AAVV - Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)

¶ 5Les febleses i la mobilitat dels patrimonis nobiliaris al País Valencià medieval han estat sovint destacades. Veg. Ferran GARCIA-OLIVER, Terra de feudals , València, Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1991 i també Antoni FURIÓ i DIEGO, «Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 109-151. ¶ 6Federico VERDET GÓMEZ, El condado de Buñol , Xiva, Rialla, 2001. Del mateix autor La Baronía de Chiva , Xiva, 2000. També ha publicat diversos articles sobre el senyoriu de Xest a la Revista de Estudios Comarcales, IEC-HBCH i és co-autor del llibre de Mar SÁNCHEZ VERDUCH et al ., Cheste y su historia , València, Ayuntamiento de Cheste-Diputació de València, 2002. Recentment ha publicat també Historia de Macastre , Ayuntamiento de Macastre, (sense lloc), 2009.

¶ 7De son pare rebé també la baronia de Mançanera en terres d’Aragó fregant la frontera valenciana a la qual corresponen alguns dels documents que incloem. ¶ 8Aquesta Sança era filla de Gonçal Eximenis. Veg. El nostre treball «El linaje de Arenós y el señorío medieval de Cheste», Revista de Estudios Comarcales , 6 (2003), pp. 127-136. Veg. també el capítol corresponent al període medieval, del qual som responsables, al llibre abans esmentat de Cheste y su historia , cit. Sança d’Arenós fou una dama famosa en la cort valenciana de l’època i una de les persones destinatàries de la dedicatòria del proemi en l’obra més coneguda de Francesc Eximenis. Veg. Fran-cesc EIXIMENIS, Lo llibre de les dones , edició crítica a cura de F. Naccarato, Barcelona, Curial, 1981. ¶ 9Fem servir aquesta numeració romana entre parèntesis quan cal distingir personatges confusibles per l’homonímia com a indicador d’ordre cronològic. Hi va haver dos comtes d’Urgell d’aquesta dinastia dits Jaume, com és ben conegut.

¶ 10Manel PASTOR i MADALENA, « La Suiza Valenciana en la historiografia de la comarca», Revista de Estudios Comarcales , 8 (2006), pp. 7-10. ¶ 11Manel PASTOR i MADALENA, Les senyories valencianes dels comtes d’Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció , tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2015. Disponible en la xarxa: < http://roderic.uv.es/handle/10550/41762>. Tesi dirigida pels catedràtics Flocel Sabaté i Curull (UDL) i Enric Guinot Rodríguez (UV) que fou llegida el 16 de gener del 2015 i obtingué la qualificació d’Excel·lent «cum laude».

¶ 12Manel PASTOR i MADALENA, El Cartulari de Xestalgar. Memòria escrita d’un senyoriu valencià , Barcelona, Fundació Noguera, 2004.

Regests

1.

1238, juny 18. Setge de València.

Jaume I fa donació de l’alqueria de Xestalgar a Rodrigo Ortiz i als seus successors.

2.

1241, desembre 5. (Sense lloc.)

El bisbe de València, Ferrer de Pallarés, i el capítol de la Seu signen amb Berenguer d’Entença un acord de repartiment del delme relatiu a Xiva i als seus termes.

3.

1260, octubre 6. València.

Acord sobre la venda del delme de Bunyol i Riba-roja signat entre el bisbe de València, Andreu d’Albalat, i el capítol de la Seu i el senyor dels llocs i termes respectius, Pere Ferrandis d’Íxer. El bisbe i el capítol es reserven, però, el delme dels cristians quan n’hi haja i el delme dels ramats excepte el terç per raó de la milícia. La donació es fa per una sola vida.

4.

1275, abril 15. Lleida.

Jaume i confirma la possessió de Torís a Teresa Gombau, filla de Gombau d’Entença.

5.

1280, maig 11. València.

Pere el Gran constitueix Berenguer de Conques com a procurador especial per demanar al jutge Pere de Costa els documents refets que s’havien perdut on constaven els drets del domini i la potestat reial relatius al castell, vila i terme de Xiva.

6.

1281, juny 15. València.

Pere el Gran ordena a l’alfaquí i al batlle de València que prohibisquen l’obtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.

7.

1284, desembre 27. Alcosser.

Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua d’Artal de Huerto i senyora del lloc.

8.

1286, abril 8. València.

Martí Roís de Foces/Martín Ruiz de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, que juntament amb el capítol de la seu valenciana és senyor de Xulella, procedeixen a l’amollonament de la frontera comuna.

9.

1289, març 2. Saragossa.

Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat d’un home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.

10.

1289, octubre 20. Montsó.

Alfons el Liberal atorga protecció i guiatge als mercaders provinents del regne de Castella que vinguen al regne de València i al d’Aragó. Ordena també que siguen protegits quan tornen a Castella i que hauran de passar necessàriament per Bunyol i Xiva i podran tornar a les seues terres amb productes, tot pagant les corresponents lleudes i peatges, excepte els que estiguen prohibits.

11.

1295, juny 30. València.

Martí Roís de Foces i la seua dona, Eva d’Entença, venen a Jaume II el castell i la vila de Xestalgar per 50.000 sous de València.

12.

1296, agost 20. València.

Jaume II ven la senyoria de Xestalgar i les seues alqueries i llocs a Bernat Guillem d’Entença, representat pel seu procurador, Sanç de Laçano, alcaid de Xiva, per 50.000 sous, rebent 30.000 sous i la senyoria d’Alfondeguilla pel valor restant.

13.

1298, maig 18. Barcelona.

Jaume II ordena al seu procurador en el regne de València, Jaume de Xèrica, que faça respectar el dret al·legat pels homes de Xestalgar a la seua possessió del Camp de Farsiterg.

14.

1303, desembre 9. València.

Jaume II escriu al batlle i als jurats i justícia de Xiva i els ordena entregar al procurador seu al regne de València els béns indegudament confiscats a un musulmà que pretenia dur a Castella una certa quantitat de safrà i altres béns prohibits, ja que no era competència seua sinó de l’oficial reial.

15.

1304, maig 12. Osca.

Jaume II comunica al justícia, als jurats i als prohoms de València que, per demanda de Gombau d’Entença, havia enfranquit els habitants de Xiva del pagament de lleuda, peatge, portatge, mesura del pes, passatge, ribatge i altres. També ho fa saber al batlle general del regne de València, Bernat de Libià.

16.

1304, novembre 28. València.

Jaume II, a petició de Gombau d’Entença, concedeix la celebració d’un mercat setmanal a Xiva i ofereix protecció als participants.

17.

1304, desembre 21. València.

Jaume II fa donació dels territoris de Bunyol i Macastre i els llocs de Setaigües, Alboraig, Iàtova i Motroton al seu fill l’infant Alfons.

18.

1305, juny 12. Barcelona.

Jaume II, comunica al batlle general del regne de València i als oficials encomanats de les coses vedades que ha autoritzat Guillem Serrà, fill de Jaumina de Canelles, dama de la reina Blanca, per traure fora del regne cent senalles de pegunta.

19.

1305, setembre 4. Barcelona.

Jaume II ordena al seu tresorer Pere de Boïl que, dels diners demanats a les aljames musulmanes de València, liquide un deute contret amb Enric de Quintavall, entregant-li els 10.000 sous que mancaven dels 20.000 sous que li eren deguts inicialment.