Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

A més de les fonts primordials descrites, s’han obtengut al·lusions a captius a la bibliografia consultada. Destaquen els treballs ja citats de Cortés, Gioffrè, Vaquer i un sol document editat per E. Serra Ràfols en què es fa allusió a l’arribada a Eivissa, el 1489, d’un galió amb noranta habitants de les Canàries fets captius i sembla que finalment venuts a Eivissa. 274 Com s’ha dit abans, el cronista Pedro Gómez Escudero explica bé les circumstàncies en què aquells guanxes de la Gomera foren captivats. 275 Serra Ràfols obtengué la informació d’una missiva tramesa de Baza al governador d’Eivissa el 16 de juliol de 1489 en resposta del dubte que el dit governador havia escrit sobre la licitud de la captivitat dels noranta habitants de la Gomera que es volien vendre a Eivissa. Aquesta resposta es conserva a l’ARV, Llibre negre , ff. 442v-443r. El mateix document va ser editat per V. Cortés en el seu conegut treball de 1964.

Aquesta obra de V. Cortés conté diverses mencions, a banda de l’al·ludida notícia dels guanxes, a captius i senyors de captius d’Eivissa. Especialment perquè una notícia de 1495 conté la informació que un veí de Dénia i altres companyons corsaris portaren la presa que havien fet a les costes del nord d’Àfrica a Eivissa i allà se la repartiren. D. Gioffrè, a la seua ja citada obra de 1971, fa al·lusió a 8 captius comprats a Gènova per eivissencs entre 1459 i 1494. Es tracta de protocols notarials d’aquella ciutat, en concret del notari Tommaso Duracino. S’ha de destacar que en tractar-se de documents de compravenda, s’esmenten els noms dels compradors, senyors de captius o mercaders d’Eivissa. L’aportació d’O. Vaquer ofereix també dades procedents de documents notarials, aquests, però, de la ciutat de Mallorca. En concret 17 esments a captius, sobretot comprats per eivissencs a Mallorca, amb la qual cosa s’han obtengut diversos noms de senyors de captius i mercaders eivissencs. Altres estudis editats han proporcionat esments aïllats de captius, com el mateix llibre de C. Verlinden de 1977 (p. 315), que resumeix el document de compra d’una captiva russa que va fer un tal «Nicolas Andreas» d’Eivissa, probablement Nicolau Andreu, documentat a Eivissa, el 1454, com a beneficiari vitalici dels càrrecs de guardià de la drassana i veedor de les barques per donació –irregular i combatuda per la Universitat, per cert– del rei Alfons.

Les fonts sobre captius entre 1500 i 1550

Les fonts de l’AHE per a aquest període són les següents: Llibre de determinacions del consell de 1501-1502 ; de 1505-1506 , de 1527-1528 , de 1530-1531 , de 1534-1535 , de 1542-1543 , de 1548-1549 ; Llibre de clavaria de [1514] , Llibre de clavaria de 1520-1521 , de 1527-1528 , de 1531-1532 , de 1536-1537 , de 1539-1540 , de 1542-1543 , de 1546-1547 , de 1548-1549 i Llibre de clavaria de 1549-1550 ; Llibre de l’obrer de 1502 , Llibre de l’obrer de 1550 i Llibre dels obrers de l’església de 1500-1501 ; Llibre de l’escrivà de la sal de 1536-1537 ; Llibre del moneder de 1503-1504 , de 1505-1506 , de 1508 , de 1514-1515 , de 1516-1517 , de 1518-1519 , de 1531-1532 , de 1538-1539 , de 1540-1541 i Llibre del moneder de 1543-1544 ; Llibre d’actes, contractes i albarans de 1499-1510 i de 1535-1552. El nombre de documents conservats, com es pot veure, augmenta a mesura que són de data més recent. Així, les sèries ja no són formades, com en els segles XIV i XV, per documents aïllats. Han estat especialment riques les sèries de clavaria i de l’obrer, els resultats de l’anàlisi de les quals es detalla més avall.

Una altra font important, les sèries de la qual s’inicien aquest període, són els llibres sagramentals de l’església parroquial de Santa Maria, dependent, com s’ha dit, de l’arquebisbat de Tarragona des del segle XIII i fins al 1785 quan es creà el Bisbat d’Eivissa. L’arxiu eclesiàstic d’Eivissa o arxiu diocesà rep el nom d’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa. Els llibres sagramentals més antics són els de mortuoris i els de baptismes. Els primers, anomenats Llibres baptismals de Santa Maria , abracen, amb llacunes, el període 1530-1599 i els segons, anomenats Llibres d’entreveniments , s’inicien poc abans, el 1529, i continuen després del període estudiat. Totes dues sèries han estat analitzades i tabulades per Joan Planells Ripoll fins a 1769. Aquest estudi, que roman inèdit, s’ha pogut consultar gràcies a l’amabilitat del seu autor. Igualment, els llibres de mortuoris, anomenats, com s’ha dit Llibres d’entreveniments , foren objecte d’un estudi aprofundit per J. Marí el 1981. 276 En aquell estudi, i coherentment amb la documentació insular que tan bé coneixia l’autor, l’índex remet d’«esclaus» a «captius». A aquests es dediquen dos capítols: «Captius cristians» i «Captius no cristians» (pp. 313-332). La resta de documentació aprofitada d’aquell arxiu s’ha detallat en els epígrafs corresponents als períodes anteriors.

Les fonts sobre captius entre 1550 i 1600

Els llibres dels oficials municipals continuen essent, en aquest període que clou l’estudi, una font important. Aquests són els llibres conservats: Llibre de determinacions de 1552-1553 , de 1555-1560 , de 1562-1563 , de 1567-1570 , de 1571-1572 , de 1574-1575 , de 1575-1576 , de 1576-1577 , de 1588-1589 , de 1594-1595 i el de 1596-1597 . Pel que fa als llibres de clavaria, mantengueren la seua designació anterior i també la seua importància pel que fa a les dades que contenen sobre l’ús que es feia dels captius. Els llibres de clavaria de la segona meitat del segle XVI conservats són els següents: Llibre de clavaria de 1552-1553 , de 1553-1554 , de 1558-1559 , de 1565-1566 , de 1568-1569 , de 1571-1572 , de 1572-1573 , de 1575-1576 , de 1577-1578 , de 1580-1581 , de 1582-1583 , de 1584-1585 , de 1587-1588 , de 1589-1590 , de 1590-1591 , de 1592-1593 , de 1594-1595 , de 1595-1596 i de 1596-1597 ; n’hi ha un altre, de data indeterminada, dins del segle XVI.

Altres llibres de regiment municipal han aportat dades de gran rellevància; es tracta dels llibres de comptabilitat, anomenats llibres de pòlisses. Se’n conserven els següents: Llibre de pòlisses del bosser i dipositari de 1554-1580 , de 1554-1600 , de 1555-1570 , de 1570-1581 i de 1582-1596 . Les pòlisses eren ordres de pagament que feien els jurats a qui tenia el control efectiu de la moneda pública. Les pòlisses tenen generalment la següent forma (s’ha triat un exemple en què apareix un captiu, del Llibre de pòlisses de 1554-1580 , f. 280v):

De part dels magnífics jurats. Magnífic mossèn Benet Sirvent, boser y depositari, de dinés del millarès, donau y pagau a mossèn Bernat Juan de Toni deu sous a ell deguts per un jornal de un parell de mules y un sclau per aportar pólvora y mecha per los quartons, segons rebuda etcètera. Datis en Yviça a 14 de setembre, 1577. X sous.

Les sèries de llibres sagramentals descrits per al període anterior –baptismes i defuncions– continuen sent de gran utilitat per a la captivitat de la segona meitat del segle XVI que ara es tracta. Però, com s’ha dit, els documents generats per la construcció de la murada renaixentista és la font que aporta més dades per a aquell període. Cal, però, anar alerta ja que la magnitud d’aquella obra fou tal que no pot ser comparada amb les obres anteriors. Pel que fa al rastre documental d’aquella obra de fortificació, a banda dels documents relacionats amb la seua gestació, dels informes previs i la biografia dels enginyers que la traçaren, que es poden trobar en estudis recents, cal centrar-se en els llibres de salaris en què quedà reflectit l’ús que es va fer dels captius. Per al present estudi s’ha analitzat un llibre de salaris que es conserva a l’AHE, en la sèrie de «llibres d’obres». És de l’any 1561 i comprèn des de mitjan maig fins a mitjan juliol d’aquell any. L’organització de la comptabilitat que conté detalla el dia a dia de l’obra pel que fa al personal i els animals que hi treballaven. Així, s’ha pogut establir el volum de feina diari i total fet per cada categoria de treballadors: mestres, trencadors de roca, treballadors lliures de la vila, treballadors provinents de la pagesia, mossos o fadrins dependents de ciutadans i captius propietat de ciutadans. S’ha analitzat també un altre llibre corresponent a la mateixa obra i que conté els pagaments de jornals realitzats durant tot l’any 1590, amb detall setmana per setmana i treballador a treballador. Es conserva a l’ACA (Reial patrimoni reg. 2474) i té 46 folis. Els comptes que conté foren portats per Gaspar Llobet, tinent de procurador reial d’Eivissa, mentre era governador Ferran Çanoguera (o sa Noguera). Aquest Gaspar Llobet, per cert, està documentat com a senyor de captius, sis entre 1567 i 1594. Aquest llibre de salaris ha permès conèixer la composició de la colla que feia feina a les murades durant tot l’any 1590, amb les temporades de descans clarament especificades. Això ha ajudat a mesurar com afectaven les activitats estacionals com la sega, la verema i la collita de la sal en la marxa de les obres. Igualment, la font aporta dades sobre la tasca que feia cada categoria de treballadors.