AAVV - Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Aquest alberch ha donat mossén Loýs de Quastelví, , a mossén Perot de Quastelví, son germà, perquè atura les quases de Serdenya, e lo mossén Perot és passat a l’alberch.

Poseixen los hereus de mossén Perot de Castelví, senyor de Benimuslem.

E huy don 372 de Castelví, senyor de Benimuslem, gendre de don Pedro de Castelví, que està en la plaça de mossén Vidal, davant la Deputació.

Ab acte rebut per Fransés Llàzer Joseph, notari, en 8 de nohembre 1650 rebé lo machordom Dionís Dassió tres lliures, quince sous del lluïsme de la venda feta per Francesc Pertussa a favor de doña Úrsola Siurana y de Palomar, muller de don Joseph Polo, y cabrevà dit dia ab acte rebut per lo mateis notari.

Las notas del dicho Francés Llàcer Joseph, notario, están en el Archivo del Hospital General de Valencia y don Antonio Llorens, como clavario que era en el año 1776 y 1777 del referido ospital, pidió a Vicente Balager, primero archivero, que me librase certificación de la fundación del vínculo que fundó don Pedro Rodrigo, otro de los clavarios del Ospital, ante Francés Llàcer Joseph, notario, a 5 de abril 1633, tengo certificación en mi poder, el tal escrivano llamado Francés Llàcer Joseph murrió escrivano del Ospital General y también de la Cofadría de las Huérfanas para Casar, por ser señores del Hospital, que allí se trasladó la loable Cofadría, que estuvo desde el año 1517 asta los 1760 . 373

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 374ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Johana Bisbal e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Johana Bisbal, té e posseheix en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, hun alberch, lo qual afronta de una part ab cases d’en Johan Eximeno, specier, e de la part altra ab cases d’en Johan Salvaterra, alias Aguado. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Çarrió, calafat del Castell de Càller, resident de present en València, e en Domingo Cuquabón, laurador, vehí de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

Ab carta rebuda per lo scrivà de la Cort Civil a ( blanc ) del mes de ( blanc ) any M iCCCCº LXXXVI comprà dita casa en Miquel Camarena, ciutadà, per preu de C XV liures.

A V de juny any M D V ab carta rebuda de partitió per en Johan Perilles, notari, lo dit alberch ha pervengut a Johan Batista Camarena, fonch stimat a LXXXXIII liures.

Poseix Alonso Ferrandis, peller o mercader de roba vella, està en la matexa casa en lo carrer dels Conills.

A XXXI de juliol any M iD LXI rebè mossén Tagell VI sous per lo loÿsme de un carregament fet per Salvador Miralles, rebut per Joan Vassiero, notari, dit mes e any.

A XII de agost dit any rebè mossén Tagell XVII liures per lo loÿsme de la venda feta en lo any desús dit, rebuda per dit Tagell.

Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a XVIII de mars M D LXIII Joan Miralles carregà C liures.

Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a 5 de octubre 1566 lo dit Salvador Miralles carregà LXX liures, pagà 3 liures 10 sous.

Ab acte rebut per Lluch Verger, notari, a 4 de dehembre 1570 Salvador Miralles vené la dita casa a Geroni Vellit, traginer, per preu de 200 liures, rebè lo lluïsme mossén Assió y la lloasió Luís Nicolau Vaziero a 15 de setembre 1584.

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, 375ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Salvaterra, alias Aguado, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Salvaterra, alias Aguado, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la present ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Johana Bisbal e d’altra part ab alberch d’en Bernat Piles, formatger, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny, en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Pedro de Vilasequa e en Rodrigo de Viscahin, sastres, vehins de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis .

Posex-la huy en Francesch Marí, tirater, que està en la quasa.

En aprés ab carta rehebuda per en Bernat Berart, notari, a XXIII de juliol de any mil D VIIIIº en Gaspar Sorell, en son nom propri e com a hereu de na Clara Marí, muller del dit Francesch Marí, venè lo dit alberch a·n Jacme Martorell, aluder, per preu de LX liures. E lo primer de agost D VIIIIº ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, e Vicent Çaera, majordom, fermà en la venda e rehebé C XX sous de loÿsme.

Poseix lo hereu de Jaume Martorell, aluder.

A XII de 376 M iD XXII lo magnífich en Hierònim Tagel, majordom, donà lixència 377de carregar C V liures a Onorat Martorell, hereu de Jaume Martorell, sobre dita casa, rebuda per lo discret en Joan Riudaura, notari, síndich.

A II de octubre M D XXXII lo dit magnífich en Hierònim 378Tagell, majordom, fermà en la venda que fa lo dit Onorat Martorell, feta a·n Francés Sánchiz, revenedor, està en lo carrer dels Conills, rebuda per lo dit síndich.

A II de giner M D LIII lo magnífich en Hierònim Tagell donà licència a na Maria Sànchis, muller de Gamboa, peller, per a carregar LXIII liures sobre dita casa, ab acte rebut per Luís Johan Vassiero, notari, a III de giner dit any.

|| 62vA XXVI de maig any M D LVIII lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, loà lo carregament faedor per la dita na Maria Sanchis de Gamboa, muller de Francesch Gamboa, sobre dita casa.

Ab acte rebut per Pau Vasiero, notari, a 30 de abril 1605 Speransa Boneta Gamboa y de Romero vené la sobredita casa a Tomàs Llopis, corredor de coll, y rebé per lo luïsme 22 liures 10 sous.

Ab acte rebut per lo scrivà de la Cort Civil a XII de janer M DC VIIII Sperança Beneta Gamboa Romero y de Gutiérrez comprà la sobredita casa com a béns de Tomàs Llòpiz per preu de do-centes trenta-huyt liures a rahó de franch, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà dita compra ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIIII de setembre M DC XIIII y rebé per lo luÿsme vint-y-una liura.