AAVV - Quan tot semblava possible ...

10. Vegeu el capítol III: «L’essència de Catalunya» (pp. 78-106), en Salvador Giner, Lluís Flaquer, Jordi Busquet i Núria Bultà: La cultura catalana: el sagrat i el profà , Barcelona, Edicions 62, 1996.

11. Miquel Porter i Moix (coord.): Memòria dels Cercles de l’Institut Francès , Barcelona, Hacer, 1994.

12. Vegeu Albert Balcells: Els estudis universitaris catalans (1903-1985) , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011, on es pot comprovar la incidència d’aquesta voluntariosa iniciativa.

13. Sobre Laye veieu l’estudi de Laureano Bonet: La revista ‘Laye’. Estudio y antología , Barcelona, Península, 1994.

14. Vegeu les diferents etapes d’El Ciervo a José Antonio González Casanova (ed.): La revista ‘l Ciervo’. Historia y teoría de cuarenta años , Barcelona, Península, 1992.

15. Sobre Jaume Vicens Vives i el seu paper en aquells anys veieu Cristina Gatell i Glòria Soler: Amb el corrent de proa. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives , Barcelona, Quaderns Crema, 2012.

16. Jordi Coca: L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de teatre nacional català (1955-1963) , Barcelona, Institut del Teatre/Edicions 62, 1978.

17. Salvador Giner et al. , op. cit. , p. 107.

18. Salvador Giner et al. , op. cit ., p. 111.

19. Vegeu Mercè Picornell: Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 , Palma Mallorca, Lleonard Muntaner Editor, 2013.

20. En el context de les històries dels intel·lectuals a Espanya és molt comú referir-se a les generacions del 56 i del 68, com dues fites ben diferenciades, que és ben bé el que es constata en els cercles universitaris i intel·lectuals de Madrid. Vegeu la referència pionera d’Elías Díaz, però especialment la bibliografia que reivindica el paper de la generació del 56. Vegeu el clàssic De Pablo Lizcano: La generación del 56. La Universidad contra Franco , Barcelona, Grijalbo, 1981 o el molt desigual Antonio López Pina: La generación del 56 , Madrid, Marcial Pons, 2010, resultat d’unes jornades autorreivindicatives. En el cas català la reivindicació equivalent de la generació del 57 és molt menys visible. Naturalment, tot el que té a veure amb la protesta estudiantil d’aquells anys ha generat una àmplia bibliografia. La panoràmica més àmplia a Elena Hernández Sandoica, Miguel Ángel Ruiz Carnicer i Marc Baldó: Estudian-tes contra Franco (1939-1975) , Madrid, La Esfera de los Libros, 2007, i el cas barceloní en el pioner estudi de Josep Maria Colomer: Els estudiants de Barcelona sota el franquisme , Barcelona, Curial, 1978.

21. Vegeu la recent monografia de Maria Coll: Al Paranimf! La primera revolta estudiantil , Barcelona, Editorial Base, 2017.

22. Jordi Solé Tura: Una història optimista , Barcelona, Edicions 62, p. 223.

23. Vegeu el capítol referent a aquest període en Albert Balcells: Els estudis universitaris catalans (1903-1985). Per una universitat catalana , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.

24. Vegeu l’activitat de l’IEC en aquells anys, i el paper que jugava entre la clandestinitat i la possibilitat del seu reconeixement legal a Albert Balcells, Santiago Izquierdo i Enric Pujol: Història de l’Institut d’Estudis Catalans. De 1942 als temps recents , Catarroja, Afers, 2007.

25. Vegeu els capítols VI i VII de Carme Ferré, op. cit. , pp. 191-290.

26. Aspectes de la cultura catalana actual, Criterion , 8 (1961).

27. Sobre Criterion hem pogut consultar el treball inèdit de Mireia Sopena: El risc de la modernitat. La revista ‘Criterion’ (1959-1969) , on s’explicita el projecte cultural subjaent en una publicació que va ser certament rellevant en el seu moment, i absolutament oblidada.

28. Vegeu Giaime Pala: «El frente cultural. Sobre la trayectoria de la revista ‘Nous Horitzons’», Spagna Contemporanea , 19 (2010), pp. 85-107. També és útil el volum col·lectiu coordinat per Carme Cebrián i Marià Hispano: ‘ Nous Horitzons’. L’optimisme de la voluntat. Revista teòrica i cultural del psuc , Barcelona, El Viejo Topo, 2011. Un enfocament més ampli sobre el món intel·lectual vinculat al PSUC, Giaime Pala: Cultura clandestina. Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo , Granada, Comares, 2016.

29. Naturalment aquí ens referim a unes poques editorials que són molt significatives en el procés de construcció cultural generat pel món intel·lectual. Òbviament, el sector editorial és molt més ampli, amb projectes de vocació comercial i d’altres que posen l’accent en l’aportació cultural. Pel que fa al marc editorial espanyol de l’època és indispensable l’obra col·lectiva de José María Martínez: Historia de la edición en España (1939-1975) , Madrid, Marcial Pons, 2015; pel que fa a la dialèctica entre editorials i projectes polítics en els anys seixanta cal visitar sobretot Francisco Rojas: Dirigismo cultural y disidencia editorial en España (1962-1973) , Alacant, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2013. Una sintètica visió sobre el paper cultural i polític en aquells anys, referida a l’àmbit barceloní, a Carles Santacana: «Editoriales y liderazgo cultural en los años sesenta. Las imprentas democráticas», Actas del XII Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea , UAM, 2015, pp. 1527-1538.

30. Vegeu-ne els propòsits i tot el catàleg d’aquells anys a Edicions 62: Edicions 62. Mil llibres en català (1962-1979) , Barcelona, Edicions 62, 1979.

31. Sempronio era el pseudònim d’Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (1908-2006), veterà periodista format en la Barcelona d’avantguerra. Un repàs a la seva trajectòria en l’entrevista que li va fer Jaume Fabre a Periodistes sota censura. De la fi de la guerra civil a la Llei de premsa , Barcelona, Col·legi de Periodistes, 1999, pp. 7-15.

32. Sempronio: «Carta als amics desconeguts», Tele/Estel , 53 (21 de juliol de 1967), p. 3.

33. Baltasar Porcel: «Les nostàlgies del país», Tele/Estel , 32 (24 de febrer de 1967), p. 3.

34. Baltasar Porcel: «Fonaments i nostàlgies», Tele/Estel , 38 (7 d’abril de 1967), p. 3.

35. Un grapat d’aquestes entrevistes es van aplegar al llibre Baltasar Porcel: Grans catalans d’ara , Barcelona, Destino, 1972.

36. Baltasar Porcel, Serra d’Or, desembre 1971, citat per Carme Ferré, op. cit. , p. 316.

37. Àngel Carmona i Ristol: «Noucentisme i tradició», Tele/Estel , 60 (8 de setembre de 1967), p. 3.

38. Ídem.

39. Terenci Moix: «Terenci, des de Roma» (carta al director), Tele/Estel , 136 (21 de febrer de 1969), p. 10.

40. Ídem.

41. Joan de Sagarra: «El regreso de ‘El Patufet’», a Las rumbas de Joan de Sagarra , Barcelona, Kairós, 1971, pp. 41-43.

42. Terenci Moix: «Contra la cultura de mel i mató», Serra d’Or , 117, (juny 1969), p. 46.

43. Ídem.

44. Sempronio: «Una polémica», Tele/Estel , 133 (31 gener 1969), p. 3.

45. Terenci Moix: «La desaparició de ‘Tele-Estel’: Parlem-ne!», Serra d’Or , 118 (juliol 1969), p. 22.

46. Ídem.

47. Manuel Vázquez Montalbán: «Amigos y enemigos de la cultura catalana», Triunfo , 399 (24 enero 1970), p. 22.

48. Ferran de Pol: «Joves i vells al mateix sac», Tele/Estel , 174 (20 de febrer de 1970), p. 35.

49. Citat per Carme Ferré: Intel·lectualitat i cultura resistents. ‘Serra d’Or’, 1959-1977 , Cabrera de Mar, Galerada, 2000, p. 157.