats en Castella per metre’ls als portals de lurs posades en los camins e en los lochs on posaran, e açò per donar honor al senyor rey. E cobrats d’ell, et cetera . Fiat ut supra. Datum ut supra . Vidit Guillem Gençor.

351 .

1408, gener, 28. València.

Demanda de Joan Samora, fuster, contra Bernat Salom, àlies de Morvedre, pintor, tots dos ciutadans de València, per raó de fusta .

ARV, Justícia dels 300 sous , núm. 30, mà 2. Cerveró, 1963, p. 86.

Com demanda sia stada proposada per en Johan Çamora, fuster, contra en Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, per certa quantitat que afermave que li seria pagador per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, a XXVI de octubre del any proppassat, de la tenor següent:

Demana en Johan Çamora, fuster, ciutadan de València, a·n Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, ciutadan de València, huytanta-tres sous restants de aquelles huyt lliures, onze sous que li promès de pagar per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, les quals VIII lliures, XI sous li havia a donar per dret de delme e de portalgo e de dret de la poente per la fusta que lo dit en Pasqual Gòmiç havia venuda a·n Anthoni Mezquita, e la qual lo dit en Johan Çamora havia avallada ab la sua cabanya. E jatsia que lo dit en Johan Çamora hagués fermada àpocha al dit en Bernat Çalom de les VIII lliures, XI sous, lo feyt del ver és que encara li resten a pagar los dits huytanta-tres sous, e los quals li promès pagar d’aquí a quatre o cinch dies aprés confectu de la àpocha, los quals ja són passats no contrastant la dita àpocha. Require que en aquell sia condempnant lo dit en Bernat Çalom e en les messions per vós, dit honrat justícia, com sia de justícia fahedor.

Respòs que li plahia pagar a la rahó que li venia, car avengut era per L florins e aquella rahó tant com li’n vingués.

E enaprés foren atorgats XX dies de prova al dit en Pasqual Gòmiç, dins los quals hagués provat que tota la dita fusta de tots los dits drets era avenguda per cinquanta florins, e que ell havia promès de pagar ço que li vingués a sa part a pagar a la rahó dels dits cinquanta florins. E enaprés fon procehit e enantat en lo dit feyt, testimonis produhits e donats per part del dit en Pasqual Gòmiç. Finalment que lo dit honrat justícia en lo present dia de huy, presents lo dit en Johan Çamora, de una part, e n’Eximeno Sànxez, notari, procurador dels dits en Bernat Çalom e en Pasqual Gòmiç de la part altra, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Lo justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd a cort e delliberació sobre aquell, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Attenent que per tenor de la carta per lo dit en Johan Çamora exhibuïda et aliis consta clarament que·l dit en Johan Çamora de nit e amagadament, sens manifestar e pagar lo delme e los drets que era tengut pagar, passà o féu passar per l’estret o pas de Santa Cruç la dita fusta, per la qual rahó lo dit en Johan Çamora fon pres e condempnat en pagar LXXXXV florins. Attenent encara que per les deposicions dels testimonis per part del dit en Bernat Çalom produhits e donats appar que si lo dit en Johan Çamora no hagués fet passar per lo dit pas de Santa Cruç la dita fusta de nit e amagadament e hagués manifestat e pagat lo delme o los drets que era tengut e devia pagar, a aquell dit en Johan Çamora per los dits delme e drets se podia bé avenir per cinquanta florins, manifestant, pagant e no defraudant los dits delme e drets. Per tal, hiis et aliis attentis , lo dit justícia pronuncia e declara lo dit en Bernat Çalom no deure ne deure ésser tengut donar o pagar al dit en Johan Çamora per los dits delme o drets de la dita fusta sinó tan solament a rahó dels dits cinchquanta florins tant com li’n vingua e toque per sa part o per la part del dit en Pasqual Gòmiç, condempnant lo dit en Bernat Çalom en donar e pagar al dit en Johan Çamora tot ço e quant al dit en Bernat Çalom o al dit en Pasqual Gòmiç ne vinga o pertanga a pagar per los dits delme e drets a la dita rahó dels dits cinquanta florins. Prengua, emperò, en compte lo dit en Johan Çamora quatre lliures, huyt sous que aferma haver reebut del dit en Bernat Çalom, absolvent a aquell, dit en Bernat Çalom, dels dits LXXXIII sous per lo dit en Johan Çamora en la dita sua demanda demanats, e sobre aquells al dit en Johan Çamora callament perdurable imposant, e, noresmenys, absolvent ex causa la una e l’altra part de les messions. Lata .