Josep Sampere - Aquesta nit no parlis amb ningú

Les manetes de totes, de totes, de totes.

Però només d’una. Només d’ella.

La Ludmila va dir-li a cau d’orella:

—T’agraden totes, però només em tindràs a mi.

I va afegir:

—Fins que la mort ens separi.

L’Eduard va sortir corrents de l’habitació.

Corria cames ajudeu-me, corria com un llamp, corria a la desesperada, corria frenèticament, corria com si l’únic sentit de la seva vida fos córrer.

Va pujar al cotxe, s’hi va tancar i va començar a tremolar de cap a peus.

Les mans l’havien seguit i trucaven als vidres amb els anells: clec, clec, clec, clec, clec.

S’hi van estar una bona estona, parades a les finestres molles i entelades: s’hi arrossegaven per mirar de netejar-les, feien grinyolar el vidre i no paraven de donar-hi copets metàl·lics.

Després es van anar fonent com si retornessin al vapor, fins que només va quedar el soroll de la pluja.

Quan va tenir prou ferm el pols, al cap d’una eternitat, l’Eduard va buscar el telèfon i va marcar el número de l’Àngel.

«També coneix l’Àngel», va pensar una vegada més. «Ens coneix a tots.»

A terra hi havia el toll que havien deixat els peuets de la Ludmila.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.