3 Erasme de Rotterdam, El Enquiridion o Manual del caballero cristiano , Madrid, Anejos de la Revista de Filología Española, tomo XVI, 1932, p. 239; Marcel Bataillon, Erasmo y España , México, FCE, 1966, p. 199.
4 Erasme de Rotterdam, «Los silenos de Alcibíades», a Adagios del poder… , op. cit ., p. 110.
5 Cornelis Augustijn, Erasmo de Rotterdam… , op. cit ., p. 88.
6 Ibíd ., p. 89.
7 Per a André Biéler a La pensée économique et sociale de Calvin , Ginebra, Georg, 2009 (1.ª ed. 1959), p. 69, la posició teològica de Lefèvre se situa entre el reformisme humanista i catòlic d’un Erasme i el radical i evangèlic d’un Guillaume Farel.
8 Cornelis Augustijn, Erasmo de Rotterdam… , op. cit ., p. 127.
9 Ibíd ., p. 128.
10 Erasme de Rotterdam, El Enquiridion… , op. cit ., p. 325; Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. 203. En altre fragment assenyala que els fruits de l’arbre de la vida «consisten en que nosotros, pues somos miembros de Cristo, trabajemos por conformarnos con él, que es nuestra cabeza, en mortificar las afecciones, que son, como dice San Pablo, nuestros miembros sobre la tierra. Y este tan precioso fruto no solamente no se nos debe hacer amargo, mas muy agradable y aplacible si el espíritu de Jesucristo mora en nosotros.» Erasme de Rotterdam, El Enquiridion… , op. cit ., pp. 368-369; Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. 208.
11 Erasme de Rotterdam, El Enquiridion… , op. cit ., pp. 124-125; Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. 193.
12 Cornelis Augustijn, Erasmo de Rotterdam… , op. cit ., p. 90.
13 Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. 205.
14 Erasme de Rotterdam, El Enquiridion… , op. cit ., p. 121; Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. 193.
15 Cornelis Augustijn, Erasmo de Rotterdam… , op. cit ., p. 200.
16 José Luis Abellán, Historia crítica del pensamiento español. Tomo II. La edad de Oro , Madrid, Espasa-Calpe, 1979, p. 258.
17 Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., pp. 350-351.
18 Ibíd ., p. 565.
19 «A uno de mis críticos, y probablemente a más de uno le sorprendió que yo clasificara el tema del cuerpo místico como típicamente erasmiano o post-erasmiano en la espiritualidad del siglo xvi. Que procede en última instancia de San Pablo, ¿quién lo duda? Al señalarlo como típico del paulinismo erasmista, lo hice con la duda de si habría otra fuente próxima desatendida por mí. Nadie, que yo sepa, la ha señalado hasta la fecha.» Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. XV.
20 José Antonio Maravall, «La idea de cuerpo místico en España antes de Erasmo», a Estudios de Historia del pensamiento Español , Tomo I, Madrid, Ed. Cultura Hispánica, 1967, p. 190; José Luis Abellán, Historia crítica… , op. cit ., p. 69.
21 Marcel Bataillon, Erasmo y España.. ., op. cit ., p. XV.
22 Rm 12, 4-5; 1Co 6, 15, etc. Cf. Hasso Hofmann, Rappresentanza-Rappresentazione. Parola e concetto dall’Antichità all’Ottocento , Milà, Giuffrè. 2007, p. 140.
23 Eric Voegelin, Hitler et les allemands , París, Seuil, 2003, pp. 212-213.
24 Ibid ., p. 223 ss. Voegelin comparteix aquesta defensa de la comunitat ecumènica i antisectària amb teò-legs del Concili Vaticà II com Karl Rahner, que també oposa l’ecumenisme de Tomàs d’Aquino a Pius XII.
25 Segons Hasso Hofmann a Rappresentanza… , op. cit ., pp. 141-142, aquesta idea del cos de Crist, en la seua dimensió còsmica, no és un producte de l’estoïcisme vulgar. Seguint Bultmann, fa referència a la possibilitat que els escrits deuteropaulins reflectisquen una cosmologia i soteriologia gnòstica. La dimensió còsmica del cos de Crist es pot apreciar a Ef 1, 22-3 («sota els seus peus sotmeté totes les coses i el constituí cap suprem de l’Església, que és el seu cos, la plenitud del qui es realitza enterament en totes les coses») i Col 1, 16-18 («en ell varen ser creades totes les coses [...] totes les coses foren creades per ell i per a ell, ell existeix amb anterioritat a totes les coses, i totes les coses tenen en ell la seua consistència. Ell és també el cap del cos, açò és, de l’Església»).
26 Hasso Hofmann, Rappresentanza.. ., op. cit ., pp. 143-144.
27 Ja Tomàs d’Aquino posa de relleu en la Summa Theologica (III, q.8, a.1) que, donada l’afinitat amb el cos humà natural, l’Església en el seu conjunt ( tota Ecclesia ) sol definir-se com « unum corpus mysticum ». Tracta encara l’expressió com a mera analogia, i per això parla d’un cos místic, i no del cos místic de Crist. L’adjectiu místic sols apareix en sentit figurat. Cf. Hasso Hofmann, Rappresentanza.. ., op. cit ., p. 144.
28 Ernst Kantorowicz, Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teología política medieval , Madrid, Alianza, 1985, p. 191.
29 «En la Edad Media, en el curso de la Segunda Controversia Eucarística, se había manipulado muy conscientemente la designación paulina del cuerpo eucarístico, corpus mysticum , término que a partir de entonces designó el cuerpo o comunidad de los fieles, y, paralelamente, se había adoptado el inequívoco corpus Christi para designar la presencia sacramental.» George H. Williams, La Reforma radical , México, FCE, 1983, p. 364.
30 Hasso Hofmann, Rappresentanza.. ., op. cit ., p. 148.
31 Ibíd ., p. 152.
32 Abellán agrega que aquest mite de Crist sols tornarà a reaparéixer a Espanya, amb tota la seua força, en l’època contemporània, amb els Unamuno i Machado.
33 L’Església, entesa com a corpus mysticum , és tan unitària i, al mateix temps, tan complexa o integrada per membres diversos com ho és el propi Crist. En aquest fragment citat per Abellán ( Historia crítica del pensamiento español… , op. cit ., p. 256) dels Nombres de Cristo de Luis de León, el Fill de Déu és el símbol d’aquella unitat de totes les coses que respecta la diversitat: «estando todos en mí, y yo en todos los otros, y teniendo yo su ser de todos ellos, y todos y cada uno de ellos teniendo el ser mío, se abrace y eslabone toda aquesta máquina del Universo, y se reduzca a unidad la muchedumbre de sus diferencias, y quedando no mezcladas, se mezclen, y permaneciendo muchas, no lo sean; para que extendiéndose y como desplegándose delante los ojos la variedad y diversidad, venza y reine y ponga su silla la unidad sobre todo».
34 Fra Luis de Granada, en aquest altre fragment citat per Abellán ( Historia crítica del pensamiento español… , op. cit ., p. 277), subratlla l’aspecte comunitari del cos de Crist: «tantas veces nos predica San Pablo que todos somos miembros de Cristo, y que por eso pecar contra el prójimo es pecar contra Cristo, y hacer bien al prójimo es hacer bien a Cristo». De manera que cal mirar el proïsme «como al mismo Cristo o como miembro vivo de este Señor».
35 Antonio del Corro, Comentario dialogado de la Carta a los Romanos , Sevilla, MAD, 2010, p. 219.
36 «Parce que donc la convenance qu’on voit au corps humain, doit aussi être semblable en la compagnie des fidèles, il prend de là une similitude pour prouver combien il est nécessaire que chacun en son endroit sache ce qui convient à sa nature, sa capacité et sa vocation.» Joan Calví, Commentaires de Jean Calvin sur le Nouveau Testament, T. IV. Epître aux Romains , Aix-en-Provence/Fontenay-sous-Bois, Kerygma/Farel, 1978, p. 291.
Читать дальше