AAVV - Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)

Així, com déiem, s’extingeixen els Peris d’Arenós de Xest al final del segle XIV en casar l’última dama d’aquesta branca del llinatge, Sança Peris d’Arenós, amb el comte de Prades; 8s’acaben els comtes d’Urgell a Xiva per haver venut la baronia el comte Pere, en una operació de bescanvi, a una branca dels Montcada el 1386 i, finalment, desapareixen també de la senyoria de Bunyol per la confiscació soferta pel comte Jaume (II) 9el Dissortat el 1413 arran de la seua rebel·lió envers la sentència de Casp que l’apartava de la corona front al pretenent castellà. De manera que l’entrada en el segle XV va constituir en aquestes terres una petita revolució dinàstica coincident amb la gran revolució dinàstica que suposà l’arribada dels Trastàmara al tron de la Corona d’Aragó.

No deixa de sorprendre que, malgrat la desfilada de llinatges importants, els historiadors, els cronistes i els escriptors hagen parat una atenció ben magra sobre aquestes terres de l’interior valencià. Per part nostra, en un article recent, ens vam ocupar de fer una escarransida revisió dels treballs, articles i aportacions de diferent valor que s’han ocupat dels nostres territoris. 10

LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

Els textos que presentem tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l’Horta, és a dir, la zona compresa entre els límits occidentals del contorn agrícola de la ciutat de València i les terres de l’esglaó oriental de la Meseta castellana, l’actual altiplà de Requena i Utiel del regne veí que fou incorporat al País Valencià a mitjan segle XIX. Es tracta d’un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València tot i que, no obstant això, ha atret tangencialment l’atenció del medievalisme valencià, que ha assenyalat alguns trets d’interés deduïts sovint a partir més aviat d’una intuïció i d’algunes, poques, evidències, que no d’un coneixement fonamentat. D’aquesta manera, els territoris occidentals de la madina Balansiya que corresponen en l’actualitat amb la comarca valenciana de la Foia de Bunyol-Xiva, així com altres territoris veïns en la Serrania del Túria (Xestalgar, Sot de Xera i Pedralba), la Ribera Alta del Xúquer (Torís i Montroi) o de les gorges del mateix Xúquer (Dosaigües, Cortes de Pallars i Xirell) manquen d’un estudi relatiu al seu paper en aquell procés de construcció del nou regne.

La present col·lecció documental correspon a una selecció dels textos més representatius dels que vam fer servir en la realització de la nostra tesi doctoral llegida el 16 de gener de 2015 en la Universitat de València. 11La tesi, «Les senyories valencianes dels comtes d’Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció», és un estudi d’unes senyories fins ara desconegudes i que vam poder dur a terme gràcies a l’exploració feta en la sèrie « Infantis Alfonsi » entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó a Barcelona. Serà, doncs, aquesta la principal font documental que nodrirà aquest recull. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que con tenen documentació medieval, com ara l’Arxiu de la Catedral de València o l’Arxiu del Regne de València. Uns pocs havien estat editats amb anterioritat tot i que hem decidit aportar la nostra pròpia versió en l’edició d’aquests documents.

Es tracta d’una aportació singularitzada pel fet de representar un conjunt emés des d’una senyoria laica; un tipus de documentació ben escassa en el context del naixement dels espais feudals al voltant de la creació del regne valencià entre la segona meitat del segle XIII i els primers decennis del segle XIV. Prou conegut és el fet de la desaparició de bona part dels arxius senyorials. Evidentment la pervivència de la nostra base documental s’esdevé d’un fet no gens ordinari: la senyoria d’aquestes terres estigué en mans d’un fill del rei d’Aragó la qual cosa permeté que trobara acollida als arxius de la corona.

Tot i que el nostre estudi es va concentrar en un període més concret d’acord amb el gruix dels texts que oferia l’esmentada sèrie arxivística que delimitem entre el 1314 i el 1327 i que s’adiu al govern efectiu de l’infant Alfons, futur rei Alfons el Benigne, sobre les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar, vam tractar també d’esbrinar els períodes anterior i posterior. Ens va interessar especialment la trajectòria senyorial des dels anys de la conquesta catalanoaragonesa impulsada per Jaume I en el segon terç del segle XIII. L’any 1314 es van produir dos esdeveniments simultanis: per una banda l’infant assolia la majoria d’edat, circumstància que li permeté d’agafar les regnes d’una baronia que son pare, el rei Jaume II, va adquirir el 1304 per al seu segon nat quan era només un nen petit i, per una altra, el jove Alfons, es va casar amb Teresa d’Entença, hereva d’un patrimoni de senyories ampli i divers i entre elles, a banda del cobejat comtat d’Urgell que enfilava definitivament els encortons de la corona, les baronies de Xiva i Xestalgar que havia tingut son pare, Gombau d’Entença. Els nous comtes d’Urgell, Alfons i Teresa, posseïren així les tres baronies fins a la mort de Teresa el 1327. Totes tres, junt amb altres territoris foren heretats pel fill comú, el nou comte Jaume i d’Urgell, que aleshores era també un nen petit de manera que son pare, Alfons, ja rei, administrà les senyories fins a la seua majoria d’edat.

Aquesta selecció de documents volem que puga representar diferents aspectes entre la diversitat temàtica que vam abordar en la nostra tesi doctoral. La presentació, l’hem organitzada seguint un ordre cronològic. D’acord amb aquest criteri editem per una banda tots els texts poblacionals per la seua especial transcendència tot i que alguns d’ells han estat publicats parcialment amb anterioritat. Incorporem noves còpies que hem pogut localitzar que ens han permés de puntualitzar alguns aspectes que havien estat erròniament interpretats pel mal estat de conservació de les còpies fins ara conegudes i afegim també la carta pobla medieval de Xestalgar del 1284 que era desconeguda i que ja vam publicar per la nostra part fa uns pocs anys en el treball d’investigació corresponent a l’obtenció del dea. 12

Veurem també alguns documents que considerem semblantment significatius com són els nomenaments dels oficials senyorials, així com d’altres relatius als diferents espais de conflictivitat interinstitucional, territorial o de significació criminal derivats de la convivència que comunament conclouen amb la imposició de sancions o la seua remissió parcial o total. La recaptació de rendes i la imposició d’exaccions diverses es veuran també representades, així com la donació de rendes o heretats als col·laboradors i afectes al poder senyorial.

Els registres que recullen les disposicions dels infants Alfons i Teresa comencen a la fi del 1314 arran del seu matrimoni. Abasten els documents un període d’una dotzena d’anys, exactament fins al 1327, una data closa per la mort de la infanta pocs dies abans que el seu marit, l’infant, heretés la corona i trametés el patrimoni al nou comte, l’encara massa petit, fill segon del matrimoni, el comte Jaume (I) d’Urgell com ja hem explicat.

Tot i amb això, la nostra recerca a l’Arxiu Reial s’havia de completar amb altres documents dels períodes anterior i posterior ja que en el primer cas, els anys transcorreguts entre la compra de la senyoria de Bunyol i el casament dels infants, des de la fi del 1304 fins al mes de novembre del 1314, la intervenció directa del rei i també de la reina permetia intuir l’interés que podia tenir el fet de regirar els documents reials d’aquell període. Malauradament les senyories dels Entença, Xiva i Xestalgar, no ens han llegat documentació pròpia o no l’hem sabuda trobar. Amb prou feines hem pogut localitzar quatre petges mal comptades entre la documentació reial que contenen disposicions relatives al patrimoni baronial dels Entença que meresqueren ser ressenyades per la cancelleria d’un monarca avesat a intervenir en el recorregut de les principals nissagues i patrimonis senyorials.