Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

J. Miret i Sans va editar, el 1913, els documents relatius a l’expedició del rei Pere el Gran contra Col·lo. Entre aquells documents n’hi ha dos que mostren la participació del corsari eivissenc Guillem Castelló en aquella campanya. El 1282 Castelló i el seu soci d’Alacant vengueren dues captives, mare i filla, procedents de Bona, a un ciutadà de Barcelona. El mateix any els dos corsaris cediren una captiva de Capis a un jurisperit de Barcelona, probablement per eixugar algun deute que tenien amb ell. El 20 d’agost del mateix 1282 Castelló i el seu soci d’Alacant, Berenguer d’Orriols, lliuraren trenta-dos captius en pagament d’un deute. El creditor, Arnau Gavarra, tenia autorització per vendre aquells captius a Mallorca, rescabalar-se de la moneda que li era deguda i trametre als deutors la restant. Mentre els sarraïns no fossin venuts, estaven a manteniment i risc dels deutors «pro morte vero et minusfallimento dictorum sarracenorum seu partis eorum». Aquestes notícies són esmentades també per C. Batlle 260 i procedeixen dels registres de cancelleria de l’ACA. 261

Com ja s’ha dit, es conserven els dos capbreus del segle XIII ja esmentats. Són fonts importants sobretot per al coneixement dels senyors de captius i complementen bé la resta d’informacions procedents sobretot dels registres de cancelleria. S’ha de dir, però, que la sèrie de l’ARM anomenada Escrivania de Cartes Reials no ha estat buidada sistemàticament.

Les fonts sobre captius entre 1300 i 1350

L’arquebisbe i el capítol de Tarragona foren durant segles senyors de la major part de l’illa d’Eivissa i Formentera. L’AHAT, per tant, contenia en el moment de l’erecció del Bisbat d’Eivissa, gran quantitat de documents relatius a aquelles illes que en sa major part foren expedits cap a la nova diòcesi el 1785. Entre aquells documents no s’inclogué l’ Índex Vell , una relació de 260 documents cronològicament situats entre el segle XIII i el XVII que inclou els regestos de cada un d’ells, redactats probablement el mencionat segle XVII. L’ Índex Vell fou editat per J. Marí el 1997. 262 El document 59, de 1310, esmenta un conflicte de jurisdiccions entre els batlles dels senyors eclesiàstics i el del rei sobre deu moros i unes mercaderies que aquest darrer havia pres d’un vaixell arribat de València. El document 98 resumeix el pergamí 1.094, de 1334, conservat a l’AHPE. Aquest pergamí ha estat transcrit; conté també una reclamació al batlle reial perquè havia jutjat tres sarraïns que havien intentat fugir a bord d’una barca.

M. T. Ferrer Mallol edita un document de 1311 en què apareix la informació que uns moros de Granada –no se’n diu el número– que anaven cap a Xàtiva «causa populandi» foren capturats i venuts a uns veïns d’Eivissa. 263 J. Sastre Moll edità el 2011 el Llibre de rendes reials d’Eivissa i Formentera de 1326 , el qual conté diverses notícies que han estat incorporades a l’estudi. El mateix autor va editar el 1987 el Libre de sarayns e de grechs de l’any MCCCXXX que conté dades d’interès sobre captius d’Eivissa.

La sèrie «suplicacions» de l’ARM conté diversos expedients judicials d’interès situats cronològicament en els anys vint del segle XIV. Concretament es tracta del lligall Suplicacions 5 , que fou especialment destinat a recursos de processos suscitats a Eivissa. Aquesta font s’ha buidat completament. També Suplicacions 2 , amb dades d’interès. Igualment, de la sèrie «Lletres comunes» s’han buidat els de 1336-1339 (AH-1), 1337 (AH-3), 1341 (AH-2), 1343 (AH-4), 1344 (AH-5) i 1345 (AH-6). Pau Cateura, en un article sobre les relacions de Mallorca amb l’emirat de Granada entre 1339 i 1349 edita un document que conté informació sobre un captiu de Jaume Gall, d’Eivissa, documentat el 1347. La font és Lletres comunes (AH-7). 264

Els documents conservats a l’AHE d’aquesta cronologia, bàsicament els copiats al llibre de privilegis o Llibre de la cadena no contenen esments sobre captius concrets. Això no obstant, aquella font inclou les còpies de diferents provisions reials trameses des de la cort del rei de Mallorca a Ramon Muntaner, el cronista, que fou lloctinent reial a Eivissa entre 1334 i la data de la seua mort el 1336. Entre aquelles cartes es troba l’afirmació «totes les obres rusticals se fan per mans de catius», de 1335; el document, que s’ofereix transcrit i s’estudia en el capítol IV, va cridar l’atenció de C. Verlinden. El Llibre de la cadena és un llibre copiador de privilegis que conté documents entre el segle XIII i el XVIII. El seu cos principal, obra d’un mateix copista i per tant amb lletra homogènia, es va copiar al començament del segle XVI. Probablement va ser en aquell moment que els documents en llatí foren traduïts al català. Cal dir que el Llibre de la cadena ha estat objecte de diverses transcripcions temàtiques parcials. Les cartes de Jaume III al seu lloctinent a Eivissa, Ramon Muntaner, foren editades per I. Macabich el 1919 i novament el 1967. El 1992, revisades les transcripcions, les tornà a publicar F. Tur Riera en el núm. 2 de la col·lecció «Llibre de la cadena» de l’AHE. Aquesta col·lecció té per finalitat l’edició de documents del Llibre de la cadena agrupats per temes. Els documents més rellevants per al tema de la captivitat que conté el Llibre de la cadena són els següents: un del 24 de maig de 1284 pel qual Jaume II atorgà franquesa als forans de Mallorca de pagar les despeses generades pels seus missatges o captius si havien estat empresonats (f. 73r); el del 12 d’abril de 1335 pel qual Jaume III autoritzà que es pogués armar un vaixell corsari (f. 29r); el del 4 de novembre de 1405 del privilegi de poder comprar un captiu pel seu preu de venda per intercanviar-lo per un habitant captiu (f. 125r-v); l’edicte del 12 de novembre de 1454 de Joan, lloctinent d’Aragó, que entre altres coses punia l’ús de captius en les bandositats i revenges (ff. 101r-102v), i un altre privilegi sobre les compres de captius destinats a l’intercanvi per habitants captius de 12 de gener de 1471 (ff. 119v-120r). Com es pot veure els documents esmentats no se circumscriuen al període que ara es tracta, però s’ha preferit descriure de manera unitària el Llibre de la cadena , tot sacrificant la coherència de l’exposició cronològica de les fonts. El mateix es pot fer amb una altra font de l’AHE, la sèrie «Cartes reials». Com el seu nom indica es tracta dels originals de cartes rebudes per la Universitat procedents de la cort reial. Les cartes que tenen interès per al tema que es tracta són de cronologia tardana, ja del segle XVII. El mateix s’ha de dir de la sèrie anomenada «Registre de lletres», que són còpies de missives enviades des de la Universitat. Mereixen atenció especial els documents relacionats o que fan referència al gran fenomen de la meitat del segle XIV, la Pesta Negra. El més significatiu dels diversos documents que generà aquella epidèmia fou publicat per Amada López de Meneses en el seu treball citat de 1956.

Les fonts sobre captius entre 1350 i 1400

A aquest lapse correspon el primer llibre de regiment municipal conservat, el Llibre de clavaria de 1373-1374 . És una font comptable formada per un seguit d’assentaments en què de manera succinta s’exposen les causes de les despeses o dels ingressos. Bàsicament, consta, doncs, de dues parts, dues dedicades als ingressos «rebudes de la terra» i «rebudes del millarès» i dues de despeses «dades de la terra» i «dades del millarès». El millarès, en principi, era una moneda que equivalia a la desena part d’un besant. 265 En aquest context, el millarès fa al·lusió al dret que, tal com quedà estipulat el 1261 i el 1267, rebia la Universitat i que consistia en un millarès per cada modí de sal venut. 266 Era un dret destinat a finançar les despeses de defensa de l’illa. Pel que fa als ingressos és especialment interessant el corresponent a la moneda rebuda procedent de la subhasta del dret municipal sobre l’entrada i sortida de captius que s’analitza més avall. Els conceptes de les despeses són variats i tenen especial rellevància els pagaments de jornals de captius que treballaren en diferents obres públiques.