Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

L’altra font important de la darrera part del període és la correspondència de la companyia mercantil de Datini. 267 S’hi ha accedit a través de la selecció dels documents relacionats amb captius feta per R. Livi i editats en un seu llibre pòstum el 1928. En aquella obra, els documents de Datini formen un apèndix i en total són 208 completament o parcialment transcrits, el 30% dels quals són relatius a Eivissa. 268 A la vista d’aquest percentatge, no és estrany que primer aquest autor i després C. Verlinden se sorprenguessin que a Eivissa hi hagués un tràfic de captius de tal volum. És interessant afegir, a més, que aquests 64 documents es produïren entre 1400 i 1403 i que, a més de captius, aporten informació d’altres mercaderies, com la sal. El 2008 Angela Orlandi edità la correspondència de Datini relativa a Mallorca. Hi ha diversos esments al mercadeig amb Eivissa, però cap d’ells no té a veure amb captius.

El llibre de M. D. López Pérez ( La Corona d’Aragó i el Magreb en el siglo XIV, 1331-1410 ) insisteix en la importància de la sèrie «Lletres comunes» de l’ARM. Una sèrie que s’ha explotat parcialment en aquest treball, com s’ha exposat en les fonts relatives a la primera meitat del segle XIV. Les al·lusions a captius d’Eivissa en l’obra de M. D. López provenen sobretot d’un document de 1355 inclòs a «Lletres comunes 15» (ff. 191v-192v) i relatiu a una captura il·legal de sarraïns de Granada, una part dels quals foren venuts a eivissencs. La importància de la notícia rau sobretot en el fet que el document menciona el nom d’aquells compradors. En total s’hi esmenten disset captius que foren comprats per onze ciutadans d’Eivissa.

Altres estudis han proporcionat notícies documentals rellevants. És el cas de la tesi doctoral de F. J. Marzal Palacios, llegida el 2006 a la Universitat de València. El treball conté dades procedents de protocols notarials valencians. Concretament, els protocols amb documents relatius a captius comprats, venuts o relacionats amb Eivissa són el 2.778 del notari Domingo Aznar, dos documents de 1381; el 2.990 de Joan Tomàs, any 1383; el 2.797 de Francesc Saïdia, any 1388; el 1.491 de Jaume Mestre, document de 1398; el 2.409 de Vicent Saera, any 1407; el 1.495 de Guillem Mir, any 1408; el 1.883 d’Andreu Puigmitjà, de 1414; de Vicent Saera, protocols 2.419, 2.421 i 1.227, anys 1418, 1420 i 1422 respectivament. Els citats protocols es conserven a l’ARV, mentre que a l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València (APPV) n’hi ha els següents amb notícies sobre captius d’Eivissa: el 1.412 de Vicent Queralt, any 1380; el 24.481, de Joan Canyada, any 1394; el 18.292 del notari Jaume Sant Vicent, any 1395, i el 16.380 de Dionís Cervera, de l’any 1407. En menor mesura, la feina de J. Hernando 269 amb els protocols notarials de Barcelona ha donat com a resultat l’existència de contractes amb participació de mercaders eivissencs. Se cita la numeració que els va donar l’editor: núm. 911, de 1399; 907 i 912bis, de 1399; el 1.008, el 1.009 i el 1.014, tots tres de l’any 1400.

Altres obres inclouen documents transcrits, resums o referències útils. És el cas de l’obra M. T. Ferrer Mallol, 270 que cita registres de cancelleria de l’ACA. L’article d’E. Putzulu, 271 igualment, conté referències a captius d’Eivissa, preses del Liber licenciarum o Llibre de les coses vedades conservat a l’ARM. Concretament a cinc captius comprats per tres ciutadans d’Eivissa. També hi ha l’esment a un captiu a l’article de F. Sevillano Colom de 1971. Igualment s’ha trobat una referència a un corsari que fou captiu a Eivissa a l’obra de J. M. Quadrado ( Islas Baleares ), de 1888. I. Macabich, a la seua Historia de Ibiza , transcriu un fragment de la visita eclesiàstica de Joan Delamata, de 1393, l’original de la qual es conserva a l’AHPE. En aquest fragment es tracta d’una acusació de practicar la usura en un préstec per a la compra d’un captiu. L’apèndix documental del llibre de J. Piña, de 2006, format per registres de cancelleria de l’ACA, conté alguns esments a captius, sis en concret, dels registres 1.429 i 1.446, dels anys 1370 i 1383 respectivament. Finalment, els capbreus del final de segle contenen vuit referències a lliberts.

Les fonts sobre captius entre 1400 i 1450

Qualitativament, la font més important del període és el Llibre de clavaria de 1417-1418 , el segon conservat de la sèrie i el primer del segle XV. Consta d’una primera part titulada «Rebudes del millarès i dels drets ordinaris». El significat i la procedència dels ingressos anomenats del millarès ja s’ha explicat en tractar del Llibre de clavaria de 1373-1374 ; els drets ordinaris eren els que gravaven les transaccions comercials en general, entre les quals, el dret sobre els captius. 272

El treball d’arxiu a l’ARM ha permès documentar diverses transaccions de captius amb eivissencs com a compradors o venedors. Els protocols amb documents d’interès respecte de la captivitat a Eivissa són els d’Antoni Contestí (2.460, 2.466, 2.468 i 2.470). El registre de l’ARM, reial patrimoni 90 (ff. 18r, 79v), ha proporcionat alguns esments de captius i, igualment, la bibliografia ha aportat un nombre important d’esments. Concretament, el treball de V. Cortés de 1980 basat en la font comptable del mestre racional de València titulada «Rebudes, delmaments, jutjaments i passatges de sarraïns», conté 47 esments a captius, 44 amb destí a Eivissa i els restants procedents d’aquella illa. Un aspecte molt important d’aquesta font és que anomena els senyors de captius, alguns d’ells d’Eivissa.

En el llibre de J. Guiral-Hadziiossif de 1986 es troben diferents notícies de captius i corsaris relacionats amb Eivissa. Concretament, en un assentament del Llibre del mestre racional 66 , de 1448 (f. 166), es narra la peripècia d’un corsari mallorquí que acabà amb la subhasta, a Eivissa, de 26 captius «de parts de llevant». S’ha inclòs una altra referència a un grup de captius, aquest encara més nombrós; es tracta d’una carta dels jurats de València a Roderic de Luna, de 1423, en què li narren l’atac perpetrat per un corsari granadí contra Eivissa. La desembarcada va tenir lloc durant la feina a les salines i hi captivà trenta habitants i uns 150 captius moros que hi treballaven. Aquest document el publica A. Rubio Vela a l’ Epistolari de la València medieval i es transcriu parcialment a l’apartat «La feina a les salines».

D. Gioffrè en la seua obra de 1971 resumeix un document notarial genovès de compra d’una captiva russa per part d’un mercader d’Eivissa, de l’any 1448. El mateix C. Verlinden en el seu llibre de 1955 menciona sis captius que, fugats de Catalunya, foren capturats a Eivissa; la font són els documents de l’assegurança contra fugues (ACA, Generalitat, 15) després estudiada per R. Salicrú (1997). La citada tesi de F. J. Marzal conté dades sobre Eivissa corresponents a aquest període, però ja s’han esmentat abans per evitar duplicar referències.

Les fonts sobre captius entre 1450 i 1500

Les fonts de l’AHE per a aquest període són les següents: Llibre de determinacions del consell de 1456-1457 , 273 Llibre de determinacions del consell de 1474-1475 i el Llibre de determinacions del consell de 1498-1499 , que actualment es troba perdut però que fou resumit per I. Macabich; Llibre de clavaria de 1483-1484 i Llibre de clavaria de 1493-1494 ; Llibre de l’obrer de 1483-1484 , Llibre de l’obrer de 1489-1490 i Llibre de l’obrer de 1493-1494 ; Llibre de l’escrivà de la sal de 1467-1468 ; Llibre del moneder de 1488 i Llibre del moneder de 1498 ; Llibre d’actes, contractes i albarans de 1441-1444 i de 1462-1478 .