AAVV - Bienestar, formación, territorio

RODRIGO RUIZ, M. A. “Consideraciones sobre el régimen fiscal de las cooperativas: problemas actuales y líneas de reforma”, CIRIEC - España. Revista de economía pública, social y cooperativa, Nº. 69, 2010 (Ejemplar dedicado a: El régimen fiscal de las sociedades cooperativas), págs. 9-25

1 El presente trabajo constituye un resultado del proyecto de investigación “Economía colaborativa, economía social y bienestar”. Con referencia: DER2015-65519-C2-1-R (MINECO/FEDER).

2 Catedrática de Universidad. Departamento de Derecho Financiero e Historia del Derecho. Universitat de València.

3 Siempre y cuando dicho ajuste quede acreditado y se inscriban en el Catálogo que prevé el art. 6 de la LES.

4 A. Remover los obstáculos que impidan el inicio y desarrollo de una actividad económica de las entidades de la economía social. Para ello se prestará especial atención a la simplificación de trámites administrativos para la creación de entidades de la economía social.

B. Facilitar las diversas iniciativas de economía social.

C. Promover los principios y valores de la economía social.

D. Promocionar la formación y readaptación profesional en el ámbito de las entidades de la economía social.

E. Facilitar el acceso a los procesos de innovación tecnológica y organizativa a los emprendedores de las entidades de economía social.

F. Crear un entorno que fomente el desarrollo de las iniciativas económicas y sociales en el marco de la economía social.

G. Involucrar a las entidades de la economía social en las políticas activas de empleo, especialmente en favor de los sectores más afectados por el desempleo, mujeres, jóvenes y parados de larga duración.

H. Introducir referencias a la economía social en los planes de estudio de las diferentes etapas educativas.

I. Fomentar el desarrollo de la economía social en áreas como el desarrollo rural, la dependencia y la integración social.

5 Se añade dicho apartado 4 por el art. 3.1 de la Ley 31/2015, de 9 de septiembre.

6 Artículo 38. Deducción por creación de empleo para trabajadores con discapacidad.

1. Será deducible de la cuota íntegra la cantidad de 9.000 euros por cada persona/año de incremento del promedio de plantilla de trabajadores con discapacidad en un grado igual o superior al 33 por ciento e inferior al 65 por ciento, contratados por el contribuyente, experimentado durante el período impositivo, respecto a la plantilla media de trabajadores de la misma naturaleza del período inmediato anterior.

2. Será deducible de la cuota íntegra la cantidad de 12.000 euros por cada persona/año de incremento del promedio de plantilla de trabajadores con discapacidad en un grado igual o superior al 65 por ciento, contratados por el contribuyente, experimentado durante el período impositivo, respecto a la plantilla media de trabajadores de la misma naturaleza del período inmediato anterior.

3. Los trabajadores contratados que dieran derecho a la deducción prevista en este artículo no se computarán a efectos de la libertad de amortización con creación de empleo regulada en el artículo 102 de esta Ley.

El foment de l’economia social des de l’àmbit local

Salvador Montesinos Oltra 1

1. Presentació

Sota els auspicis del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València i l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de València, un grup de professores i professors de la Universitat de València dedicats a l’estudi de l’economia social hem tingut l’oportunitat en els últims dos anys de divulgar per alguns pobles del nostre territori alguns dels resultats de la nostra recerca al voltant de la possibilitat de generar sinergies entre aquest sector i el sector públic local amb polítiques municipals de foment i de col·laboració publicoprivada.

El nostre objectiu amb aquesta activitat divulgativa era posar en relleu l’existència d’algunes eines legals per a dur a la pràctica aqueixes polítiques tot partint de l’estudi de les competències materials i financeres dels municipis d’acord amb l’estat actual de la legislació sobre règim local, força influenciada per les polítiques financeres d’austeritat, que, tanmateix, no han desarmat totalment aquells municipis que vulguen potenciar l’economia social pel seu efecte econòmic i social multiplicador, o no, almenys, des de la visió possibilista que hem tractat de transmetre en tot moment.

Les següent línies pretenen fer arribar als lectors d’aquest llibre, tot i que de forma sintètica i amb el mateix to informatiu, el contingut de les xerrades en què ha participat l’autor d’aquest text i que són fruit de l’activitat investigadora realitzada al voltant dels factors normatius i les polítiques públiques dirigides a potenciar l’economia social i, amb això, la societat del benestar.

2. Economia social i interès general: raons per a fomentarlos des del sector públic local

L’article 2 de la Llei 5/2011, de 29 de març, de l’economia social (LES), defineix aquest sector com el conjunt de les activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els principis orientadors que recull la mateixa llei 2 , persegueixen bé l’interès col·lectiu dels seus integrants, bé l’interès general econòmic o social, o ambdós.

Les entitats de l’economia social són, d’acord amb aqueixa delimitació legal, productores de mercat pertanyents al sector privat, amb ànim de lucre o sense, segons els casos, i que disposen de formes d’organització, de funcionament i, si escau, de participació en els guanys, diferents de les empreses capitalistes, i que persegueixen bé l’interès col·lectiu dels seus membres de manera mutualista, bé finalitats d’interès general, o ambdós. És a dir, amb aquesta forma de fer empresa no es persegueix només l’interès econòmic dels qui hi participen, ni això es fa, en el seu cas, en funció del capital aportat, sinó amb paràmetres distints que transcendeixen els interessos particulars, de manera que la seua activitat redunda, de forma més o menys intensa, segons els casos, en l’interès general.

Així, com posa en relleu l’estudi El impacto socioeconómico de la economia social (2013), l’impacte positiu d’aquest sector ho és tant en termes de contribució a la cohesió social (ocupació de col·lectius amb dificultats d’accés a un lloc de treball –aturats majors i de llarga duració, discapacitats, persones en situació o risc d’exclusió amb baix nivell de qualificació–, qualitat en l’ocupació, igualtat d’oportunitats i oferta de serveis socials i educatius) com a la cohesió territorial (creació d’activitat econòmica i ocupació, diversificació productiva, estructura productiva més ajustada a les potencialitats i necessitats en serveis socials i educatius de la població rural i manteniment de població en zones rurals). És a dir, les empreses de l’economia social realitzen una activitat econòmica arrelada al territori i que contribueix al desenvolupament local de forma participativa i amb una dimensió axiològica o fomentadora de valors, genera autoocupació i ocupació estable i de qualitat, contribueix a la inserció sociolaboral de persones discapacitades o en situació o risc d’exclusió social i satisfà objectius d’interès general, en definitiva, des de l’àmbit privat, a més de produir beneficis que transcendeixen els interessos privats dels seus membres/usuaris i que la converteixen en un “pol d’utilitat pública” amb un impacte directe en el seu entorn territorial més immediat, és a dir, en l’àmbit local.

Tot plegat converteix la promoció, l’estímul i el desenvolupament de les entitats que integren l’economia social i de les seues organitzacions representatives, com estableix l’article 8.1 de la LES, en una tasca d’interès general mereixedora de suport públic.