Josep Massot i Muntaner - De València i Mallorca

29. Ramon Bassa, Jaume Bover i Pere Carlos, Llibres editats a Mallorca (1939-1972) , dins Serra d’Or , abril 1974, p. 79.

30. «Desvetllament de consciència nacional», [ressenya de] Josep Melià, La nació dels mallorquins , dins Serra d’Or , novembre 1977, pp. 41-42.

31. «Catalunya sota el règim franquista» (de Josep Benet), Serra d’Or , juliol-agost 1978, p. 83.

32. Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya contemporània , dins Serra d’Or , gener 1979, p. 43.

33. Ramon Muntaner, La croada de França contra els catalans , a cura de Ramon Sumoy, dins Estudis Romànics , 16 (1971-1975 [1980]), p. 255.

34. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca , vols. I-IV, dins Estudis Romànics , 16 (1971-1975 [1980]), pp. 258-259.

35. R. Menéndez Pidal, Estudios sobre el romancero , dins Estudis Romànics , 16 (1971-1975 [1980]), pp. 263-264.

36. Miscel·lània Anselm M. Albareda , vols. I-II, dins Estudis Romànics , 16 (1971-1975 [1980]), pp. 290-292.

37. M. Ardit, A. Balcells, N. Sales, Història dels Països Catalans , vol. II, dins Serra d’Or , juliol-agost 1980, p. 73.

38. Edmon Vallès, Història gràfica de Catalunya sota el règim franquista , dins Serra d’Or , gener 1981, p. 41.

39. «Un manual d’història de les Illes Balears», [ressenya de] Miquel Àngel Casasnovas Camps, Història de les Illes Balears , dins Serra d’Or , octubre 1999, pp. 133-134.

40. Joan Julià i Muné, Mossèn Antoni M. Alcover i l’Obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu , dins Llengua & Literatura , 2 (1987), pp. 571-573.

41. « La cultura del catalanisme , de Joan-Lluís Marfany», Serra d’Or , gener 1996, pp. 29-30.

42. «Cent vint-i-cinc anys d’estudis sobre la lingüística catalana» (a propòsit de la Història de la lingüística catalana de Pere Marcet i Joan Solà), Serra d’Or , octubre 1998, pp. 76-78.

43. Pere Marcet i Salom i Joan Solà, Història de la lingüística catalana (1775-1900). Un repertori crític , 2 vols., dins Llengua & Literatura , 10 (1999), pp. 521-533.

44. Mila Segarra, Pompeu Fabra. L’enginy al servei de la llengua , dins Llengua & Literatura , 11 (2000), pp. 572-574.

45. Maria Antònia Juan i Nebot i Jordi Mascarella (eds.), Cançoner del Ripollès , dins Llengua & Literatura , 11 (2000), pp. 592-595.

46. Antoni Simon Tarrés (dir.), Diccionari d’historiografia catalana , dins Llengua & Literatura , 15 (2004), pp. 509-523.

47. De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes recopilades per Josep Güell i Guillaumet, transcripció, edició i estudi a cura de Josep M. Salisi i Clos (Ajuntament de Tàrrega, Natan Estudis, 2005), dins Llengua & Literatura , 18 (2007), pp. 651-653.

48. Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner , a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, pròleg de Jaume Pérez Montaner (Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2006), dins Llengua & Literatura , 18 (2007), pp. 658-661.

49. Diccionari de la traducció catalana , dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , 52 (2009-2010 [2012]), pp. 541-546.

50. Josep Ferrer i Joan Pujadas (eds.), Epistolari Joan Coromines & Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera , dins Estudis Romànics , 37 (2015), pp. 537-540.

51. «Les memòries d’un antic monjo de Montserrat», [nota de lectura sobre] Ramon Vila-Abadal, Prop de l’abat Escarré en la resistència antifranquista , dins Serra d’Or , juny 2015, p. 79.

52. Marià Aguiló, Cartes sobre el Renaixement. Materials , a cura de Margalida Tomàs, dins Estudis Romànics , 38 (2016), pp. 402-404.

ESCRITS SELECCIONATS

I. ESCRITS DE JOSEP MASSOT I MUNTANER

a càrrec de Vicent Simbor Roig

Nota prèvia

Entre la colossal producció científica de Josep Massot i Muntaner –més de 1.200 publicacions, recordem-ho, des de llibres fins a ressenyes i pròlegs– hi ha una parcel·la ocupada per la, diguem-ne, temàtica valenciana. Són treballs dedicats a les nostres figures senyeres. Per al present llibre d’homenatge a la seua labor investigadora hem volgut recuperar i agrupar alguns d’aquells treballs seus sobre els autèntics «homenots» valencians: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Germà Colón, Teodor Llorente, Josep Lluís Bausset i Eliseu Climent. Els lectors –i no sols, és clar, els valencians– podran disposar d’un aplec d’estudis, sempre interessants i profitosos, reunits ací per a una consulta més còmoda. A més, la lectura conjunta permetrà al lector de realitzar un recorregut ben profitós a través de la contribució valenciana a la recuperació de la llengua i de la cultura compartides amb Catalunya i les Illes. No deixa de ser un signe de normalitat que un investigador mallorquí s’encarregue d’estudiar i destacar les aportacions valencianes a l’empresa comuna. He ordenat els treballs per ordre alfabètic dels autors estudiats. I en el cas d’un autor amb més d’un treball, els diversos articles han sigut col·locats internament per ordre cronològic.

Al costat d’aquestes pàgines de temàtica valenciana hem incorporat el llarg estudi sobre la llengua dels mallorquins. L’origen del treball cal buscar-lo molts anys enrere, el 1972, quan es va editar Els mallorquins i la llengua autòctona , un llibre amb un cert paral·lel –sols un cert paral·lel, atès que la composició de les dues obres és diferent– al clàssic La llengua dels valencians , de Manuel Sanchis Guarner. Des d’aleshores el llibre s’ha convertit, com el de Sanchis Guarner, en una obra de lectura continuada i interès mantingut al llarg dels anys. Per això Josep Massot va decidir de revisar-lo en una segona edició augmentada l’any 1985. L’obra ha seguit amb vigoria la seua vida pública fins als nostres dies. I ara, amb motiu d’aquest homenatge, l’autor s’ha decidit fer una reescriptura a fons, fins a elaborar un text nou, i pràcticament original, del primer capítol del llibre, titulat precisament com l’obra en conjunt: «Els mallorquins i la llengua autòctona». Creiem que és un bon company de viatge dels treballs veïns de temàtica valenciana.

VICENT SIMBOR ROIG

Universitat de València

TEMES VALENCIANS

1. JOSEP LLUÍS BAUSSET,

UN HOMENOT VALENCIÀ

L’any passat [2000] es va escaure el norantè aniversari del naixement, a Paiporta (l’Horta), de Josep Lluís Bausset, que des de pocs dies després passà a viure a l’Alcúdia, on és encara avui una institució. Es tracta d’un personatge singular, que el seu gran amic Joan Fuster va qualificar d’home «subterrani», perquè ha estat ficat des de sempre a tot arreu, però sense cap protagonisme i d’una manera amagada i silenciosa. 1

El 1921 Bausset, de família amb arrels carlines, va començar el batxillerat a València, a l’Institut Lluís Vives, i el 1927 –després de fer el 1926 un curs preparatori a la Universitat de València– va començar la carrera de Farmàcia a Madrid, on s’afilià a la Federación Universitaria y Escolar (FUE), en la seva època heroica, i on tingué ocasió de conèixer el mític líder dels estudiants Antoni M. Sbert. Llicenciat en Farmàcia el 1931 i mestre i practicant de medicina i cirurgia a partir del 1932, aquell mateix any entrà en contacte amb el Centre d’Actuació Valencianista i s’afilià a l’Agrupació Valencianista Republicana, va fundar a l’Alcúdia l’Agrupació Valencianista La Senyera i hi esdevingué delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Encara el 1933 va començar la carrera de Ciències Químiques, en la qual obtingué la llicenciatura el 1936.