AAVV - Quan tot semblava possible ...

sembla que Amadeu Hurtado va ser l’home que tot sabia, que ho va fer tot i que els altres no sabien ni van fer res de res. Tanta vanitat és incomprensible en un home de la seva intel·ligència, però la passió davant el fracàs de la seva vida política ha estat més forta que la raó.

Finalment, afegia la més ferotge crítica de les activitats polítiques que havien fet Hurtado i Ametlla en els anys quaranta i, sobretot, la tasca del Comitè Ametlla: Josep Tarradellas afirmava que

he manifestat molt sovint que desafortunadament a molts joves de la generació de la postguerra el pensament polític i les actuacions d’Amadeu Hurtado i principalment de Claudi Ametlla els ha fet molt més dany que la propaganda franquista. 63

Aquestes consideracions ens obliguen a reflexionar sobre les divisions i animadversions de l’exili i que tenen en Tarradellas un paradigma. Tot i això, ens plau remarcar com en la conjuntura analitzada i des de perspectives diferents, els anys republicans continuaven sent interessants i sent debatuts de manera encoberta per diferents generacions de catalans. Vetlles i noves generacions mostraven el seu interès en voler conèixer les biografies dels proscrits del franquisme, així com el drama que havia significat l’exili per a tots ells i com aquesta experiència també formava part de totes aquelles persones que s’havien quedat a Catalunya, tant per als qui no havien marxat com per als qui havien nascut després de la guerra civil. Per aquestes raons, les memòries dels polítics republicans tingueren tant d’èxit a l’hora de llegir un discurs que, tot i ser crític amb el passat, representava una veu discordant amb l’única interpretació oficial que els franquistes havien imposat com a obligatòria des de la seva victòria a la guerra civil. D’altra banda, les publicacions sobre el lleure o sobre les experiències personificades per la literatura de l’exili eren una eina més per a reconsiderar l’experiència d’aquells anys i el fracàs individual i col·lectiu que havien sofert els perdedors de la guerra. No es poden entendre les bases de la cultura de la Transició si es prescindeix d’aquestes experiències.

1. Jordi Gracia: A la intemperie. Exilio y cultura en España , Barcelona, Anagrama, 2010, pp. 16-17.

2. Fernando Larraz: El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la España franquista , Madrid, Biblioteca Nueva, 2009.

3. Josefa Báez Ramos: «La capacidad social para tolerar una disonancia cognitiva: la recuperación de los exiliados», en J. M. Balcells, J. A. Pérez Bowie: El exilio cultural de la guerra civil, 1936-1939 , Salamanca, Universidad de Salamanca, 2001.

4. José Ángel Ascunce Arrieta: Sociología cultural del franquismo (1936-1975). La cultura del nacional-catolicismo , Madrid, Biblioteca Nueva, 2015.

5. Fernando Larraz: El monopolio de la palabra... , op. cit. , pp. 12-13.

6. Gregorio Morán: El cura y los mandarines. Historia no oficial del Bosque de los Letrados. Cultura y política en España 1962-1996 , Madrid, Akal, 2014, p. 452.

7. Maria Campillo: «Els escriptors catalans exiliats i ‘l’Amèrica furienta’», a Jornades d’Estudis Catalano-Americans , vol. IV, Barcelona, Generalitat, 1992, p. 59.

8. La persecució a la llengua i la cultura catalana a Josep Benet: L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995 i August Rafanell: Notícies d’abans d’ahir. Llengua i literatura catalana del segle XX , Barcelona, A Contravent, 2013.

9. Fernando Larraz: El monopolio de la palabra... , op. cit. , pp. 299 i ss.

10. Albert Manent: «La cultura catalana a l’exili», a Pere Gabriel (dir.): Història de la cultura catalana , vol. X, Barcelona, Edicions 62, 1998, p. 272. Del mateix autor: La literatura catalana de l’exili , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

11. Sílvia Mas Sañé: Les novel·les d’exili d’Avel·lí Artís-Gener , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, pp. 13 i ss.

12. Montserrat Corretger: Domènec Guansé, crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, pp. 125-213.

13. Javier Muñoz Soro: «Entre la memoria y la reconciliación. El recuerdo de la República y la guerra en la generación de 1968», a Història del presente , 1-2 (2003), pp. 83-100.

14. Paul Aubert: «Teoría y práctica de la Transición. El papel de los intelectuales», a Bulletin d’Histoire Contempoirane d’Espagne , 50 (2015), pp. 127-161.

15. Una primera aproximació la vaig esbossar a G. C. Cattini: «El recuerdo de la República en el tardofranquismo. El papel cultural de los exiliados que vuelven a España», a Damián González Madrid, Manuel Ortiz Heras, i Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.): La historia, lost in translation? , Conca, Ediciones de la Universitat de Castella-la Manxa, 2017, pp. 2949-2958.

16. El perfil biogràfic més recent d’Odó Hurtado a Francesc Foguet: «Pòrtic», a Odó Hurtado: Vendaval. Drama en tres actes , Barcelona, Punctum, 2016, pp. 7-17.

17. Vicenç Riera Llorca: Els exiliats catalans a Mèxic , Barcelona, Curial, 1994, pp. 195 i ss.

18. Carles Geli i Josep Maria Huertas Clavería: Les tres vidas de ‘Destino’ , Barcelona, Anagrama, 1990, pp. 114 i ss.

19. Juan Cortes: «En la muerte de Odón Hurtado», a Destino , 1462 (1965), p. 35.

20. Cfr. Carme Ferré: Intel·lectualitat i cultura resistents: ‘Serra d’Or’, 1959-1977 , Cabrera de Mar, Galerada, 2000.

21. Rafael Tasis: «Odó Hurtado (1902-1965)», a Serra d’Or , 11 (1965), pp. 59-61.

22. O. Hurtado: Desarrelats , Barcelona, Seix Barral, 1963.

23. Ibídem, p. 17.

24. Ídem, p. 100.

25. Andreu Domingo: Catalunya al mirall de la immigració , Barcelona, L’Avenç, 2014. També de Mariona Lladonosa: La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990 , Lleida, Universitat de Lleida, 2013 i de la mateixa autora: «The use of immigration in the debate on identity in Catalonia during the course of resumption of democracy», a Flocel Sabaté (coord.): Conditioned Identities: Wished for and Unwished for Identities , Peter Lang, International Academic Publishers, 2015, pp. 369-398.

26. Giovanni C. Cattini i Carles Santacana: «La frontera de la pertenencia. Nacionalistas catalanes e inmigración en la década de 1960», a Revista de Historia de las Ideas , 35 (2017).

27. Marc Aureli Vila: Les migracions , Barcelona, Edicions d’Aportació Catalana, 1964.

28. Sílvia Mas Sañé: Les novel·les d’exili d’Avel·lí Artís-Gener , op. cit. , pp. 109 i ss.

29. María Campillo: «Breve informe sobre el exilio literario catalán», a Las literaturas exiliadas en 1939 , Bellaterra, UAB i Gexel, 1995, p. 42.

30. Edward W. Said: Orientalisme , Vic, Eumo Editor, 1991 (1a ed., 1978).

31. Lluís Ferran de Pol: La ciutat i el tròpic , Barcelona, Selecta, 1956.

32. Sobre la relació entre Joan Sales i Lluís Ferran de Pol i els motius de la ruptura del grup de «Quaderns de l’Exili», vegeu Carles Lluch: Novel·la catalana i novel·la catòlica. Sales, Benguerel, Bonet , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014, pp. 60-66.

33. Cfr. la trajectòria dels intel·lectuals que impulsaren els Quaderns d’Estudis Econòmics, Polítics i Socials de Perpinyà que tornaren precisament a Catalunya entre 1948 i 1949, així com a Giovanni C. Cattini: «Cultura política i exili. L’ocàs del republicanisme català (1939-1948)», a C. Santacana (ed.): Entre el malson i l’oblit , Catarroja, Afers, 2013, pp. 215-243, i del mateix autor: Joaquim de Camps i Arboix. Un intel·lectual en temps convulsos , Barcelona, Fundació Irla, 2015.