AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

B(ernardus) de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta .

105 .

1305, juliol 12. Barcelona.

Jaume II al sultà d’Egipte, demanant-li l’alliberament d’Aimer de Lambelsa, cavaller del Temple, a precs dels seus amics (Pere Llobet) .

ACA, C , reg. 236, fol. 1r.

Al molt noble, honrrat e poderós, savi e discret Melich Amonçor, soldà de Babilònia e de tota la terra de Levant, fill çaenrrere del molt noble e molt poderós Melich Amonçor, soldà de Babilònia e de tota la terra de Levant, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Sardenya e de Còrcega, e conte de Barcelona, e de la santa Esgleya de Roma senyaler, almirayl e capitan general, saluts moltes e amor. Com nós, per precs e per amor d’alcuns amics de Aymer de Lambelsa, cavaller de la orde de la cavalleria del Temple, lo qual està pres en poder de la vostra senyoria, 218siam tenguts a vós trametre carta nostra per deliurament d’aquell Aymer, per ço pregam-vos carament que vós, per amor e per honor de nós, vullats lo dit Aymer fer deliurar e absolvre de la dita presó. E en açò farets a nós plaer, e nós en semblants coses e mayors volenterosament exoirem los vostres precs. Dada en Barcelona, .XII. dies a la entrada del mes de juyol en l’any de nostre Senyor de mil .CCC. cinch.

P(etrus) Lupeti, mandato regio facto per P(etrum) de Mo(nello) .

106 .

1305, juliol 27. Barcelona.

Ordre de Jaume II a Eiximén Peres de Salanova, justícia d’Aragó, d’informar-lo sobre la pertinença de Ribagorça a aquest regne, per tal de respondre a la reclamació formulada per les corts de Catalunya (Guillem Agustí) .

ACA, C , reg. 236, fol. 11v.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Eiximino P(etr)i de Salanova, iustitie Aragonum, et cetera. Scire vos volumus quod, inter alia capitula ordinata in generali curia per nos indicta cathalanis in civitate Barchinone, fuit confectum per prelatos, barones, milites, cives et alios ad dictam curiam congregatos et nobis oblatum capitulum infrascriptum, sub forma que sequitur .

Ítem, que con Catalunya s’estena e és e fo antigament de Salses tro a Monsó, axí com Cincha parteix, e ara novellament los aragoneses diguen e s’esforsen d’aver e de tenir Ribacorça esser del regne d’Aragó e de lur fur, usan aquí officials aragoneses e fur d’Aragó, a gran don e minva e deseret dels cathalans e de tota Cathalunya, restrenyent e minvant lo comtat de Barcelona e la sua jurisdicció, ordona la cort que les coses damunt dites fetes per los aragoneses sien revocades e casses, e que Catalunya s’estena e tenga de Salses tro a Monssó, axí com Cincha parteix, e que·l dit loc de Ribacorça sia tornat deçà Cincha e al comtat de Barcelona, e que aquí, axí com en los altres locs de Catalunya, usen officials cathalans e no aragoneses, e que s’i tenguen e s’i observen e usen aquí segons los Usatges de Barchinona e els ordonaments de les corts generals de Catalunya.

Ad quod capitulum responsionem nostram fecimus sub hac forma :

Respon lo senyor rey que·ls aragoneses mostraren a ell en cort general de Saragoça que Ribacorça era d’Aragó, 219e mostraren-ho per aquestes rahons: la primera, per ço com reys antichs d’Aragó, ans que fossen comtes de Barcelona, s’apellaven reys de Sobrarp e de Ribacorça, e que la dita terra s’és donada e·s donà per cavalleries, e corrien aquí del riu de Muntanyana a enllà furs d’Aragó e moneda d’Aragó, e que les appellacions van en les ciutats d’Aragó o a la justícia d’Aragó, e axí sia estat tots temps servat; e encara privilegis que·y ha, per los reys antichs e per furs antichs, que·ls clavaris del rey han certes libertats e los locs on són aquells clavaris, e los quals clavaris són en Ribacorça. E axí lo senyor rey no pot tolrre a les terres lur dret; emperò, si els cathalans mostren rahons en reprovar açò, que·l senyor rey hi farà ço que deja.

Quare, cum velimus vos super predictis plenarie instrui ac etiam informari ut, si necessarium existeret, nos possimus per vos plene fieri certiores, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus de predictis vos plenarie informare et certificare curetis. Data Barchinone, . VI .º kalendas augusti anno domini . M º . CCC .º quinto .

G(uillelmus) Augustini, mandato regio facto per P(etrum) de Monello .

107 .

1305, agost 17. Barcelona.

Ordre de Jaume II als custodis del castell reial de Puig Erbeçós (Berguedà) de lliurar-ne la tinència a Ramon Andreu, ciutadà de Manresa (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 236, fol. 24r.

Iacobus, et cetera . Als feels seus en Berenguer Cardó e en Ponç d’Ach, tinens per nós la força de Puig Erbeçós, et cetera . Con nós ajam comanada la dita força de Puig Erbeçós al feel nostre en R(amon) Andreu, ciutadà de Manresa, que la guart e la tenga per nós, per ço deÿm e manam-vos que, vistes les presents, la dita força liurets al dit en R(amon) Andreu per nós; e, con la l’i ajats liurada, nós nos tenim per pagats de vós d’aquella, e per les presents vos n’apelam quitis. Dada en Barcelona, . XVI .º kalendas septembris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º quinto) .

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Bernardum de Fonollario) .

108 .

1305, novembre 22. Barcelona.

Ordre de Jaume II al veguer d’Osona, Bages, Berga i Berguedà,Vic i el Ripollès de fer publicar una crida notificant el segrest de les rendes del comte de Pallars, inculpat de crim de falsa moneda (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 236, fols. 74v-75r.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo vicario Ausone, Bagiarum, Bergue et Berguitani,Vici ac Rivipullensis, salutem, et cetera. Cum nobilis Hugo de Mataplana, comes Pallariensis, citatus legitime ut coram nostri presentia compareret, responsurus super crimine false monete de quo inculpatus existit, noluerit comparere, sicque, eius exigente contumacia, ad annotandum bona eiusdem processerimus iustitia mediante, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus, ut omnibus innotescat, dicta annotatio faciatis per caploca vicarie vestre publice fieri per preconem preconitzationem sequentem .

Ojatz-ho tothom. Fa-us hom a saber de part del senyor rey que, com lo noble Huc de Mathaplana, comte de Paylars, fos citat peremptòriament per letres del dit senyor rey que comparagués davant ell per crim de falsa moneda, de què és encolpat, e ell no sia volgut comperer, 220per ço lo senyor rey, en contumàcia sua, ha annotats tots sos béns, enaxí que, si no compar personalment dins .I. an e no porgarà sa contumàcia, que d’aquí avant no serà oït sobre·ls béns, ans seran tots guayats al senyor rey. E mana lo senyor rey que·n aquest damig null hom no respona de rendes, ne de fruyts, ne de nuyls deutes ne d’altres coses que deja ne tenga 221del dit compte, ans tothom qui res tenga seu ho venga manifestar en poder del lochtinent de procurador de Cathalunya dins .I. mes, sots pena de .CC. morabatins.

Data Barchinone, . X .º kalendas decembris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º quinto) .

Que littera fuit missa dicto vicario per Martinum de Castilione, cursorem curie .

109 .

[1306], maig 12. Sarrión.

Jaume II a Bernat de Sarrià, indignat per les dilacions del comte d’Empúries en el compliment dels seus compromisos amb el monarca (Pere Martí) .

ACA, C , reg. 254, fol. 130v. 222

Iacobus, et cetera. Bernardo de Serriano, et cetera . Fem-vos saber que avem reebudes ara cartes d’en Bernat Desfenollar que·l comte d’Ampúries 223met alongamens, per tal que puga, en l’endemig, cullir sos espleyts e fer sos afers, de les quals cartes vos trametem translat, e que·l dit comte no·s vol tenir a açò que·ns fo promès, segons que vós sabets. E nós, en vostra sospita, avem pres gran escarn, que nos digués que·l comte complirie les dites coses, segons que Barrera lo portà en escrit, e que vós n’avíets poder; e açò a nós no·n ha què fer, que tant amam que no ho faça com si ho fa. E de ço que·us diguem partent del Toro, volem e·us manam que no façats neguna menció, mes que sovén nos façats saber los certs ardits del feyt. Data in Serrione, sub sigillo nostro secreto, . IIII .º idus madii .