AAVV - Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

2. UNA CRISI SUCCESSÒRIA PROVOCADA, DINS D’UNA POLÍTICA REIAL AUTORITÀRIA

(FEBRER-MAIG 1347)

7.

1347, febrer 14. València.

El rei Pere el Cerimoniós reprén amb amenaces el seu germà, l’infant Jaume, comte d’Urgell, que s’ha traslladat, contra les ordres d’aquell, a Aragó, i ha protestat de la designació de la infanta Constança com a successora al tron.

ACA, C , Sigilli secreti , reg. 1126, fol. 166r-v.

Lo rey d’Aragó.

Car frare. [B]é sa[be]ts en qual manera parlam ab vós fraternalment e amigable e axí c[o]m a senyor, manants a vós que en alcunes de la nostres ciutats ne l[och]s no es[tigué]ssets ne conversàssets, tro que haguéssets mo[st]rades vostres [ra]hons les qual[s] entenets haver contra la primogenitura o suc[c]essió d[e la al]ta infanta dona C[on]stança, f[i]lla nostra primogènita, [o] altra primogènita, per part de la qual és affermat [e]lla haver successió en los r[e]gnes, comtat[s e] terres nostres aprés nost[r]es d[i]es en cas, ço que Déus no v[u]lla, que convengué[s] nós passar d’aquesta vi[d]a sens fills mascles. E a[r]a hav[e]m entès que·l dit manam[e]n[t] no contrastant, vos sots anat en lo regne d’A[ra]g[ó ...]t[...] || 166vmanament [... ... ...] 10vós protestats dels [... ... ...] coses lo dit nostre manament [... ... ...]·ns covenga en altra manera provehir, ço qui·ns seria fort greu. Data en València, sots[s] nostre s[e]gell secret, a .XIIII. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor .M.CCC.X[L]VII. Rex P(etr)us.

A l’[alt in]fant en Jacm[e], comte d’Urgell e veçcomte d’Àger, car frare nostre.

8.

1347, març 21. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.

ACA, C , Processos, llig. 116/6, fol. 5r.

Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.

Noverint universi quod ego, Petrus, dominus de Exerica, recognoscens et considerans vos, excellentissimum ac magnificum principem et dominum dominum Petrum, Dei gratia regem Aragonum, etc., comississe michi officium gubernationis regni Valentie sub hac forma, videlicet, quod ego ten[e]am ipsum pro inclita infantissa domina Constantia, primogenita vestra, cui successio regnorum et terrarum vestrarum ratione sue primogeniture noscitur pertinere in casu, videlicet, quo vos, dictus dominus rex, sine filio vel filiis masculis legittimis ab luce migrari contingeret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, ex hiis iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis tacta, et homagium ore et manibus comendatum facio vobis, dicto domino regi, presenti et huiusmodi iura[me]ntum et homagium recipienti, quod dictum officium gubernationis regni Valentie per vos michi comissum tenebo pro inclita infanta Constantia, primogenita vestra et in regnis, comittatibus et terris vestris, si vos sine filiis [mascu]lis mori contingeret, quod absit, successura, et quod casu predicto quo sine liberis masculis decesseritis ut prefertur, ego cum toto posse meo, quod habeo per me vel ratione dicti officii, iuvabo et pro toto posse meo deffendam dictam dominam Constantiam in successione predicta, et eius tutorem vel curatorem per vos assignatum vel assignandum eidem, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium dictus dominus rex de predictis mandavit fieri unum vel plura publica instrumenta eiusdem tenoris et data per me, notarium infrascriptum. Quod est actum in Regali domini regis Valentie, die intitulata duodecimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º sexto.

Sunt inde testes ad predicta presentes nobilis Petrus de Fenolleto, vicecomes Insule, nobilis Gondisalvus Didaci de Arenosio, Petrus de Montecatheno, amirantus, Rodericus Didaci, vicecancellarius, Iohannes Ferdinandi Munionis, magister rationalis, legum doctores, Iacobus Rubei, thesaurarius, et plures alii consiliarii dicti domini regis.

9.

1347, març 24. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge que han de prestar al rei i a la infanta primogènita Constança els alcaids dels castells reials. Es comprometen, en cas de mort del monarca sense descendència masculina, a tenir-los a Costum d’Espanya en nom de l’hereua, a restituir-los a ella si els és manat i a recolzar-la contra els seus oponents. En aquest cas, jura Llop Álvarez de Espejo, alcaid del castell del Poyo, al terme d’Alpont.

ACA, C , Processos , llig. 116/6, fol. 2r-v.

Sub hac forma debent iurare alcaydi castrorum qui iam tenent castra, et effectus iuramenti est similis de aliis alcaydis quibus noviter comituntur.

Noviter universi quod, constituto ante presentiam regie magestatis excellentissimi ac magniffici principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, etc. ( blanc ), 11alcaydus castri de ( blanc ), 12idem dominus rex exposuit eidem alcaydo quod, cum successio regnorum et terrarum suarum de iure politico pariter et humano pertineat inclite infantisse Constantie, primogenite sue, ratione sue primogeniture, si casus accideret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, quod sine filiis masculis legittimis contingeret eundem debitum persolvere naturale, et propterea vellet quod subditi eius, et potissime alcaydi castrorum suorum, subscripta facerent iuramenta et homagium. Idcirco, dictus alcaydus (dixit) per tres vices hec verba:

— Senyor, si en lo cas damunt dit, ço que Déus no vulla, que vos covenga morir sens fills mascles legítims, et yo ret lo castell damunt dit a la dita senyora infanta o a·ltra primogènita vostra, ¿havets mi, ara per lavors et lavors per ara, per quiti et per absolt de tot homenatge, sagrament et naturalea en los quals per lo dit castell vos són tengut?

Qui dominus rex dixit per tres vices que oc , et placebat quod castrum ipsum teneret ut infferius continetur. Quibus sic habitis et dictis, idem alcaydus fecit iuramentum et homagium in hac forma:

Ego, ( blanc ), 13alcaydus castri de ( blanc ) 14predictus, de certa scientia et consulte iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, et homagium ore et manibus comnendatum facio vobis, dicto domino regi, nomine vestro et nomine etiam dicte domine infantisse emancipate, vel alie vestre primogenite, in casu predicto, quorum virtute promito vobis, dicto domino regi, presenti, et dicte domine infantisse, seu alie vestre primogenite, et scriptori et notario infrascripto, tanquam publice persone, hec a me, nomine dicte domine infantisse seu aliter dicte vestre primogenite, de vestro mandato expresso stipulanti et recipienti, quod dictum castrum de ( blanc ) tenebo pro vobis, dicto domino rege, dum vixeritis et eum michi dimisseritis, et post dies vestros, si absque filiis masculis vestris ex legittimo matrimonio et carnali copula procreatis vos mori contingeret, quod absit, pro inclita domina infantissa Constantia, primogenita vestra, vel illa ex filiabus vestris que tempore mortis vestre erit vestra primogenita, et pro ipsius tutore vel curatore que in testamento vel aliter sibi duxeritis assignandum, promitto ipsum tenere et custodire legaliter, fideliter atque bene, ad consuetudinem Ispanie, et ipsum castrum vobis cum mandaveritis, aut dicte infantisse vel eius tutori in dicto casu, restituere promitto absque aliqua dilatione, imaginatione vel fraude. Et nichilominus, cum toto posse meo, iuvabo (et) deffendam dictam dominam infantissam Constantiam, vel aliam dicto casu vobis primogenitam, in successione predicta, || 2vet eius tutorem vel curatorem predictum, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium idem dominus rex mandavit fieri de predictis unum et plura publica instrumenta eiusdem tenoris, data per notarium infrascriptum. Quod est actum in palatio regio Valentie, die intitulata nono kalendas aprilis, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto.