AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ítem, si la dona moria, sobrevivent l’infant don Sancho, romanents infants d’ells, que la dita infanta, de la dita sua dot, en temps de sa mort pusca a sa volentat ordenar de .III. millia marchs d’argent, l’altra part de la dita dot romanent als infants.

Ítem, si la dita dona moria sens infants, sobrevivent l’infant en Sancho, que·ls seus fossen tenguts de retre la dita dot aprés .III. anys, comptadors pus que la dona seria morta, als seus o a aquells a qui ella ordenarà e manarà.

E segons los capítols damunt dits té per bé lo senyor rey d’Aragó que les cartes sien feytes.

101 .

1304 (Enc. 1303), febrer [17?]. Sogorb.

Jaume II a Bernat de Llibià, batle general del regne de València. Informat del mal estat de les teulades del castell d’Uixó, li mana procedir a reparar-les amb urgència (Guillem Agustí) . 200

ACA, Vària de C , 341 D, fol. 1r.

Dilecto suo Bernardo de Libiano, baiulo generali regni Valentie, et cetera . Avem en[tès] per [en] Jordan de Botorrita, alcayt del castel de Uxon, que·ls terrats e les teulades del dit castel són trencats e affollats en alguns locs e s’affollen cascun dia, per què l’aygua no pot venir als aljubs segons que venir-hi deu. Per què·us deÿm e·us manam que, dels diner[s de les] rendes de la vayl d’Uxon o de qualque part aver-los puscats, [f]assats en tal manera que los dits terrats e teulades sien ben adoba[ts], axí que d[egu]dament pusca venir la dita aygua als dits aljubs segons que a fer fa. E açò n[o tr]iguets, per ço c[or p]oria esser perill. Data apud Sogorb, sub sigillo nostro s[ecreto , . XII ] II .º [kalendas] 201 martii anno [pred]icto (anno Domini . M .º CCC .º tertio) .

Dominus rex [...] .

102 .

1304 (Enc. 1303), març 1. Calataiud.

Ordinació de la confraria dels dos-cents homes a cavall del regne de Múrcia, i capítols de la dita confraria de Sant Jordi (sense escrivà). Segueix carta en llatí de Jaume II a Pere de Montagut, procurador del regne de Múrcia, a Ferrer Descortell, batle del mateix regne, i a Rodrigo de Biscarra, ordenant-los que posen en vigor els capítols de la confraria de Sant Jordi de cavalleria, que substitueixen i amplien uns capítols anteriors del 25 d’octubre de 1303 (Bernat d’Averçó). Segueix el text en castellà d’aquests primers capítols i una carta en llatí de Jaume II a P. de Montagut, F. Descortell, R. de Biscarra i les universitats d’aquell regne, de la mateixa data, ordenant-los que els duguen a efecte (Bernat d’Averçó) . 202

ACA, C , reg. 235, fols. 22r-26r.

Ed. M. T. FERRER I MALLOL, Organització i defensa d’un territori fronterer. La governació d’Oriola al segle XIV , Barcelona, 1990, docs. 34, 35, 37, 38 i 39, pp. 361-369.

Confratria regni Murcie .

Aquesta és la ordinació o la forma de la confadria dels hòmens a cavayll del regne de Múrcia.

Primerament, que sien .CC. hòmens a cavayll, dels quals hi aja .XL. cavaylls armats et .C.LX. alforrats, dels quals .XL. cavaylls armats hi aja de casa del senyor rey .XX. e de la terra altres .XX., los quals .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey prenguen cascun mil solidos de reals de València cada ayn, e ells altres .XX. cavaylls armats de la terra prenguen cascun d’ells cada ayn .D. solidos de reals de València. E els .C.LX. cavaylls alforrats prenguen cascun d’ells cada ayn .CCC. solidos de reals de València.

Suma que monta açò, entre tot, .LXXVIII. millia solidos de reals de València.

Aquests són los .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey, qui cada un deu pendre cada ayn mil solidos de reals de Valencia, et .I. cavayll armat de .D. solidos reals en l’ayn.

Primerament, en P(ere) de Montagut, procurador del regne, .IIII. cavaylls armats et .VI. alforrats.

R(amon) d’Urg, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Pero Xeménez de Lorcha, .II. cavaylls armats et .II. alforrats. Rodrigo Viscarre, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Berenguer de Puigmoltó, .II. cavaylls armats et .II.

alforrats. Moltonet, son fill, .I. cavayll armat.

Pero López, alcayt de la Calaforra d’Eltx, .I. cavayll armat et .I. alforrat.

Johan Garceç de Janues, .I. cavayll armat et .I. alforrat.

Michel López de Viscarre, 203alcayt de Cayllosa, .I. cavayll armat.

Pero López de Biscarre, .I. cavayll armat.

L’arràyç de Crivellén, .I. cavayll armat, mill solidos reals, e a .I. altre cavayll armat seu, .D. solidos reals, e a .VI. cavaylls alforratz.

N’Eymeric de Bellvehí, alcayt de Lorcha, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Suma que són elets, .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey, qui cascun pren .M. solidos de reals en l’ayn, et .I. cavayll armat de .D. solidos de reals en l’ayn.

Depuys plac al senyor rey e tench per bé que en loc d’en Eymeric de Bellvehí, qui ha lexat lo castell de Lorcha, sia escrit en Romicó de Marimon a .I. cavayll armat e a altre alforrat.

Ítem, en Garcia Gómez de Laza, a .I. cavayll armat, mill solidos .

Ítem, en Michel García, per .I. cavayll armat, mill solidos .

Ítem, en Martín de Lahori, per .I. cavayll armat, mill solidos .

E són eletz .XXIIII. cavaylls alforrats. 204

E axí romanen a eleger dels hòmens bons del regne, .XIX. cavaylls armats et .C.XXXVI. alforrats, los quals lo senyor rey ordona que sien elets en esta manera: que·l procurador del regne e el batle e en Rodrigo de Biscarre elegen e ajen .II. bons hòmens de cada un loc del regne, ço és, de universitats, que·ls envien de Múrcia, de Oriola, de Eltx, de Alacant, de Lorcha, de Guardamar, de Molina Secca e de Cartagènia, e que·s ajusten ensemps en la ciutat de Múrcia, e aquí los dits batle e Rodrigo e los dits bons hòmens de cada un loch fassen sagrament en man del procurador que bé e leyalment, 205a honrament e a profit del senyor rey e de la terra, facen la elecció dels dits .XIX. cavaylls armats et de .C.XXXVI. cavaylls alforratz.

Aquests són los capítols que la cavalleria de la confadria de Sent Jordi, stablida e·l regne de Múrcia per lo senyor rey, demanen a aquell senyor rey que·ls do e·ls conferm.

Primerament, que sia mercè del senyor rey que, pus ell, a serviy de Déu e de si e de la sua terra, ha ordonada aquesta confradria, que ell sia confrare, senyor e major d’ella. Plau al senyor rey.

Ítem, que tots los de la confratria servesquen personalment la confratria bé e leyalment cada un en son loch, e que estien arreats contínuament cada un segons que pren, és a saber, lo cavaller armat lo cors e el cavayll armat, e l’alforrat ab lorigó, cuyraces o perpunt o darga e bacinet, e spaha e lança o açagaya. E si alcun cessava que personalment no servís la confratria l’an, si per justa escusa no era, que aja perdut lo temps que aurà servit e que reta la soldada que aurà reebuda o ço que·n aurà reebut, e que isca de la confraria, e que·l procurador, ab .III. bons hòmens confrares del loch on serà, ne meten altre en loch d’aquell. E si alcuns afers avia a fer lo confrare per què agués a anar fora del regne personalment, que leix un hom a cavayll sufficient, a coneguda del procurador, qui serva en loch d’ell, e que li sia reebut. E declaram que aquell no servirà la confraria qui vendrà son cavayll e dins .X. dies no·n aurà comprat altre, e si exirà del regne sens licència del procurador. Plau al senyor rey.

Ítem, que comens la confraria el primer dia de gener del an de nostre Senyor .M. .CCC. e tres, e que tota la soldada del primer an sia pagada als confrares, éls asseguran lo serviy segons que és ordonat; e del primer an a davant que·ls sia pagada de quatre en quatre meses. Plau al senyor rey.