Germà Colón Domènech - El lèxic català dins la Romània

9. En la Crònica de Desclot ( ENC , núm. 64, vol. III, p. 67.24): «… carn, e galines, e ous, e formatges, e burri e molt d’altre refrescament». Un document de Perpinyà del 1284 diu: «Item mantega o bori , lo quintal III meales» (Gual, VCM , p. 146; el glossari d’aquesta obra interpreta malament el mot, ib ., p. 457).

10. En la traducció occitana de la Doctrina Pueril de Ramon Llull, el fragment corresponent a «menjarien mantega e mel» de l’original (ed. Schib, p. 163.30) és expressat per «maniarion madega e mel» en el ms. Nouv. acq. fr. 6182 de París, mentre que el de l’Ambrosiana de Milà du «m. mantega, beurre e mel». Atesa l’existència en occità del tipus lèxic mantega , s’esvaeixen els dubtes de D. Zorzi sobre aquest, que suposa «catalanisme» («Un fragmento provenzale della “Doctrina Pueril” di Raimondo Llull», en Aevum , XXVIII, Milano, 1954, pp. 348-349, n. 2).

11. DCEC , IV, pp. 611-612; FEW , XIII, pp. 319-321. Va ésser Meyer-Lübke qui va precisar l’origen català de l’esp. trozo ( REW , 8725); encara que García de Diego ho ha posat en dubte ( RFE , XI, p. 346), amb prou feines es pot prescindir d’aquest origen (en DEEH , S.V. trozo , remet a l’article torosus de la segona part, però no hi trobem l’esmentat article).– El 1525, el traductor castellà del Llibre del Coch trasllada el català tros per pedazos, pedacitos, penca, rueda, parte . Igualment s’esdevé amb el verb trossejar , que expressa mitjançant hazer pedaços, cortar a pedaços, quebrantar (cf. Leimgruber). No hi fa servir la correspondència exacta: *trozo .

12. Recordem que a les darreries del XV, Corella es permet acudits amb la seua antiga amada Caldesa tot jugant amb el mot: «Si.l ferro calt …», « calda cremant…» ( Obres de J. Roiç de Corella , ed. Miquel i Planas, pp. 415-416, 435).

13. Vegeu DCVB , S.V., que n’addueix textos dels segles XIII i XIV. En el LCM , l’adv. trop dels mss. més antics ( L ) és substituït per massa en els moderns (ms. U ) [cf., per exemple, el núm. CXIV de l’ed. Moliné]. Els mateixos canvis en les dues versions de les Cròniques del món ( EUC , XVI, p. 97: « trop auríem a fer» - «hauria massa a fer»).

14. L’adv. massa també és corrent en provençal antic (cf. FEW , IV, p. 442 b i n. 9). Per explicar l’origen d’aquest adverbi, i del seu sinònim trop , cal partir del sentit d’‘amuntegament, apilotament’.

15. DCELC , III, pp. 874-877.

16. Vegeu l’article de J. Jud, «A propósito del esp. “tomar”», en Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal , II, pp. 21-27. Aquest preciós estudi és importantíssim per a nosaltres no tant perquè ateny l’etimologia proposada per a l’esp. i port. tomar (AUTUMARE), sinó perquè posa en relleu el paper del lèxic d’arrelament jurídic en la península. El català no hi participa, o hi participa molt poc. En situar AUTUMARE dins el seguit de termes del dret romà, estudia la pervivència a l’Hispània de mots que formen part del cabal lèxic genuí del català: PERSCRUTARE, PERCONTARE, PERFIDIARE, REUS, QUAESTIARE, QUERIMONIA, PRAECONARE, INTEGRARE, DEHONESTARE, INGENUARE. Per a tomar , cf. també les precisions del DCEC , IV, pp. 490-494. Tant Coromines ( loc. cit .) com el DCVB han deixat ben clar que el cat. tomar ‘agafar al vol’ és una variant de pomar (cf. valencià empomar ). Cal afegir-hi que algunes altres mencions antigues de tomar , com ara la de Felip de Malla (vegeu Dicc. Aguiló ) són simples variants formals de tombar . També ho és el mallorquí modern tomar ‘batollar, fer caure’. M. de Riquer voldria explicar, al meu parer amb poc d’encert, el verb entomar , que apareix en el provençal de Guillem de Berguedà amb el seu sentit obscè, per aquest mateix tombar (cf. «garsos corba et entoma» , IX, 9; en M. de Riquer, Guillem de Berguedà , Abadia de Poblet, 1971, II, p. 95) [La meua posició respecte al lexema tomar és, doncs, patent; per això m’ha sobtat de llegir en el DECat , VIII, p. 550 b .40, uns atacs de l’autor adreçats a mi amb la finor que el caracteritza].

17. DCEC , II, pp. 609-610; FEW , IV, p. 18.

18. La menció més antiga que he aconseguit trobar del castellanisme resar apareix en un procés inquisitorial de València de l’any 1500: «… lo dit M[iquel] V[ives] a petició del conf. lo instruy de los salms que.l conf. cada dia havia de rezar (sic)» (F. Baer, Die Juden im Christlichen Spanien , II, p. 536). Després, fins al segle XIX, no l’he encertada amb cap d’altre exemple. El tipus RECITARE es presenta en alguns parlars fronterers, com ara a Aiguaviva: redar (Sanchis Guarner, RFE , XXXIII, 1949, p. 58).

19. L’exemple més antic que n’addueix el DCVB , S.V. preguntar , és el següent del 1576: «Respon-me al que’t preguntaré » ( Isop Faules , fol. 7). He d’afegir que aquest text sembla ésser traducció del castellà i que, això no obstant, a pesar de molts sondejos no he aconseguit de trobar-hi més que demanar , fins i tot en el mateix foli 7 en què hi ha l’exemple del DCVB: tot seguit respon l’interlocutor: «No deman jo això, mes en quin lloch és estat engendrat» (fol. 7, p. 18).

20. Cf. Veny II, p. 160, § 138, i ALPO , mapes 131 i 132. Aquest últim mapa cartografia la traducció de la frase «nous allons chercher des violettes»; prescindint dels escassos punts on han contestat cúller , al departament dels Pirineus Orientals domina el tipus cercar . Em demane si la francisació hi ha arribat tan lluny o si els subjectes s’han limitat a calcar; crec que una pregunta indirecta hauria donat resultats diferents. A les localitats de la Catalunya espanyola s’ha contestat buscar o cullir . Com s’ha formulat, però, la pregunta en espanyol? No s’haurà dit «* buscar violetas»? [veg. ara L. Badia, «Estudis de Llengua i Literatura catalanes», I, pp. 65-68].

21. Cf. aquest exemple aïllat del 1521, a València: «e com vingué la matinada començaren a anar en busca d’ella e atenygueren-la dellà Cilla y la tornaren a València» ( Antiquitats , p. 37).

22. La forma antiga plegar és documentada des del 1365; cf. la meua nota en ZRPh , LXXIV, 1958, p. 293, i DCVB , I, p. 773b (S.V. aplegar , accep. IV). A fi que servesca de criteri per determinar la procedència valenciana de certs textos, afegesc ací les indicacions següents de plegar : EUC , XVI, p. 225; Eximplis , II, p. 102; any 1403, en AIEC , V, 1913-1914, p. 520, doc. núm. 10, i p. 531, doc. núm. 78; sant Vicent, Sermons , II, p. 83; any 1415, en Ligarzas , III, 1971, p. 111; any 1461, CODOIN ACA , XVI, p. 44; any 1478, Bayerri, Ulldecona , p. 169; Corella, Obres , p. 208, línia 179; Isabel de Villena, III, p. 307, línia 10.293; Faules Isòpiques , p. 12. Per a aplegar : EUC , XVI, pp. 223 i 232; any 1434, Lletres Batalla , II, p. 142; Lo Càrcer , pp. 1, 10 i 11; Faules d’Isop , p. 7; Faules Isòpiques , p. 46; Ferrando, Certàmens , p. 767.