Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

Здесь есть возможность читать онлайн «Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Captius i senyors de captius a Eivissa: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Captius i senyors de captius a Eivissa»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.

Captius i senyors de captius a Eivissa — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Captius i senyors de captius a Eivissa», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

125Gioffrè: Il mercato …, pp. 65, 89-94.

126Blumenthal: Enemies …, pp. 95-96.

127J. Sastre Moll: Els llibres d’obra del Palau Reial de l’Almudaina (1309-1314) , Palma, Universitat de les Illes Balears, 2001, pp. 41 i 156-163.

128Balard: La romanie …, p. 804.

129R. Salicrú: Esclaus i propietaris d’esclaus a la Catalunya del segle XV. L’assegurança contra fugues , Barcelona, CSIC-Institució Milà i Fontanals, 1998, pp. 12-14.

130Hernando: Esclaus …, pp. 243-244. Marzal: La esclavitud …, p. 1188.

131C. Verlinden: «Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la traite italienne», Bulletin de l’Institut Historique Belge de Rome (fascicle XLII, 1972), Brussel·les-Roma.

132Mas Forners: Esclaus i catalans …, p. 29. Verlinden: «Une taxation…», p. 185.

133AHE, Llibre de la cadena , f. 55v.

134Mas Forners: Esclaus i catalans …, p. 62.

135Són documents conservats a l’AHE que s’estudien amb detall més avall.

136AHE, Registre de lletres , f. 81r-v.

137Meillassoux: Anthropologie …, pp. 219-220.

138Meillassoux: Anthropologie …, p. 219.

139Alcaps: «Presó domèstica per als individus de la família i servitud» (DCVB, vol. I, 450; posa d’exemple un fragment dels Costums de Tortosa (VI, 4): «fer alcapç a sos catius o d’altres a tenir»). Els capítols del mestre de guaita de Mallorca fa esment de sitges per tenir-hi a la nit els captius i a això és probablement al que fa al·lusió la paraula alcaps. A. Pons: «Capítols e ordinacions fetes per lo offici de mestre de guaita (1406)», BSAL , XXI (1927), pp. 347-351; XXII (1929), pp. 75-77, esp. p. 348).

140AHE, Llibre de deteminacions de 1505-06 , f. 17r.

141C. Verlinden: «Aspects…», pp. 79-97. Ph. D. Curtin: The Rise and Fall of de Plantation Complex. Essays in Atlantic History , Cambridge, Cambridge University Press, 1990; J. Torró: «Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalano-aragonesa y su contexto», dins G. Cano Delgado (ed.): De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y poscoloniales , València, Publicacions de la Universitat de València, 2008, pp. 90-118.

142J. Hallebeek: «Observaciones sobre el sentido de los conceptos romanos servus y servitus en el mundo medieval», Fundamina: A Journal of Legal History: Essays in Honor of Eric H. Pool , 2005, pp. 121-135.

143A. Barbero; M. Vigil: La formación del feudalismo en la Península Ibérica , Barcelona, Editorial Crítica, 1986 [1a ed. 1978], p. 169.

144Verlinden: L’esclavage …, vol. I, p. 104.

145Balard: La Romanie …, p. 800. Gioffrè: Il mercato …, p. 60.

146Verlinden: L’esclavage …, pp. 117-118.

147Verlinden: «L’origine…», p. 122.

148Th. Arnold: Symeonis monachi opera omnia , 2 vol. «Historia regum», vol. II, pp. 3-283, Londres, Kessinger Publishing’s Legacy Reprints, 1882-1885, pp. 191-192.

149E. Flórez: España sagrada. Theatro geographico-historico de la iglesia de España. Origen, divisiones y límites de todas sus provincias. Antigüedad, traslaciones y estado antiguo y presente de sus Sillas, con varias disertaciones críticas , vol. XVII, 1789, p. 311: transcripció de la «Chrónica del Silense» (o « Historia Silense»), c. 1115.

150J. Torró crida l’atenció sobre la frase i la fa títol d’un apartat a El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276) , València, Publicacions de la Universitat de València, Institut de Cultura Juan Gil Albert, 1999, p. 73.

151M. Barceló: «¿El primer trazo de un «déspota oriental»?», dins M. Barceló: El sol que salió por occidente (Estudios sobre el estado omeya en al-Andalus) , Jaén, Universidad de Jaén, 1997, pp. 163-186, esp. p. 165.

152Verlinden: L’esclavage …, vol. I, p. 135.

153Verlinden: L’esclavage …, vol. I, p. 729.

154Heers: Esclavos y sirvientes …, p. 112.

155Barceló: «¿El primer trazo…», pp. 164-165.

156Alcover; Moll, DCVB .

157Bartlett: La formación… , pp. 24-25.

158Balard: La romanie …, p. 786.

159Barceló: «¿El primer trazo…», p. 165.

160C. Verlinden: «Medieval «slavers»», Explorations in Economic History , VII (1969), pp. 1-14.

161M. Barceló: «Expedicions militars i projectes d’atac contra les Illes Orientals d’al-Àndalus ( al jazā’ir al sharqīya li-l-Andalus ) abans de la conquesta catalana (1229)», Estudi General , 1 (1984), pp. 99-107. També a M. Barceló: Sobre Mayurqa , col·l. «Quaderns de Ca la Gran Cristiana», 2, Palma, Museu de Mallorca, 1984, pp. 59-75, esp. p. 65.

162L. Veronès: De bello Maioricano , ed. de J. Juan Castelló: De bello Maioricano. Libri octo. La guerra de Mallorca en ocho libros , Barcelona, Editorial Bosch, 1996, pp. 151-152, 156, 410 i 52: «I, segons el testimoni d’aquells que no menteixen, passaven de trenta els milers de captius que el cruel tirà de Bàlea tenia a les presons. S’hi afegeixen els que envià com a mercaderia a països ignots i aquells als quals una mort atroç alliberà del vincle de la carn».

163X. Eritja: «Estructuració feudal d’un nou territori al segle XII: l’exemple de Lleida», dins M. Barceló; G. Feliu; A. Furió; M. Miquel; J. Sobrequés: El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català , València, Publicacions de la Universitat de València, 2003 pp. 293-313, esp. p. 305.

164R. Soto: «La situació dels andalusins (musulmans i batejats) a Mallorca després de la conquesta catalana de 1230», Melanges de la Casa de Velázquez , XXX (1994), pp. 167-206, esp. pp. 183 i 205.

165Diversos documents, sobretot de 1238, copiats a l’AHPE, Capbreu del Capítol de Tarragona , 1394.

166F. X. Torres Peters comenta alguns altres deutes del sagristà contrets a causa dels preparatius de la conquesta a «Aportació al coneixement de Guillem de Montgrí i de la conquesta de les Pitiüses de l’any 1235», Eivissa , 49, 2011, pp. 2-9.

167I. Ollich Castanyer: «Vigatans a la conquesta de Mallorca i València (referències extretes dels testaments de Vic del segle XIII)», X Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Jaume I y su época , Saragossa, 1979, pp. 131-148, esp. p. 142, nota 47.

168Torres Peters: «Aportació…», pp. 2-9.

169FRB: «El testamento de Guillermo de Montgrí y el dominio feudal de la iglesia de Tarragona sobre la isla de Ibiza», Fontes Rerum Balearium , vol. I (1977), pp. 433-448, vol. II (1978), pp. 241-248, esp. vol. I, p. 444. Torres Peters: «Aportació…»; cita ACA, ORM, Pergamins, Santa Maria de Montalegre, 552.

170Soto: «La situació dels andalusins…», pp. 167-206.

171A. Altisent: Història de Poblet , Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1974, pp. 142-144.

172J. M. Sans Travé: «Els templers catalans, propietaris d’esclaus», dins Ferrer; Mutgé: De l’esclavitud a la llibertat …, pp. 309-324, esp. p. 316.

173A. Echevarría: «Esclavos musulmanes en los hospitales de cautivos de la orden militar de Santiago (siglos XII y XIII)», Al-Qantara , XXVIII (2007), 2, pp. 465-488.

174Sans Travé: «Els templers…», p. 316.

175J. Miret i Sans: «Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289», BRABLB , vol. XI (1911), pp. 61-75.

176Sans Travé: «Els templers…», p. 319.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Captius i senyors de captius a Eivissa»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Captius i senyors de captius a Eivissa» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Captius i senyors de captius a Eivissa»

Обсуждение, отзывы о книге «Captius i senyors de captius a Eivissa» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x