AAVV - Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Pel que fa a la distribució geográfica de les cases per parròquies és la de Santa Creu la que supera amb molt a la resta de parròquies amb un 29’6% de cases «sots directa senyoria de les dites Òrfenes», sent els carrers on aquestes estan situades els següents: «Teixidors» (11); «Confraria dels Segos» (7); «carrer qui va a la plaça de l’Àlber» (4); «Tints Majors» (3); «d’en Pere Güells» (2); «la Pobla Vella; mossén Gracià de Monsoriu e huy d’en Sorell»; «en Sirera; la Carbonera»; «d’en Miró lo Calderer» i «en Baralla qui va al Carme». Li segueix Sant Andreu amb un 12’8% de cases en aquestos carrers: «davant casa de mossén Vilarasa»; «prop el forn de l’Argenter»; «placeta de mossén Boÿl»; «na Rol·lana»; «placeta d’en Pere d’Amiga»; «Trabuquet prop el fossar de Sent Andreu»; «plaçeta de les Pales»; «adzucach appellat lo carrer de l’Alguazeria» (3); «prop del bany de na Palaua»; i «al costat de la Figuera». Sant Martí amb un 12% amb cases en el carrer de «la Vedella» (4); «forn d’en Sentalines» (3); «dels Negres» (2); «camí de Sant Vicent» (2); «prop de la Coltelleria; carrer nou alias del Pont de les Ànedes»; «plaça de Sent Francesch»; «carrer qui avalla de Sent Jordi a la plaça de Sent Francesch»; «Fusina»; i «Arn prop de Sent Jordi».

Moltes de les cases pertanyents a la parròquia de Sant Salvador, representada en un 9’6%, estaven situades fora dels murs de la ciutat, sobretot en el camí o carrer de Morvedre (13), també anomenat «raval de Sant Guillem»; «en la Rambla»; «prop de l’abeurador de la Trinita»t; i «a les spalles de la casa del senyor rey»; i, dins dels murs, «davant la sglésia de Sent Jacme d’Uclés». En la de Sant Joan del Mercat, amb una representació del 7’2%, les cases per les quals es pagava el cens estaven situades en els carrers de «Conills» (2); «Aluders»; «Exarchs»; «Mercat»; «davant la Adoberia major»; i «plaça dels Alls» (2). Amb el mateix percentatge de representació estava la parròquia de Sant Esteve amb cases en els carrers de «Preÿcadors» (3); «Vall»; «Ams»; «en Grado»; «òlim dels Saigs alias de na Johana d’Alcarraç e ara de mestre Pere lo Balancer»; i «carreró qui va de la plaça de Preÿcadors al carrer de la plaça de Perpinyà». I també eixe percentatge ho té la parròquia de Sant Nicolau amb una casa en el carrer dels «Cavallers» i diverses en el «camí de Quart».

Amb un 4’8% està representada la parròquia de Sant Bartomeu amb cases en els carrers de «Roteros» (2); «Serrans alias dels Corders»; «prop lo portal de Valldigna»; i «hun carrer adzucach prop lo mur vell de la Confraria dels Assaunadors»; i igualment la parròquia de Sant Tomàs amb unes poques cases en els carrers de «Catalans» (4) i «Brunateria». Les cinc cases situades en la parròquia de Santa Caterina, dèbilment representada amb un 4%, estaven en els carrers de la «Draperia del Lli», «Manyans», «Lotga», «Pelleria» i «Tapineria»; igual ocorre en la parròquia de Sant Llorens, amb cases situades en el carrer «dels Ayguardentés, alias dels Capellans», «a les voltes de Sent Ana»; «plaça de Senta Anna» i «camí de Morvedre». Finalment, en la parròquia de Sant Pere hi havia només una casa que pagava cens situada en el carrer del «Forn qui va a la plaça de l’Erba».

El Capbreu es conserva en l’Arxiu de la Catedral de València, en el fons Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar , 45, olim 318.

És un llibre dels segles XIV-XVII, de forma major (400 × 280 mm) [395 × 275 mm], format per 14 + 482 folis. La matèria és vitel·la majoritàriament i té alguns quaderns de pergamí de cabrit. Està escrit en valencià, amb alguns textos en llatí i uns pocs en castellà.

El seu estat de conservació és molt bo, encara que amb alguns deterioraments com són petits forats a causa de nucs de la mateixa matèria escriptòria en els folis 68, 84, 113, 115, 116, 118, 128, 138, 162, 199, 219, 221, 248, 249, 253, 283 i 316; tallada la punta dreta del foli en els folis 106, 127, 128, 132, 180, 193 i 217; pedaç fet amb una tira de paper cosida al pergamí en els folis 172, 194, 216, 257, 295, 304, 347, 460 i 463; cantó superior tallat en el foli 230; esquinç en la part inferior del foli 271; tall en forma de corba en la part inferior del foli 288 i un petit trencat en els folis 92, 294 i 365.

Consta de 45 quaderns més dos fulls de guarda al principi —la primera serveix de contracoberta— i una al final en paper verjurat sense filigrana. La composició dels quaderns és diversa, així són bifolis (3, 4), terns (5, 8), cuaternions (7, 4818), quinterns (12, 14, 16), sisterns (1, 2, 496, 9, 10, 11, 20-45) i septenions (13, 15, 17, 19). Es compleix la regla de Gregory, amb alguna excepció, és a dir, en els quaderns les pàgines enfrontades presenten la mateixa cara del pergamí, una cara de pèl s’oposa a una altra cara de pèl i una cara de carn a una altra cara de carn.

El text es presenta a línia tirada i el foli està pautat a tinta per a l’escriptura i per a limitar els marges. Conté unes 29 línies per foli amb un interlineat de 10 mm; la caixa d’escriptura presenta unes mesures de 285 × 143 mm (37 mm el marge superior, 95 mm el marge inferior segons els casos, 35 mm el marge esquerre i 75 mm el dret).

La foliació és doble i està situada en l’angle superior dret en el recte del full: una antiga en números romans de color roig en què no s’observa la norma aritmètica per la qual els signes I, X, C no podien repetir-se més de tres vegades, que comprén des de l’1 fins al 482; i una altra posterior en xifres àrabs feta en el segle XVI, tal vegada quan es va enquadernar novament el llibre, situada al costat esquerre o dret de l’anterior, des del foli 13 fins al 468. Poden apreciar-se restes dels folis 4 al 12 tallats a l’enquadernar-se. Estan en blanc els folis 19r-21v, 31v-35v, 36v-38v, 55r-v, 171r-172v, 188r-194v, 242r-v, 247r-257v, 280r-295v, 301r-304v, 363r-366v, 375r-438v, 442r-447v, 454r-460v, 463r-v, 467r-471v, 474r-v, i 482r-v.

L’enquadernació, sense decoració, no és l’original, aquesta va ser renovada a mitjan segle XVI. 50És de fusta amb coberta plena de badana fina de color fosc amb taques i un poc deteriorada en la part superior, amb quatre nervis en el llom, costura en cadeneta formada per una filera de nucs que s’han cosit als quaderns en el cap i peu. Els nervis no entren en la tapa, es tallen a l’altura de la pestanya quedant l’enquadernació subjecta per les guardes i les peces de reforç. Queden quatre restes corresponents a dues cintes de cuiro clavat en les tapes amb set tatxes per a poder tancar i lligar el llibre.

L’escriptura és gòtica textual en el setè quadern corresponent a la fi del segle XIV, gòtica redona amb traços d’humanística i humanística cursiva en la resta del manuscrit. Quatre tintes: blava i roja per als encapçalaments i inicials filigranades, majúscules gòtiques arredonides procedents de l’alfabet uncial, negra per a les lletres ia manifest o només les lletres ia de la paraula Sia en els folis que segueixen als de l’inici de cada festivitat, la resta en color sépia i els afegits posteriors en tinta sépia més o menys clara i negra.

Té inicials de grans mides amb adorns alternant en roig i blau fetes després de la còpia del Capbreu, ja que els filets es fiquen per l’escriptura del text. Les parts escrites en gòtica textual porten un petit traç vertical roig en l’interior d’algunes lletres.

Els dos primers quaderns contenen un índex alfabètic o abecedari on s’arrepleguen els noms dels censataris i al costat remeten al foli on es troben assentats. És un curiós doble índex en què estan agrupats els noms en 19 lletres majúscules corresponents a l’escriptura gòtica redona de mòdul gran (A, B, C, D, E, F, G, I, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, X), situades en el marge superior dret del recte en tres folis, per a la A i la B, i en dos folis, per a la resta de lletres, totes en color blau sobre filigrana roja. Cada lletra porta disposada en cada foli recte i vers en dos columnes (de tres lletres, excepte la darrera que és de dues lletres, només per als folis de la A i la B, i de cinc lletres per a la resta de l’alfabet) 20 lletres també majúscules gòtiques redones (ací inclouen la I) iniciant la A en color blau sobre filigrana roja (en els folis corresponents a la A, B i C) i en color roig sobre filigrana blava en la resta de l’alfabet, alternant els colors, amb una equivocació en el primer foli de la C en què es repeteix el color blau en les lletres E i F, que a l’organitzar a partir d’aquest foli els noms en dos columnes de cinc lletres queden en paral·lel les lletres del mateix color de cada columna i alternen els colors en la mateixa columna. A partir del foli amb la lletra D, la inicial A serà roja sobre filigrana blava i les successives lletres se n’aniran alternant en els seus colors.