AAVV - Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 362ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida na Maria Agost, filla d’en Miquel Agost, laurador quondam , del loch de Benimaclet, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita Maria Agost, té e posseheix tres fanecades de vinya en terme de Rambla, prop lo molí d’en Mascó, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals tres fanecades de vinya afronten de una part ab terra campa d’ella mateixa e d’altra part ab terra campa del dit en Mascó. E que per les dites tres fanecades de vinya és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quatre sous. E més és tenguda a les Òrfenes per rahó de les dites tres fanecades de vinya a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en lo dit loch de Benimeclet, los dessús dits dia e any… IIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de València, e en Miquel Sançho, laurador de Benimaclet.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

Fa·ls huy en Johan Agost, de Berimaclet.

A VIIII de agost mil D V, ab carta rebuda per lo discret en Pau Mataller, notari, lo dit en Johan Agost vené la dita terra a mossén Loís Mascó, cavaller, per preu de L liures.

Les dites tres fanecades de vinya posseex lo senyor de Bunyol que comprà lo molí del dit mossén Loís Mascó, fa mirar si han pagat lo lloÿsme.

A XIII de març 1539 fermà en tres vendes Agostí Jofre Albert de tres fanecades de terra, la una venda és feta per lo noble don Baltasar Mercader al noble don Gaspar, jermà de aquell, l’altra d’en 363Gaspar al noble don Baltasar, señor de Gest, e l’altra per lo noble don Baltasar al noble don Miquel Mercader, ab actes rebuts per Nofre Vernís a ( blanc ) 1535.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Constança, muller del honorable en Thomàs Roger d’Eroles, ciutadà, habitador de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Constança, té e posseheix ensemps ab lo honorable en Francí Montblanch, germà seu, unes cases en la present ciutat, en la perròquia de Sent Andreu, davant la casa de mossén Johan Vilarasa, carrer en mig, la qual casa afronta de una part ab cases d’en Miquel Beneyto, perayre, e ab la plaça a les spalles ara novament feta. No sab emperò, la dita casa si fa o és tenguda a dret de loïsme e fadiga, protesta emperò, la dita na Constança que per la present consessió no li sia causat ni fet prejuhí algú de comís. E que per la dita casa és tenguda paguar ensemps ab lo dit son germà de les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quaranta sous. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXX sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Garcia de Valldós, scuder de don Pedro d’Ixer, e en Francesch Nadal, corder, ciutadà de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis . 364

Aquest alberch fon derroquat per fer la plaça de mossén Vilarasa e se’n rebé çert preu per via de quitament e per ço és quançelat pus no aprofita.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 365ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Cabirol, amer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Cabirol té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Steve, en la plaça appellada dels Ams, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta ab alberch d’en Johan Corbera, amer. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en lo dia de sent March nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Goçalbo, çabater, e en Rodrigo Vaz, mariner, vehins de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

Que era d’en Johan Quabirol, faedor de ams.

Posex-la huy en ( blanc ) en Palayo, qui està davant l’ort de la Reyna.

A X de agost any M iCCCCº LXXXXº VI lo magnífich mossén Granollés loà la venda feta a mossén Johan Bou, prevere, viquari de Sent Tomàs, ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.

Posseex lo honorable en Miquel Jordà, mercader, qui regeix lo Llibre magor de la Taula de València, la casa està al costat de la casa que era de Bernat Llorens, ciutadà, devers lo carrer que va als Sanctets.

A XVIIII de maig any M D XXXXV ab acte rebut per Melchior Bou, notari, lo dit Àngel Jordà vené la dita casa a·n Pere Ferrer, fuster, està al carrer ample de Sent Christòphol per preu de XXXIIII liures ab càrrech de hun censal de propietat de XX liures.

A III de nohembre M D LXXXII lo magnífich en Pere Joan Antoni Mateu, majordom, lohà la conpra feta per mestre Blas Lopes, sastre, dels hereus del quondam Pere Ferer, fuster, de dita cassa ab acte rebut per Loís Nicolau Vasiero, notari, dit dia.

A 10 de dehenbre 1644 Luýs Dassió, majordom de dita confraria, loà y aprobà la venda de dita casa ab acte rebut per Simó Górriz en 23 de decembre 1644. Veneren dita casa Gràcia Esparça y Vicent Vinades, cònjuges y sor Anna Maria López a Miquel Pelegrí per 620 liures, cobrà lo dit Dassió per lo lluÿsme 22 liures 10 sous.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 366ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhits los honorables en Johan Mas, mercader, axí com a procurador d’en Ramon Pardo, mercader, consta de la procura ab carta rebuda per lo discret en Salvador Cortilles, notari, en lo mes de octubre del any M iCCCC LXVIII, e la dona na Tholsana, muller d’en Bonanat de Bellpuig, quondam mercader de la dita ciutat, e interrogats per lo jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dixeren e confessaren que lo dit en Ramon Pardo, principal del dit en Johan Mas, e en Johan Pardo, germà de aquell, e encara ella, dita na Tholsana, per ço com acostuma de paguar lo cens, tenen e posseheixen hun alberch en la present ciutat los dits en Ramon e en Johan Pardo, com sia solament de aquells en la perròquia de Sent Andreu, prop lo forn del Argenter, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases dels hereus d’en Jacme Abelló e d’altra part ab cases d’en Manuel Vives, mercader. E que per lo dit alberch són tenguts pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima vint-e-hun sous. E més són tenguts a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XIIII sous. 367