AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

116 .

1308 (Enc. 1307), gener 13. València.

Jaume II al rei de Tunis [Abu Asida], sobre els drets que aquell pretén cobrar dels mercaders mallorquins en aquest país, reclamacions mútues de danys i pirateries i queixes pels perjudicis inferits a la jurisdicció del cònsol i l’alfòndec dels catalans (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 140, fol. 91r-v. 236

En Jacme, et cetera . Al molt noble e al molt honrrat do Abdel·là Mahomat amir almuminin, fill de amir almuminin, fill del almuminin, salut moltes ( sic ) e amor. A la vostra noblea fem saber que avem vist lo feel nostre [en P(ere) Bu]çot, 237cònsol dels cathalans en Tunez, lo qual nós vos avíem tramès per missatge ab letres e ab [... ... ...], e liurà·ns letres vostres e resposta als dits nostres capítols. E la resposta vostra del primer capítol [... ... ...] enteníets que nós no·ns 238devíem pendre dret dels mercaders de Maylorches, con fossen d’altra senyoria, mas [...] que, con hi anà en Foces, 239que ho atorgàs; e a açò, rey, vos responem que ver és e cert que·ls mercaders de Maylorches són de la nostra senyoria e sotsmeses nostres, e per aquesta rahó vós, segons que·l dit P(ere) nos ha dit, nos avets assignat en la duana les .III. parts del dret de tots nostres sotsmeses, axí de Maylorches com d’altres parts, de la qual cosa nos tenim per pagats e·us ho grahim. Quant a la vostra resposta del altre nostre capítol, en la qual resposta vós dehits que no entenets de pagar les messions que·ls procuradors nostres fan per demanar e per aver lo dret, per ço cor ells usen aquí de mercaderia, vos responem que nós entenem que les dites messions dejats vós fer pagar, per ço cor per colpa de la duana lo nostre dret nos és levat e alongat, e, si la duana nos agués liurat nostre dret, nós no·y àgrem a fer messions ne tenir procurador, per què és nostre enteniment e deu esser vostre que les dites messions sien pagades per la duana; si no, no·ns seria fet compliment a la esmena de la nau, segons les covinences de la pau. Encara entesem per vostres respostes, fetes als tres capítols nostres, que vós dehits que per nostres gents qui avien armat en nostra senyoria eren molts dans donats a les vostres gents, de la qual cosa nós nos maravellam molt, com sia cert a vós per nós esser feta ordinació, vedament e manament que, en nuyl loch de la nostra senyoria, nuyl hom no puxa armar si no assegura bastantment que no fassa mal ni dan a vós ne a vostres gents, ni a nuyl altre hom qui aja pau ab vós; e, com nós ajam fet enquerir e sercar diligentment per totes nostres terres si alcú avia assí armat, d’aquells que vós nos avets fet saber, e trobam que no negú, exceptat en Ribalta de València, 240de qui agués esmena. E axí, per aquesta rahó nós no·us en sóm tenguts, ne vós per assò no·us devets escusar que no·ns fassats fer esmena del dan e del mal que·l almirayl vostre ha fet a les nostres gents, segons los capítols que·l dit en P(ere) Bussot, missatge nostre, a vós donà. Per esters, vos certificam que en Rogeró 241no armà en nostra terra, ans armà en Sicília les dues galees ab què vench e·l regne de València, e ab aquelles se’n tornà e [n]o ab[...], e axí, de mal que·l dit Rogeró aja fet, nós no·us en sóm 242tenguts de res. Encara, quant a la resposta feta a la nostra demanda de la nau que trencà a Trípol d’en Bernat Marquet, ciutadà nostre de Barcelona, qui venia d’Alexandria, en la qual nos feés saber que, si per colpa dels mercaders qui eren en la dita nau, la dita nau s’era perduda, que vós ne faríets fer ço que rahó fos, vos responem que nós sóm certs, per carta sarraÿnescha, que·ls mercaders sarrahins qui en la nau eren feeren per força tornar la dita nau de Trípol, e per aquella torna, e per colpa dels dits mercaders, la dita nau trencà, e les mercaderies qui de la nau vengren en terra foren robades per les vostres gents a les nostres, per què nós demanam la nau e les mercaderies, e axí vós fets-ho per guisa que nós o cobrem, com d’açò siats tengut. Encara, entesem per vostres letres e per par[a]ula del dit P(ere) Bussot la resposta que feés al fet de Serdenya, ço és a saber, que vós avíets donat a entendre al dit P(ere) Bussot lo vostre enteniment, lo qual és, segons que·l dit P(ere) nos dix, que, con nós iríem en les par[ts] de Serdenya, que nós vos trameséssem avançat lo dit P(ere), e vós daríets-nos tal ajuda de moneda e d’altres coses que nós seríem de vós pagats; e nós, conexens vostra bona volentat, grahim-vos-ho molt. Esters, vos pregam que·l cònsol nostre damunt dit e son lochtinent, e totes nostres gents, axí mercaders com altres de la nostra senyoria, qui sien en la vostra terra, sien salvs e segurs ab totes lurs mercaderies e coses, segons la forma de la pau, com, segons la dita pau, nós entenam de salvar e de tenir segures vostres gents vinents en nostra terra e tot lo lur. Encara vos pregam que, en lo fòndech nostre dels cathalans, ne els mercaders ne altres gents nostres, ne en les lurs mercaderies, no sien fetes novelletats ne tort negú, mas que sia observat axí com [...] 243se feya, per ço cor nós n’avem ahuts clams [... ... ...]ment del fòndech com de creximent de [... ... ...] mercaderies, con del forn del dit fòndech, qui n[o] h[a] son dret, com lo moxerif li·n aja levat la ma[... ... ...], per què·us pregam que li sia tornada, e que al dit cònsol nostre sia observada la jurisdicció en lo [dit] (?) dret, axí com antigament era acustumat, e que tota vegada trob aquí favor e ajuda ab vós e ab vostres officials, e que·us plàcia que no·n ojam clams d’aquí avant. Esters, vos fem saber que avem entès que de les parts de Sicília vench a les parts de Tuniç una barcha ab mercaders, entre·ls quals ha .V. mercaders de nostra senyoria, e que aquells .V. catalans, ab lurs mercaderies e robes, són preses e aturats en vostra presó, per ço cor per armades de Sicília és estat dan donat a les vostres gents; e, com sia rahó que aquells qui vénen en fe dels reys e dels senyors e per profit lur e de lurs gents, majorment mercadejan, no degen esser preses ni aturats, ans degen esser guardats e deffeses, pregam-vos que les dites .V. persones de cathalans e tots altres de la nostra senyoria, ab totes lurs mercaderies, sien absoltes e deliures, com sien e vagen en fe nostra e vostra. Si algunes coses volets de nostres regnes, fets-nos-ho saber. Dada en la ciutat de València, .XIII. dies anats del mes de janer en l’ayn de nostre Senyor de mil .CCC. e set.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per P(etrum) Marci, thesaurarium .

117 .

1308, abril 19. València.

Ordre de Jaume II al tresorer reial, Pere March, de pagar 2.000 sous jaquesos a la noble Dolça de Cervera, com a bestreta de l’acord de permuta de la seua terra en favor del rei, a canvi d’una renda (Pere de Soler) .

ACA, C , reg. 237, fols. 52v-53r. 244

Iacobus, et cetera. Fideli thesaurario suo Petro Marci, salutem et gratiam . Fem-vos saber que la noble dona na Dolça de Cervera ara novelament, en València, nos ha tramesa una letra de creença per en Bernat Moyet, notari de Leyda, sobre fet del cambi que és tractat entre nós e ella, lo qual Bernat nos dix de part de la dita dona que, per ço cor lo temps dins lo qual se devia fer lo dit cambi era asats prop, ço és, lo dia de Cinquagesma, que la dita dona volia saber de nós en si era nostra volentat ho no de fer lo dit cambi; e nós resposem-li que oc, e avíem lo fet aquell en volentat de complir segons que era emprès entre nós e ella. E atressí tramès-nos la dita dona la estimació de la renda de la sua terra, feta per en P(ere) A(rnau) de Cervera e per en Bernat d’Ortoneda, la qual munta a .VIII. millia .D.III. solidos e .III. meales jaqueses cascuyn any, e nós demanam-li dues coses: la primera, que·ns declaràs què vulia la dita dona que nós li donàsem de renda en terra e en hòmens, e l’altra 245què vulia que li donàsem en diners, per ço que·ls dits en P(ere) A(rnau) de Cervera e en Bernat d’Ortoneda hi poguesen mylls ordenar e conèxer. Atressí, demanam-li que, com ella nos agués promès de dar per fiança de salvetat lo noble en R(amon) d’Angleola, sa ab enrere, e ell fos mort, que·ns donàs altra fiança que a asò fos covinent. Finalment, aprés moltes paraules, ordenam axí e enpresem ab lo dit Bernat Moyet, en loch de la dita dona, que, per ço cor lo terme de Cinquagesma era curt, que·l fet s’alongàs, ab carta, d’assí a la festa de Nadal primera vinent, per ço que en aquest demig lo dit cambi se pogués tractar e acabar finalment, e que nós aadés assignàssem jutge sobre fet de la demanda que Jacme, fill de la dita dona, fa d’aquella terra; e atressí que, per ço cor ella ha gran necessitat, que li feéssem aadés acórrer de .II. millia solidos iaccenses , los quals aguésem segurs, ab los altres emsemps que·ns deu, sobre·ls lochs que·n tenim, e atressí que, con vós serets a Leyda, que li acorreguéssets de ço que poguéssets, en manera que ella pogués passar son temps e defendre lo plet entrò a la dita festa de Nadal qui ve. E, per ço cor vós no érets assí, que li deliuràssets los dits .II. millia solidos iaccenses , avem tramès a pregar a·n Bernat Rodera que él que·ns prest los dits .II. millia solidos e que·ls deliure a ella, o a qui ela volrà en son loch, ella, emperò, alongan lo fet tro a aquell dia e faén d’aquels a nós carta, segons que damont és dit, en poder del d[i]t Bernat Moyet, qui és instruït de tot lo fet, e vós, atressí, de ço que li liurarets en Leyda, reebrets-ne altra carta en la forma d’aquella. Per què nós volem e·us deÿm e·us manam que vós, con serets a Leyda, que·us vejats ab la dita dona en loch nostre, e que façats e ordenets totes les coses damunt dites segons que damont se contenen, e dels diners que per nós devets haver a Saranyena retets e pagats al dit en Bernat Rodera los dits .II. millia solidos iaccenses a sa volentat, per ço cor nós li havem fet saber que vós los li deliurarets encontinent. Data Valentie, sub sigillo nostro secreto, . XIII .º kalendas madii anno Domini millesimo . CCC .º octavo .