AAVV - Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)

Els registres del rei Jaume II corresponents al període 1304-1314 els vam regirar pacientment i ens han aportat informacions d’un gran interés. Molt rellevant ha estat l’anàlisi dels dos registres conservats de la reina Blanca (els núm. 289 i núm. 290 del regnat de Jaume II), que va administrar la baronia de Bunyol des del 1306 fins a la seua mort en la tardor del 1310.

El volum de la documentació disponible augmentava de manera destacada i encara ens vam llançar a revisar un bon nombre dels registres corresponents als primers anys del regnat d’Alfons, el nostre infant i comte d’Urgell investit amb la corona catalanoaragonesa, ja que el nou comte que heretà les senyories de Bunyol, Xiva i Xestalgar, era, com dèiem, encara massa petit i el rei administrava el patrimoni de l’hereu del comtat.

NORMES DE TRANSCRIPCIÓ

1. L’ús de majúscules i minúscules s’ha regularitzat.

2. Hem fet servir majúscula en el cas del «Nos» majestàtic en texts llatins i la forma amb accent «nós» en textos en català i aragonés.

3. Hem reduït les consonants inicials dobles i mantingut les interiors de paraula.

4. Els interlineats, els hem restituïts al text tot fent constar en nota a peu la ubicació a l’original.

5. Els passatges de difícil lectura deduïts pel context, els de lectura dubtosa o que manquen al text original per oblit del copista apareixen entre claudàtors [ ]. Els que no hem sabut restituir pel mal estat dels documents apareixen entre claudàtors amb punts suspensius: [...] on tres punts suspensius representen l’espai estimat d’una paraula o un fragment de paraula.

6. Hem indicat entre parèntesis els «(sic)» i les representacions gràfiques dels signes notarials, senyorials o reials amb la corresponent especificació (senyal reial o comtal/signe notarial/†). Amb la indicació «(en blanc)» representem un espai preparat per a contenir un signum no realitzat.

7. Els passatges cancel·lats als documents s’indiquen en nota a peu.

8. En els textos llatins s’ha regularitzat l’ús de la «u» i de la «v», a l’igual que el de la «i» i la «j». En allò referent a «c» i «t» davant de «i», s’ha optat per emprar preferentment la «c». Fem constar, però, l’exempció contemplada amb l’onomàstica escrupolosament respectada sense adaptacions llevat l’ús de majúscules i la reunió de dos components onomàstics com ara «Castronovo» en lloc de «Castro Novo».

9. Hem tractat de resoldre la diversitat observada en les realitzacions escripturàries de les consonants dobles normalitzant-les d’acord amb el tractament clàssic com ara: Comitimus/comittimus>committimus o comisis>commissis .

10. Les unitats monetàries s’han catalanitzat en els documents en romanç: sous per solidos , lliures per libras . S’ha actuat d’igual manera amb el numeral millia , substituït per mil.

11. Hem indicat el canvi de full únicament en els documents llargs afegint una barra vertical seguida entre claudàtors de la xifra de la numeració i la precisió si es tracta del recto o el verso així: || 12r

12. La iussio que sempre apareix anotada al final del text justificat a la dreta l’hem transcrita al final del nostre text en un paràgraf independent.

13. Hem desfet les aglutinacions afegint un punt volat «·» en els texts llatins i també als texts en romanç llevat el cas que permeteren la substitució per l’ús de l’apòstrof. Hem regularitzat a la normativa catalana actual el tractament dels pronoms enclítics fent ús del guionet i els apòstrofs en els textos en català.

ABREVIATURES

MAPES *

MAPA 1

Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar en la Corona d’Aragó

* Elaboració pròpia en col·laboració amb Beatriz Marín a partir del mapa publicat per Enric GUINOT en la seua obra Els límits del Regne . El procés de formació territorial del País Valencià medieval , València, Institució Alfons el Magnànim, 1995, p. 30.

MAPA 2

Composició de les baronies

MAPA 3

Referents geogràfics i districtes islàmics

MAPA 4

Localització dels llocs poblats

¶ 1Com és ben conegut, la delimitació dels espais comarcals al País Valencià ha estat objecte de polèmiques en els territoris on s’ha assajat. Aquestes controvèrsies sovint es veuen esperonades en presència de fenòmens com la competència entre nuclis que puguen disputar-ne la capitalitat. La nostra comarca ha estat objecte de moltes propostes de delimitació i d’identificació onomàstica que van ser recollides i analitzades per Benito SANZ en el seu llibre Chiva-Hoya de Buñol , València, Institució Alfons el MagnànimInstitut Valencià d’Estudis i Investigació, 1984. El títol de la seua obra recollia per endavant la seua proposta particular anteposant el topònim de Chiva a la denominació més comunament estesa per referir aquest conjunt comarcal. A hores d’ara, la denominació adoptada com a oficial per la Mancomunitat intermunicipal, «Hoya de Buñol-Chiva», sembla definitiva i és utilitzada amb naturalitat en pràcticament totes les instàncies administratives, mediàtiques, socials i, fins i tot, guanya terreny en àmbits científics tot apar-cant la disputa de la capçalera comarcal ja que, de fet, podem afegir que tenim tres nuclis importants amb un potencial demogràfic semblant: Xiva, Bunyol i Xest. No va ajudar molt a resoldre aquesta controvèrsia l’estranya proposta que va fer, segons sembla, Joan SOLER al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià , València, Promocions Editorials, 1970 –segons recull també Benito Sanz (veg. ibidem , p. 19)– i que fou difosa per l’Institut d’Estudis Catalans –i encara manté– en escampar la denominació per al cas de Xiva la fórmula «Xiva de Bunyol» amb l’excusa de diferenciar-la de la Xiva de Morella. És evident que es tracta d’una denominació inventada sense cap justificació documental ni suport històric que no pot arrelar i que caldria descartar definitivament.

¶ 2Com hem pogut comprovar, aquesta dualitat fisiogràfica i històrica es reflecteix fins i tot en la toponímia oficial que ha acabat incloent-hi la referència de les dues poblacions més importants –Bunyol i Xiva–, que es disputen una absurda capitalitat comarcal, que històricament han estat cap de sengles importants senyories i que, curiosament, romangueren reunides únicament sota el domini dels comtes d’Urgell en les dècades centrals del segle XIV. Sobre la composició i estructura de la comarca i alguns problemes relacionats amb la seua denominació hom pot consultar l’obra ja esmentada de Benito SANZ, Chiva-Hoya de Buñol , cit. Cal, tanmateix, assenyalar algunes aportacions més recents com ara els treballs del prof. Hermosilla Pla, de la Universitat de València, que ha dedicat una bona part de la seua tasca investigadora al nostre territori. Una monografia fonamental va ser dirigida per l’esmentat professor fa poc més d’una dècada. Veg. Jorge HERMOSILLA PLA (dir.), La Hoya de Buñol-Chiva, estudio de una comarca con futuro , València, Diputació de València, 1998. ¶ 3Aquest subconjunt fou batejat com a «Piemont de Xiva» per Sanchis Guarner en apreciar una entitat singular en aquesta contrada de tradició vitivinícola que aplega els municipis de Xiva, Xest i Godelleta als quals s’afegiria Torís que generalment s’adscriu a la Ribera Alta. ¶ 4Fem servir el terme beneficiat en un sentit purament comptable menystenint ací l’anàlisi dels efectes socioeconòmics i culturals del creixement urbanístic i demogràfic resultant de la descongestió de la metròpoli valenciana sobre la zona. Ara fa uns quants anys ens hi vam referir en un article «La mirada que atrapó el tiempo» publicat al llibre Mora Yuste, el pintor de Chiva , Óscar i Miguel Ángel MORA CORACHÁN (coords.), Chiva, Imp. Graphic-3, 2003, pp. 25-31.