Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

Здесь есть возможность читать онлайн «Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Captius i senyors de captius a Eivissa: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Captius i senyors de captius a Eivissa»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.

Captius i senyors de captius a Eivissa — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Captius i senyors de captius a Eivissa», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

2A. Jené: «La conquesta de Manurqa el febrer de 1287», J. Portella Comas (ed.): Estudi General. La formació i expansió del feudalisme català , Girona, núm. 5-6 (1986) pp. 389-401.

3C. Meillassoux: Anthropologie de l’esclavage. Le ventre de fer et d’argent , París, Presses Universitaires de France, 1986. Se citarà per l’edició de Quadrige-Presses Universitaires de France, París, 1998, p. 21.

4C. Meillassoux (ed.): L’esclavage en Afrique précoloniale. Dix-sept études présentées par Claude Meillassoux , Librairie François Maspero, París, 1975, pp. 7-25.

5Algunes de les dades sobre C. Meillassoux han estat preses de la nota necrològica redactada a la revista American Anthropologist (vol. 107, núm. 4, de desembre de 2005) per Mahir Ṣaul, pp. 753-757.

6Meillassoux: Anthropologie …, p. 21.

7J. Coromines: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana , Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1995, vol. II, p. 538.

8A. M. Alcover; F. de B. Moll: Diccionari català-valencià-balear , Mallorca, Editorial Moll, 1988, tom II, p. 988.

9I. Macabich: Historia de Ibiza , Palma de Mallorca, Editorial Daedalus, 1967, vol. IV: «Costumbrismo».

10E. Ribes: «Catius, punta des»: «Catius, canal des» i «Catius, penyes des», Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera , vol. 3 (1999), Eivissa p. 71 i vol. 6 (2002), p. 16.

11C. Verlinden: «L’origine de sclavus=esclave», Archivium latinitatis medii aevi , XVII (1942), pp. 97-128.

12S’ha manejat l’edició francesa de «Cahier des Annales», 3, Librairie Armand Colin, París, 1952 (1a ed. 1949), p. 81.

13C. Meillassoux: «Esclaves, vénacles, captifs et serfs», dins M. Cottias; A. Stella; B. Vincent: Esclavage et dépendances serviles. Histoire comparée , L’Harmattan, 2006, pp. 367-373, esp. p. 368. A. Furió: «Esclaus i assalariats. La funció econòmica de l’esclavitud en la Península Ibèrica a la Baixa Edat Mitjana», dins M. T. Ferrer Mallol; J. Mutgé Vives: (eds.): De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana , CSIC, Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2000, pp. 15-39, esp. p. 27; també A. Furió: «Esclaves et salariés. La fonction économique de l’esclavage dans la Péninsule Ibérique au bas Moyen Âge», dins Cottias; Stella; Vincent: Esclavage …, pp. 249-262. M. Fontenay: «Pour une géographie de l’esclavage médierranéen aux temps modernes», Cahiers de la Méditerranée, L’esclavage en Méditerranée à l’époque moderne , vol. 65 (2002), edició en línia a < http://cdlm.revues.org/document42.html>.

14R. González Arévalo: «Cautivos moros y judíos en Málaga en tiempo de los Reyes Católicos», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia , 27 (2005), pp. 345-361, esp. p. 346.

15Fontenay: «Pour une géographie…», p. 4.

16Lorenzo Franciosini: Vocabolario italiano e spagnolo: novamente dato in luce nel quale si dichiarano e con propietà covertono tutte le voci tocane in castigliano e le castigliane in toscano. Opera utilissima , 1620, pp. 113 i 398; (consulta en línia a < www.archive.org>).

17Verlinden: «L’origine de sclavus…», p. 124.

18D. Bondue: De servus à sclavus . La fin de l’esclavage antique (371-918) , París, Presses de l’Université Paris-Sorbonne, 2011, p. 25; cita Monumenta Germaniae Historica , Diplomata, 1879-1884, Die Unkurten Konrad I, Heinrich I und Otto I, p. 31, núm. 34: «accolas vel Sclavos».

19B. Desclot, cap. CIII, p. 491. Coromines: Diccionari …, vol. II, p. 538.

20R. Delort: «Note sur le vocabulaire de la servitude et de l’esclavage en Toscane à la fin du Moyen Âge», Mélanges de l’École française de Rome: moyen âge , 112 (2000), vol. 2, pp. 1079-1085, esp. p. 1080.

21R. Livi: La Schiavitù domestica nei tempo di Mezzo e nei Moderni. Ricerche Storiche di un antropologo , Pàdua, Casa Editrice Dott. Antonio Milani, 1928. A. Orlandi: Mercaderies i diners: la correspondència datiniana entre València i Mallorca (1395-1398) , col·l. «Fonts històriques valencianes», 29, València, Universitat de València, 2008.

22Livi: La Schiavitù …, pp. 275, 289-290.

23B. Aguilera Barchet: «En torno a la formación de los fueros de Cáceres», Anuario de Historia del Derecho Español , LXVII (1952), gener, pp. 153-172.

24C. Verlinden: L’esclavage dans l’Europe médiévale. Tome deux: Italie, Colonies italiennes du Levant, Levant latin, Empire Byzantin , Gant, Rijksuniversiteit te Gent, 1977, pp. 1008-1010.

25Verlinden: L’esclavage …, vol. II, p. 1010.

26Coromines: Diccionari …, vol. III, pp. 521-522.

27Les referències a les quatre cròniques s’han pres de l’edició de F. Soldevila, Les quatre grans cròniques , Barcelona, Editorial Selecta, 1971.

28M. À. Diéguez Seguí: El Llibre de la cort de justícia de València, 1279-1321. Estudi lingüístic . València, Biblioteca Sanchis Guarner, 2001.

29M. Obrador Bennàssar (ed.): Obres doctrinals del il·luminat doctor mestre Ramon Llull. Libre de contemplació en Déu, escrit a Mallorca i transladat d’aràbic en romanç vulgar devers l’any MCCLXXII. Transcripció directa ab fasímils i variants dels més vells manuscrits , vol. III, Comissió Editora Lul·liana, Palma, 1906, capítols 25, p. 287; 63, p. 29; 66, p. 45; 86, pp. 146, i 94, p. 191.

30Obrador: Obres …, vol. 1, cap. 7, p. 18.

31S. Bové: «La Vida coetània segons lo Ms. del Museu Britànich», BRABLB , vol. 8, núm. 58 (1916), abril-juny de 1915, pp. 89-101, esp., p. 91.

32J. Rovira i Ermengol (ed.): Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert : «Els Nostres Clàssics», Barcelona, Editorial Barcino, 1933, p. 62 (XV) i 117 (XCVI). En un apèndix (p. 205-275) es conté el text oficial tret d’una reedició de 1913 feta per R. d’Abadal i F. Valls i Taberner.

33G. Colon; A. Garcia (ed.): Furs de València , col·l. «Els Nostres Clàssics», Barcelona, Editorial Barcino, 1990, vol. V, p. 111.

34R. Cariñena i Balaguer; A. Díaz Borràs: «Serfs, esclaus i captius als Furs de València », Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Germà Colon , XXXIV (1997), vol. 7, pp. 5-36, esp. p. 8.

35Ferrer: El Llibre …, p. 267.

36Colon; Garcia (ed.): Furs de València , vol. VI, rúbrica I, doc. 22; vol. V, p. 111.

37J. Hernando: Esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (s. XIV) , Barcelona, CSIC, Institució Milà i Fontanals, 2003. El seu apèndix documental conté 1.071 documents, dels quals 312 hi són transcrits i la resta resumits.

38Hernando: Esclaus …, p. 281, doc. 53; p. 294, doc. 83.

39V. Cortés: La esclavitud en Valencia durante el reinado de los Reyes Católicos (1479-1516) , València, Publicaciones del Archivo Municipal, Ajuntament de València, 1964.

40V. Cortés: «Los pasajes de esclavos en Valencia en tiempo de Alfonso V», Anuario de Estudios Medievales , 10 (1980), pp. 791-819.

41V. Graullera Sanz: La esclavitud en Valencia en los siglos XVI y XVII , Valencia, Instituto Valenciano de Estudios Históricos-Institución Alfonso el Magnánimo-CSIC, 1978, pp. 30-33.

42J. L. Cortés López: La esclavitud negra en la España peninsular del siglo XVI , Salamanca, Universidad de Salamanca, 1989, pp. 16-17.

43F. J. Marzal Palacios: La esclavitud en Valencia durante la baja edad media (1375-1425) , edició en línia de Publicacions de la Universitat de València, 2006, p. 101.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Captius i senyors de captius a Eivissa»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Captius i senyors de captius a Eivissa» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Captius i senyors de captius a Eivissa»

Обсуждение, отзывы о книге «Captius i senyors de captius a Eivissa» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x