AAVV - Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 379ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Françescha, muller d’en Johan Martí, quondam mercader de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Françescha, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo dit Mercat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta ab alberch de una part de mestre Johan Morera, cirurgià, e d’altra part ab alberch d’en Johan de Senta Crus, sabater de vell, e ab carrera pública qui va a la dita sglésia de Sent Johan. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal migerament huytanta sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXXX sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Pere Lehonart, ciutadà de Barhinona, barber, e en Berthomeu Castellar, ciutadà de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis . 380

E la dita quasa posex huy en Miquel Quamarena, ciutadà, perquè té sa filla per muler d’en Johan Martí, feroveler.

A V de febrer any M D en Jacme de Fachs donà la fadiga a·n Jacme Arnau, feroveler, per X sous ab carta rebuda per en Johan Periles, notari.

Poseix la hereua de Jacme Arnau, casada ab Ausiàs Ferrando, notari, està al costat del ferrer de Sanct Johan del Mercat.

Ab acte rebut per Jeroni Ruvio, notari, a 24 de març 1564 fonch venuda la dita 381casa a·n Berthomeu Pasapere, mercader, per preu de 700 liures, lloà Antoni Mateu a 7 de març 1564.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, quondam notari, a 38231 de octubre 1619 Melchior Malonda, ciutadà, vené a Johan Pasapere, mercader, dita casa per preu de 1300 liures, fonch loada dita venda per Joseph Balaguer, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a 8 de febrer 1621, rebé per lo luïsme 92 liures 20 sous.

Ab decret fet per la Real Audiència publicat per don Francisco Pau Alreus, escrivà de manament, en 28 de març 1638 se vené la desús dita casa a la parròquia de Sant Juan del Mercat, y ab acte rebut per Luýs Vaziero en 23 de nohenbre 1641 loà dit decret de venda Vicent Sanz Cotanda, majordom, y rebé per dita loasió lo lluÿsme que és cent y catorze liures… 114 liures.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 383ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Francí Roger, cirurgià, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mestre Francí Roger, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Senta Creu de la dita ciutat, en lo carrer apellat de la Pobla Vella, en la cruellada qui va a la casa del magnífich en Thomàs Sorell e als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Reig, pedrapiquer, e ab dues carreres públiques, com stigua a la cantonada davant la casa del specier. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a les festes de Sent Johan de juny e de Nadal, migerament tretze sous sis diners. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIII sous, VI diners.

Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Garcia, perayre, e en Bernat Corts, mercader, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

Huy la posex Garcia Malo, ydalgo, ab sa muler, que lo y a portat, qui era muler de mestre Francí Roger.

Huy posseex los hereus de Loís Borrull, perayre, està en la matexa la viuda e hun fill del dit Borrull als Quatre Cantons; Luýs Borull venda lloada per Martí Andrés any 1514 en 1515.

A XIII de juny 1543 lo magnífich mossén Vernegal donà lixència de carregar C XXX liures a la dita Úrsola Borrull y Joan Borrull, fill de aquella.

A XXVIII de abril any M D LXXXIII mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà una venda de dita cassa feta per Joan Batiste Cervera, rebé dita lloasió Loís Nicolau Vaziero, notari, dit dia.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 384ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Úrsola Roqua, muller d’en Pere Roqua, quondam peller, ciutadà de la dita ciutat e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola Roqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases d’en Jacme March, mercader, e d’altra part ab cases d’en Pau Torell, carreró del bany de mossén Perot Pardo, quondam , en mig, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any, migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Castelló e en Berthomeu Badia, texidors de ceda, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

A XXVIII de agost any M iCCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Jaume Març, mercader, per preu de LXXXV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.

Estan el matex.

Posseex huy los hereus del dit Jaume Març que són micer March, doctor en leys, e sos germans metges.

Huy al present poseheix lo reverent mossén Pere Martines, prevere, beneficiat en la Seu e procurador del Spital General, prop la dita casa, ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XIIIIº de nohembre D XXXVIII segons està continuat en lo present en cartes XXXXV. Té a pagar los censos y lo luÿsme lo receptor de la Inquisició.