AAVV - Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Els mots o frases interlineats corresponents al text van entre parèntesi angulars (< >); quan són d’una altra mà és indicat; aquells que són aclariments de l’escrivà, també interlineats van en nota al peu del document.

Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.

Els espais en blanc s’indiquen amb l’expressió: ( blanc ).

La lectura dubtosa d’algun mot s’adverteix mitjançant un signe d’interrogació entre parèntesi.

Els mots il·legibles per causa de la tinta pàl·lida s’indiquen per mitjà de punts suspensius entre claudàtors ([…]).

Un breu catàleg dels 10 documents inserits al llarg del registre estan situats abans de l’edició del mateix, ordenats cronològicament i tractats com una unitat documental.

Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental i el número del foli on es troba.

ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos , Valencia, 1897.

ARNALL I JUAN M. J.: «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica , 18 (1984), pp. 25-33.

— «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponimia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica , 19 (1985), pp. 9-12.

— «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos , 19 (1986), pp. 203-224.

BACH RIU, A.: «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica , 30 (1988), pp. 61-66.

BAIXAULI JUAN, I. A.: «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi , 46 (1996), pp. 183-199.

BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa . Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts , 20 (1980-1984), pp. 233-242.

BENITO I MONCLÚS, P.: «Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval , Barcelona, 1993, pp. 3-27.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt , a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, 787-827 [ Revista Catalana de Teologia , 38 (2013), pp. 787-827].

CASTELLVELL DÍEZ, V.: «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica , 27 (1981), pp. 19-30.

CASTILLO SAÍNZ, J.: «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi , XLIII (1993), pp. 135-146.

COLL FONT, M. C.: «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània penedesenca , 15 (1991), pp. 295-310.

CORBÍN FERRER, M.ª P.: La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados , València, 1980.

CRUSELLES GÓMEZ, E.: Los mercaderes de Valencia en la edad media , Lleida, 2001.

ESCOLANO, G.: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia , 3 vol., Valencia, 1610-1611.

EUBEL, C.: Hierarchia Catholica Medii Aevi , vol. I, Monasterii, 1913.

FELIU I MONTFORT, G.: «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978 , València, 1983, pp. 213-228.

FORRELLAD, M. L. i M. MIRÓ: «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història , 21 (tardor, 1997), pp. 9-26.

GARCÍA MARSILLA, J. V.: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal , València, 2002.

GARCÍA-MENACHO OSSET, A. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ.: «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València, 2009-10. Catálogo , Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.

— Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia , València, 2016.

GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.

GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347) , Sant Just Desvern, 1984.

HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval , València, 2014.

MARQUÉS, J.: «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària , 5 (1985), pp. 27-52.

MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario , València, 2003.

MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales , 33/1 (2003) pp. 171-190.

MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic , Barcelona, 1984.

MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols , XXVII (2009), pp. 7-32.

OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos , Valencia, 1949.

ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval , Barcelona, 1993, pp. 105-131.

PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic , Tarragona, 1987.

PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos , 29 (1996), pp. 99-157.

PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat , 41 (2011), pp. 225-278.

RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458) , València, 2007.

RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 42 (1989-1990), pp. 341-378.

— «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona , 1995, vol. 2, pp. 183-198.

— «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura , 8 (1997), pp. 57-75.