Isidre Molas - Quan tot ens semblava possible

Isidre Molas Batllori((Barcelona, 1940) és historiador i polític. Ha estat catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la mateixa universitat. És autor de diverses obres de temàtica historicopolítica, principalment estudis sobre partits. Dialogant, persona de consens i expressió del socialisme catalanista, va ser vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988) i senador al Senat espanyol (2000-2011), activitat que va compaginar amb el càrrec de president del Partit dels Socialistes de Catalunya (2008-2011).

Isidre Molas, sòlid referent per a la militància d’esquerres, recorre a la memòria personal per evocar l’experiència que el va introduir en la vida adulta, la creació del Front Obrer de Catalunya (FOC). En aquest grup polític va descobrir el sentit de l’actuació pública i la responsabilitat d’escollir els camins pels quals creia que havia de transitar el país, sense cedir al rampell de les emocions. Des de l’ingrés com a estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona l’any 1957 –on va començar la militància política– l’autor repassa el seu compromís de vida amb el sentiment i la voluntat transformadora d’una època i d’un poble. És el relat d’una lluita obligadament clandestina per construir un futur potser imperfecte però millor que el present d’aleshores.

Quan tot ens semblava possible

Isidre Molas

© 2020, Isidre Molas

© d’aquesta edició:

Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com- eumoeditorial@eumoeditorial.com

—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

Primera edició: octubre de 2020

Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació

© imatge coberta: Oriol Molas

Maquetació: Grafime

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-9766-719-7

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra ( www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Introducció

1. Els primers anys

L’arribada a la universitat

Despertar a la vida política. El Comitè Interfacultats

El SUT, un acostament al món del treball

La creació literària

L’entrada a la Nova Esquerra Universitària (NEU)

Francesc Casares

El moviment del Frente de Liberación Popular (FLP)

L’Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADP)

José Ignacio Urenda

La creació del Front Obrer de Catalunya (FOC)

El meu temps de presó

2. Una altra vegada a casa

L’arribada

Començo a fer de professor com a ajudant de Manuel Jiménez de Parga

La represa de l’activitat política organitzada

Els tres tenors

Alfons Carles Comín

Antoni Jutglar

José Antonio González Casanova

Definint la meva vocació

3. La reconstrucció del FOC

Una organització on es podia discutir tot

Pasqual Maragall

Daniel Cando

Miquel Roca i Junyent

El debat de 1964 i la reorganització del FOC

4. Interludi canari

El servei militar

L’hospitalitat de Pedro Lezcano i Carmina Jaén

Pràctiques de pedagogia

5. El socialisme gradualista

Reforma i revolució

Josep Maria Vegara

José Antonio García-Durán

Les relacions amb les Organitzacions Front

El creixement del FOC

Els principals grups locals del FOC

Vilanova i la Geltrú: Josep Albà i Jaume Bertran

Sabadell: Manel Garriga i Jesús Salvador

Terrassa: Manuel Royes i José Muñoz

Acció Comunista

6. La sortida a la superfície

Una societat que comença a bullir

El sorgiment de Comissions Obreres

Les Comissions Obreres Juvenils

El moviment de professors no numeraris (PNN)

Manuel Sacristán

El Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona

7. Expulsat de la universitat

Seixanta-nou professors que no podíem fer classe

La creació d’Estudis i Investigacions S. A. (EISA)

Jordi Solé Tura

8. La política de confluència socialista

Entre la cooperació i la competició

Projecte autònom o projecte subsidiari

La Conferència de 1967. El primer acte de l’obra

El procés fallit amb la Força Socialista Federal

El grup de Mataró del FOC

La militància en la «segona línia»

9. Segon acte: del leninisme a la tàctica-pla

Leninisme i trotskisme

El detonador de la polèmica: la tàctica-pla del sector obrer

Manuel Murcia

José Antonio Díaz

La tàctica del sector d’intel·lectuals

10. Tercer acte: els intel·lectuals marginats

El retorn a la universitat

Sectarisme ideològic i proletarització

La IV Conferència de 1969 i l’expulsió dels trotskistes

11. El big-bang

La constel·lació del FOC

La flama s’apaga però el sector d’intel·lectuals persisteix

12. Més junts, més forts

Sant tornem-hi

Joan Reventós

Enterrar la Guerra Civil

Crida per la unitat dels socialistes

Raimon Obiols

Entrevista amb Reventós a Valls

Primeres reunions de la Convergència Socialista de Catalunya

El Centre d’Estudis Socialistes

El míting per la creació del partit de tots els socialistes. L’inici d’una altra història

Aquest llibre va començar sent un exercici destinat a posar en relació la meva memòria personal i la informació disponible sobre el Front Obrer de Catalunya (FOC), un partit que el 1961 vaig contribuir a fundar i en el qual vaig participar activament. Hi vaig militar, com en dèiem aleshores, fet pel qual un consell de guerra del Jutjat Especial d’Activitats Extremistes el 1963 em va condemnar per rebel·lió militar, i després hi vaig continuar militant fins que es va desfer del tot el 1970; potser hauria d’afegir que per un acord general tàcit i gairebé simultani dels darrers integrants, i per un procediment més aviat poc comú, es va decidir deixar-lo estar sense que ningú se’n disputés la continuïtat legítima de l’herència; potser perquè va ser una experiència que per a tots va formar part de la iniciació a la vida adulta.

Les pàgines que segueixen són, doncs, una narració sobre el Front Obrer de Catalunya, on vaig assumir diverses responsabilitats, però sobretot on vaig iniciar-me en l’art de descobrir el sentit de l’actuació pública. Hi vaig fer les primeres pràctiques de la vida de partit, llavors il·legal. I també hi vaig sentir el fred o la indiferència d’algunes persones, i la solidaritat d’unes altres. A aquesta narració, hi he afegit un capítol inicial sobre els meus primers anys d’activitat en política i una darrera part per descriure el procés que ens va portar a alguns a participar en la creació del Partit Socialista de Catalunya.

Al FOC vaig aprendre a encertar-la i a equivocar-me. I sobretot, hi vaig aprendre a sentir i mantenir el pes feixuc que recau en l’elecció dels camins pels quals creus que el teu poble hauria de transitar, sense cedir al rampell dels sentiments i de les emocions. Per assumir la responsabilitat d’orientar els altres cal tenir el cap clar i el cor calent, o, com deien alguns, cal tenir quatre dits de front.