Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

83Livi: La Schiavitù …, p. 277, doc. 94.

84Meillassoux: Anthropologie …, p. 77.

85Vegeu J. Torró: «De bona guerra. El ambiguo estatuto del cautivo musulmán en los países de la Corona de Aragón (siglos XII-XIII)», dins M. Fierro; F. García Fitz (eds.): El cuerpo derrotado: cómo trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos (Península Ibérica, ss. VIII-XIII) , Madrid, CSIC, 2008, pp. 435-483.

86Cortés: La esclavitud …, p. 51, gràfic 2.

87Verlinden: L’esclavage …, vol. I, p. 376.

88ARM, Reial patrimoni , 28, f. 81v (1348 desembre 29, València).

89Ferrer: El Llibre …, p. 273.

90A. Unali: Marinai, pirati e corsari catalani nel basso medioevo , Bolònia, Capelli Editore, 1983.

91Meillassoux: Anthropologie …, p. 111.

92Meillassoux: Anthropologie …, p. 95.

93A. Planas Rosselló: «El Mestre de guaita y la custodia de los esclavos en Mallorca», BSAL , 52 (1996), pp. 95-128, esp. p. 118.

94«ahorrar» en el sentit de ‘fer alforros, lliberts’. Els mots, tant el català com el castellà, tenen arrel àrab: al-ḥurr , amb el mateix significat.

95Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha , Madrid, Real Academia Española-Asociación de Academias de la Lengua Española, edició del IV Centenario a cura de F. Rico, 2004 (1a ed. 1605): «Segunda Parte», cap. XXIV «Donde se cuentan las zarandajas tan impertinentes como necesarias al verdadero entendimiento de esta grande historia», p. 740.

96ARM, Suplicacions 5 , f. 85v.

97Meillassoux: Anthropologie …, p. 240.

98C. Hasnaoui: «Esclavos y cautivos según la ley islámica: condiciones y consecuencias», dins Ferrer; Mutgé: De l’esclavitud …, pp. 1-15, esp. pp. 14-15.

99Hernando: Esclaus …, pp. 234-235.

100M. Barceló; M. A. Carbonero; R. Martí; G. Rosselló-Bordoy: Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca , Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1986, p. 24. M. Barceló; H. Kirchner; J. M. Lluró; R. Martí; J. M. Torres: Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo» , Barcelona, Editorial Crítica, 1988, p. 204.

101Diego de Haedo: Topografía e historia general de Argel, por el maestro Fray Diego de Haedo , Madrid, Sociedad de Bibliófilos Españoles, 1927 (1a ed. 1612) 3 vol. En el vol. III, p. 88, narra la peripècia d’un corsari valencià que va projectar un atac al port d’Alger per cremar les naus corsàries que hi trobaria. Va salpar els primers dies del mes d’octubre de 1567 ja que «entrando entonces el invierno, los cosarios estarían ya recogidos en Argel; y haciéndole buen tiempo y siendo la travesía de Valencia a Argel no más que de doscientas y cincuenta millas, en tres o cuatro días llegó Juan Gasco con sus bergantines a la vista de Argel». Abans (vol. III, p. 74) Haedo havia esmentat aquesta estacionalitat de l’activitat corsària. El 3 d’abril de 1563 el «rey» d’Alger, Hassan Bajà, va plantar setge a la plaça espanyola de Maçalquivir. El 24 de juny hagué d’aturar l’atac i retirar-se per l’arribada de reforços als assetjats: «Do llegados a los veinte y cuatro del mes de junio, los cosarios, que eran muchos, y que con el dicho Asán Baxá se habían hallado en aquella jornada, vinieron muy descontentos, así porque no salieron con su intento, como porque con la ocasión de aquella guerra habían perdido todo el verano, sin salir en corso de que viven y se sustentan, en tal manera que, dexando de robar dos meses, a la hora mueren de hambre, que no se sabe como el diablo les lleva en una hora, lo que ganan y roban todo un año».

102Haedo: Topografía… , vol. II, p. 56.

103D. Blumenthal: Enemies and Familiars. Slavery and Mastery in Fifteenth-Century Valencia , Ithaca i Londres, Cornell University Press, 2009, pp. 122 i ss. Verlinden: L’esclavage …, vol. II, pp. 382-383.

104Colon; Garcia (eds.): Furs de València , vol. V, pp. 109-112.

105J. Mutgé Vives: «Les ordinacions del municipi de Barcelona sobre els esclaus», dins Ferrer; Mutgé: De l’esclavitud …, pp. 245-264; cita AHCB, Consellers , Miscel·lània, 13, D, full solt (1461).

106C. Verlinden: «L’esclavage dans le Centre et le Nord de l’Italie continentale au bas moyen âge», Bulletin de l’Institut Historique Belge de Rome , 40 (1969), pp. 93-156, esp. pp. 113-114.

107O. Patterson: Slavery and Social Death. A comparative Study , Cambridge (Massachusetts), London (England), Harvard University Press, 1982, pp. 105 i 132.

108Bloch: «Comment…», 1, p. 34.

109Vegeu respecte d’això un estat de la qüestió de J. M. Salrach: «Els «servi» de la gran propietat els segles VI-IX. Una panoràmica europea», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics , vol. 7 (1996), pp. 9-23. També J. M. Salrach: «Esclavitud, llibertat, servitud. L’evolució social del camp català», L’Avenç , 93 (1986), pp. 36-45.

110G. Bois: La revolución del año mil. Lournand, aldea del Mâconnais, de la Antigüedad al feudalismo , Barcelona, Editorial Crítica, 1991 (1a ed. 1989), pp. 28, 35 i 45.

111Bois: La revolución …, p. 43.

112P. Bonnassie: «Survie et extinctions du régime esclaviste dans l’Occident du haut Moyen Âge (IV e-XI es.)», Cahiers de Civilisation Médiévale , vol. 28 (1985), pp. 307-343. Traduït al castellà a P. Bonnassie: Del esclavismo al feudalismo en Europa occidental , Barcelona, Editorial Crítica, pp. 13-75, esp. p. 49.

113Meillassoux: Anthropologie …, p. 162.

114Meillassoux: «Esclaves…», p. 370.

115J. Heers: Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterráneas durante la Edad Media , València, Edicions Alfons el Magnànim, 1989 (1a ed. 1981). D. Gioffrè: Il mercato degli schiavi a Genova nel secolo XV , Collana Storica di Fonti e Studi, Gènova, Fratelli Bozzi, 1971. H. Bresc: Un monde méditerranéen. Économie et société en Sicile, 1300-1450 , Palerm-Roma, Mélanges de l’Ecole Française de Roma, Accademia di Scienze, Lettere e Arti, 1986, p. 463. Marzal: La esclavitud …, p. 519.

116Fontenay: «Pour une géographie…», p. 5.

117Heers: Esclavos …, p. 138.

118C. Verlinden: «La esclavitud en la economía medieval de las Baleares, principalmente en Mallorca», Cuadernos de Historia de España , v. LXVII-LXVIII (1982), pp. 123-164, esp. p. 163.

119Meillassoux: Anthropologie …, pp. 111-112.

120Meillassoux: Anthropologie …, p. 112.

121Blumenthal: Enemies …, pp. 267, 82-83 i 80.

122Un propietari de captius de València, Pere Fontana, posseïa «XII persones los quals treballen en obra de lanes en casa sua», de les quals vuit eren «fembres»; citat per Marzal: La esclavitud …, p. 735.

123Ferrer: El Llibre …, pp. 247, 252, 266, 268, 274, 279. Les Reials ordinacions de 1663 (M. Torres Torres: La llengua catalana a Eivissa al segle XVII. «Reials ordinacions de la Universitat d’Eivissa» (1663). Introducció, estudi lingüístic i transcripció ), Eivissa, Editorial Mediterrània, 1993, p. 463) insisteixen en aquesta participació de les captives en el tragí de la sal, la qual ja apareix documentada en el Llibre del mostassaf .

124R. Salicrú i Lluch: «L’esclau com a inversió? Aprofitament, assalariament i rendibilitat del treball esclau en l’entorn català tardomedieval», Recerques. Història. Economia. Cultura , 52-53 (2006), pp. 49-85. R. Salicrú i Lluch: «Entre el reclam de les terres islàmiques i l’escapada septentrional: la institucionalització de la por a les fugues d’esclaus a la Catalunya tardomedieval», dins Ferrer; Mutgé: De l’esclavitud …, pp. 87-134, esp. p. 114, nota 72.