Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

177P. Viciano: Catarroja: una senyoria de l’Horta de València en l’època tardomedieval , Publicacions de la Biblioteca i Arxiu de Catarroja, 1989, pp. 85-86: «l’inventari de 1429 indica que el senyor de Catarroja posseïa tres esclaus, dos adults –un home i una dona– i una xica, que vivien de manera permanent en l’alberg que tenia en aquest lloc». En l’inventari de la casa de València del dit senyor de Catarroja, Joan Pujades, es trobà «una sclava appellada Griselda de edat de dotze anys» (p. 138). Galcerà Castellà, senyor de Picassent, tenia sis captius i dues captives, tots negres, al seu domini rural el 1456 (p. 86, cita ARV, Vària, caixa 1, núm. 25).

178G. Jover; R. Soto: «Els dominis feudals a la Mallorca baixmedieval (segles XIII-XVI)», Revista d’Història Medieval , 8 (1998), pp. 217-274. G. Jover; R. Soto: «Colonización feudal y organización del territorio. Mallorca, 1230-1350» Revista de Historia Económica , any XX, núm. 3 (2002), pp. 439-477. G. Jover; A. Mas; R. Soto: «Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV», dins C. Mir; E. Vicedo: Control social i quotidianitat. Terceres jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als països catalans , Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002, pp. 141-180, esp. p. 169. Soto: «La situació…», pp. 167-206.

179R. Pastor: Resistencias y luchas campesinas en la época del crecimiento y consolidación de la formación feudal. Castilla y León, siglos X-XIII , Madrid, Siglo XXI de España Editores, 1993 (1a ed. 1980), p. 221.

180P. H. Freedman: Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV) , Barcelona, Edicions 62, 1988, pp. 61-76, esp. p. 67. Sobre el Capbreu de Gurb: Íd.: Assaig d’història… pp. 27-59, esp. p. 41.

181Torró: «Colonizaciones…», pp. 109-112.

182M. L. de Mas Latrie: Traités de paix et de commerce et documents divers concernant les relations des chrétiens avec les arabes de l’Afrique septentrionale au moyen âge , París, Typographie de Henri Plon, Imprimeur-Éditeur, 1866, vol. I, pp. 185-186.

183A. Virgili: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200) , València, Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de València, 2001, pp. 125, 180.

184M. Barceló: ««per sarraïns a preïcar» o l’art de predicar a audiències captives», Estudi general. Revista de l’Estudi de Lletres , 9 (1989), pp. 117-131, esp. p. 127.

185R. Soto Company: «Alguns casos de gestió «colonial» feudal a la Mallorca del segle XIII», dins J. Portella, (ed.): Estudi General , 5-6 (1986), pp. 345-369.

186P. I. Padilla Lapuente: «La construcció d’un enginy hidràulic. Els comptes del molí batan de Gardeny (Lleida, 1290-91)», Ilerda : «Humanitats», 49 (1991), pp. 105-127, esp. pp. 111, 120 i 121.

187ACA, Consell d’Aragó , llig. 1.037.

188Verlinden: «Une taxation…», pp. 145 i 169-171

189ARM, Suplicacions 5 , f. 114r-v.

190AHE, Llibre de determinacions de 1456-1457 , f. 23r.

191AHE, Llibre de determinacions de 1527-1528 , f. 9r. AHE, Registre de lletres , 1623-1625, f. 81r-v.

192Jover; Mas; Soto: «Colonización…».

193Verlinden: The Beginnings …; Curtin: The Atlantic …; Curtin: The Rise …; Furió: «Esclaus i assalariats…», p. 37; Torró: «Colonizaciones…», p. 111.

194M. Barceló: «La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural», dins M. Barceló; H. Kirchner; J. M. Lluró; R. Martí; J. M. Torres: Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo» , Barcelona, Editorial Crítica, 1988, pp. 195-274, esp. p. 204.

195Sobre aquesta alqueria vegeu M. Barceló (coord.): El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290-633H / 902-1235 dC) , col·l. «Quaderns d’Arqueologia Pitiüsa», 3, Eivissa, Consell Insular d’Eivissa, 1997, p. 23.

196F. X. Torres Peters: Dos capbreus del segle XIII. Capbreu Antich de Eviça i Capbreu del Llibre Verd de Tarragona , València, Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa, 2008, p. 86 i p. 73. Íd.: El capbreu de l’arquebisbe Ènnec de Valterra , Eivissa, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2004, pp. 140-141.

197E. Aguiló: «Actes de la elecció dels síndichs de la ciutat y de les parròquies foranes per fer sagrament y homenatge a n’Alfons de Aragó com a rey de Mallorca. 1385», BSAL , 9 (agost 1901), Palma, pp. 119-121. A. Ortega Villoslada: «Documentos referentes al reino de Mallorca en los archivos de París», Mayurqa , 29 (2003), pp. 341-356; ofereix la signatura: Archive Nationel de Paris, JJ-270 «Tresor des Chartes». Hi ha una altra llista de 1291, vegeu S. M. Cingolani; A. Ferrer Abárzuza: Eivissa i Formentera entre dos regnes. 1285-1298 , Premi Nit de Sant Joan 2012, Institut d’Estudis Eivissencs, en premsa.

198Verlinden: L’esclavage …, vol. I, p. 511; AHE, Llibre de la cadena , f. 29r.

199AHE, Llibre de la cadena , f. 136r.

200AHE, Registre de lletres , f. 81r-v.

201Macabich: Historia …, vol. I, pp. 446-447; aquest autor no en cita la procedència. L’original del document no s’ha pogut localitzar en els Llibres de juraria d’aquella data, ni en l’immediat anterior ni en el posterior; tampoc en el Registre de lletres d’aquells anys. Segons Macabich el governador, el 22 d’abril, per ordre del rei, va manar que els 150 captius moros que hi havia fossin venuts i trets de l’illa per a la seua major seguretat. La universitat va al·legar en contra d’aquella mesura que sempre va haver-hi captius i que això no va causar cap dany; que quan els moros captivaven cristians aquells captius servien per fer intercanvis; que era amb els captius que s’extreia la sal; que els principals de l’illa formaven la companyia de cavalls i que sense captius no podria mantenir-se aquella cavalleria; que en cas d’epidèmia com l’escaiguda el 1652 eren els captius qui enterraven els morts. El fragment transcrit és també de Macabich ( Historia …, vol. I, p. 447), qui afirma que és de data de 12 de juliol [de 1654].

202AHPE, Sant Ofici, 4.010,1. ed. J. Marí Cardona: Sant Ofici , Eivissa, Arxiu Històric de la Pabordia de Santa Maria d’Eivissa-Ajuntament d’Eivissa, 1990, p. 140.

203El document de 1580: AHE, Llibre de la cadena , f. 136r i el de 1623: AHE, Registre de lletres, 1623-1625 , f. 81r-v.

204Macabich: Historia …, vol. I, p. 433. És una traducció del document original català, no localitzat, feta per Macabich.

205AHE, Lletres reials , 1673 gener 18. Madrid.

206AHE, Fragment de capbreu medieval , [1236] maig 30. Donació de l’alqueria de Benissomada que fa Pere de Portugal a Pere de Cervera, cavaller.

207Ferrer: El Llibre …pp. 264-265.

208AHE, Llibre de deteminacions de 1505-1506 , f. 17r.

209Ferrer: El Llibre …pp. 272-273.

210Es tractava d’una flota de setze galeres amb què el soldà Abu’l Hassan Alí volia atacar les Balears. D. Abulafia: Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca , Barcelona, Ediciones Omega, 1996 (1a ed. anglesa 1994), p. 233.

211ARM, Lletres comunes (AH-1), 1337-39, f. 77r.

212AHE, Llibre de determinacions de 1456-57 , f. 16v, data 1456 juliol 16.

213Verlinden: «Une taxation…», p. 144; Ferrer: El Llibre …, p. 267.

214Verlinden: «Une taxation…», p. 170.

215AHE, Llibre de clavaria de 1548-1549 , sf. «Més comprí una enpola y lo vi per la yoya dels catius, per III sous.» La joia, en el manuscrit amb grafia «yoya», era el premi d’una competició.