AAVV - Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

Sunt inde testes ad hec presentes nobilis Petrus, dominus de Exerica, nobilis Ademarius de Mosseto, nobilis Petrus de Montecatheno, amirantus, nobilis Philipus de Castro et Galcerandus de Bellopodio, maiordomus, et plures alii nobiles et milites.

10.

1347, març 28. València.

Pere el Cerimoniós comunica a Miquel de Gurrea, governador d’Osca, els canvis operats en el govern del regne de València, la destitució de l’infant Jaume d’Urgell i els poders conferits a la primogènita Constança.

ACA, C , Sigilli secreti , reg. 1126, fol. 164v.

El rey d’Aragón.

F[é]mosvos a saber que nos [ha]n dicho que us havían dad[o] a entender que nos querríamos revocar las go[ver]naciones, por [...] sab[e]r [que] nos no havem[o]s ren innovado en las [g]overnaciones, excep[ta]do [q]ue havemos de la[s] dos governacione[s] de regno de Valencia feyta una, e aquella comendada al n[ob]le e [a]mado don Pedro, senyor de Exéricha, consellero nuestro. Es empero verdat que ha[v]emo[s] re[vo]cada la go[v]ernación del infant don Jayme, muy caro hermano nuestro, [e] que des[...] l[a]s gover[na]ciones e los otros officios e los c[a]stiellos se [...] por [l’a]lta inf[a]n[t]a dona [Con]stança, muy cara primogénita nuestra, o por aquell[a que] sería nuest[r]a primog[é]n[ita], en caso, [...Di]os no quiera, que nos muriéssemos menos de fillo m[asc]lo heredero. [...] ansí, [n]otificán[do]vos aquesto, vos mandamos que en el officio de la governación a vos [c]omandado vos hayades bi[e]n e diligentm[ent ...] havedes bien acustu[m]ad[o], en manera que’n [p]odades sier por [n]os lo[ado] de dil[igenci]a. Data en Valencia, [diu]s nuestro si[e]llo secret[o, .XXV]III. d[í]as andados del mes de março en el anyo de [nuestro S]enyor .M.CCC.[XLVII].

Dominus rex mandavit Matheo [Adr]iani.

[... ... ...] Michel de [G]orrea, g[ove]rnador de [H]uesca.

11.

1347, abril 11. València, al palau del Real.

Resposta dels jurats i consell de València a les lletres del rei Pere i de la infanta Constança, on els comuniquen la prelació d’aquesta en la successió a la corona, segons el dictamen donat per una assemblea de juristes, i insten l’adhesió de la ciutat als seus drets. Difereixen la resolució del problema al temps que es produesca de fet la vacant del tron, i proclamen el seu acatament a qui siga degut.

AMV, Apèndix de Notals, z-1, mà 3ª, s. fol. (6r-9v). 15

Noverint universi quod die mercurii intitulata tertio idus aprilis, anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo septimo, constituti in presentia excellentissimi ac magnifici principis domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, venerabiles Romeus d’Oblites, Geraldus de Bosco, Bernardus Comitis, Guillelmus d’Espígol et Iacobus Ricardi, iurati civitatis Valentie, Iacobus Castellani, Iacobus d’Esplugues, Guillelmus Gastoni, milites, Raymundus de Rivosicco, Franciscus Esquerra, Petrus Çabata, Petrus de Boïl, Mateus Lançol, Guillelmus de Pertusa, Iacobus Scribe, Bernardus Sunyerii, Bernardus de Camós, Bernardus Redon, Guillelmus de Magencosa, Dominicus Marrades, Guillelmus Masconi, Salvator de Liumanya, Berengarius de Podio, Michael Martorelli, Guillelmus Caneri, Iacobus Feliu, Berengarius de Ripullo, Bartholomeus Segarra, legum doctor, Arnaldus Scribe, Iacobus de Tamarito, Iohannes Sala et Bartholomeus de Caneto, iurisperiti, Berengarius de Tapioles, Bernardus de Sentboy, Petrus Malet, Antonius Cartallà, Petrus de Seta, Guillelmus Gençor, Franceschus Foch, Iacobus de Fonte, Iohannes de Solanes, Guillelmus Rabaça, Bernardus Degà, Petrus Samisay, Guillelmus Juncar, Guillelmus Ballistarii, Bonanatus Iohannis et Petrus Palomerii, deputati ad hec per consilium civitatis, et presentarunt eidem domino regi et per nos, scriptorem et notarium infrascriptos, legi fecerunt coram ipso domino quandam responssionem, continentie sequentis:

« Senyor molt excel·lent.

La vostra carta havem reebuda ab deguda reverència, la tenor de la qual s’és aytal :

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Quia interest sapientis precavere futuris et, quanto reges et principes regnorum et terrarum et vasallorum potentia ceteros antecellunt, tanto magis spectat ad eos scire quis, ex clara eorum ortus propagine, in suo || 6vregali dominio, iure primogeniture, succedat in predictis, ideo nos, desiderantes, dum ab alto nobis vita conceditur, sic salubriter et caute providere quod absque anime nostri discrimine et conscientie lesione possemus regnis et terris quibus, actore Domino, presidemus successorem legitimum declarare ac habitantes in eis a venturis que super hoc in certum possent i(m)minere periculis preservare, pridem, convocatis magistris et personis aliis valde doctis in sacre pagine documentis, necnon iuris canonici et civilis doctoribus et aliis in foris, usaticis 16et consuetudinibus terrarum nostrarum peritis plurimum et spertis, ab eis scire voluimus cui, si, quod absit, absque liberis masculis moreremur, universalis nostra successio pertineret. Qui, sub virtute iuramenti ab eis corporaliter prestiti, per quod ad dandum super hoc verum et iustum iuxta eorum conscientiam consilium se ad nostri iussionem singuli astrinxerunt, sua nobis, secundum Deum et iustitie debitum, et iura divina pariter et humana, dantes consilia affirmarunt constanter quod, cum linea liberorum preferatur omnibus aliis in ordine succedendi si, quod Deus avertat, nos mori conti(n)geret sine liberis masculis, inclita infantissa Constantia, primogenita nostra, in successione regnorum et terrarum nostrarum, iure primogeniture, debebat omnibus anteferri. Hec autem huius serie vobis significare providimus, ut certa iuris et facti scientia vestram conscientiam instruat et, ex aliquorum suggestione contraria, apud vos errorem ingerere aut ignorantiam pretendere tergiversatione aliqua non permitat, vos certificantes quod dictam filiam nostram primogenitam cum illo ex filiis nostrorum regalium quem gentes nostre potius consulerint volumus maritari, ut nostre Aragonum dominationis dulcedo ex supervenientia extranei domini, quod absit, in amaritudinem || 7r(non) 17convertatur. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .Mº.CCC.ºXL.º sexto. Exa(ravit) R(oderic)us.

A la qual, senyor, ab tota reverència umilment responen los jurats e prohòmens de la ciutat de València que pensar pot la vostra sobirana altea que, en cas que les coses contengudes en la dita carta haguessen loch, tots temps la dita ciutat, ensemps ab los altres regnes, comdats e terres vostres, staran e faran sobre·l dit feyt bé e lealment ço que deuran, segons que ha bé acustumat, per lo dret de la corona, servan tota vegada a qui deuran la naturalea e fe a què són tenguts. »

Et in continenti prefatus dominus rex respondit ad predicta, videlicet, per hec verba:

E lo dit senyor rey, oïda la resposta sobredita, dix que axí o entenie ell, que·ls dits jurats, pròmens e consell de València tota vegada farien en les coses damunt dites ço a què fossen tenguts, salvant lur feeltat, segons que tota vegada o havien bé acustumat.

Que fuerunt acta Valentie, in Regali predicti domini regis, die et anno in prima linea contentis. Et de predictis tam dictus dominus rex quam iurati et proceres suppradicti voluerunt fieri tot quot voluerint instrumenta eiusdem tenoris et forme per nos, Mateum Adriani, scriptorem eiusdem domini regis, et Petrum de Montessono, notarios infrascriptos.

Fuerunt testes ad predicta inclitus dominus infans Petrus, Rippacurtie et Montanearum de Prades comes, Hugo, Vicensis episcopus et cancellarius predicti domini regis, et nobiles Petrus, dominus Xerique, et Petrus de Montecateno, amirantus domini regis prefati.