bell hooks - Ensenyar pensament crític

Ensenyar pensament crític

CICLOGÈNESI 25 | RAIG VERD

Ensenyar pensament crític

bell hooks

Traduït per Josefina Caball

Primera edició: gener 2022.

Títol original: Teaching Critical Thinking: Practical Wisdom

Copyright © 2010 bell hooks

Authorised translation from the English language edition published by Routledge, a member of the Taylor and Francis Group LLC

© de la traducció de l'anglès, Josefina Caball

© d'aquesta edició, Raig Verd Editorial, 2022

Disseny de la coberta: Tono Cristòfol

Il·lustració de la coberta: Marina Vidal

Producció editorial: Xantal Aubareda i Sandra Balagué

Correcció: Mercè Estévez i Pepe Arabí

Conversió a epub: Iglú ebooks

Publicat per Raig Verd Editorial

Mallorca, 221, sobreàtic, 08008 Barcelona

www.raigverdeditorial.cat

Clica sobre les icones per trobar-nos a les xarxes socials

ISBN: 978-84-17925-78-9

THEMA: JNA, JBSF, JBFA, JBSF11

La traducció d'aquest llibre es regeix pel contracte tipus proposat per ACE Traductores.

Raig Verd Editorial forma part de l'Associació d'editorials independents Llegir en català.

L'editorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial d'aquesta obra per a ús personal.

Ensenyament: introducció

Ensenyament 1. Pensament crític

Ensenyament 2. Educació democràtica

Ensenyament 3. Una pedagogia compromesa

Ensenyament 4. Descolonització

Ensenyament 5. Integritat

Ensenyament 6. Propòsit

Ensenyament 7. Col·laboració (escrit amb Ron Scapp)

Ensenyament 8. La conversa

Ensenyament 9. Explicar una història

Ensenyament 10. Compartir una història

Ensenyament 11. La imaginació

Ensenyament 12. Fer o no fer classes magistrals

Ensenyament 13. Humor a l’aula

Ensenyament 14. Temps per plorar

Ensenyament 15. Conflicte

Ensenyament 16. La revolució feminista

Ensenyament 17. Negra, dona i acadèmica

Ensenyament 18. Aprendre a superar l’odi

Ensenyament 19. Respecte pel professor

Ensenyament 20. Docents contraris a la docència

Ensenyament 21. Autoestima

Ensenyament 22. El goig de llegir

Ensenyament 23. Vida intel·lectual

Ensenyament 24. Escriure llibres per a infants

Ensenyament 25. Espiritualitat

Ensenyament 26. Tocar

Ensenyament 27. Tornar a estimar

Ensenyament 28. El canvi feminista

Ensenyament 29. Anar més enllà de la raça i el gènere

Ensenyament 30. Parlar de sexe

Ensenyament 31. Ensenyar com a vocació profètica

Ensenyament 32. Saviesa pràctica

L’existència humana rau, perquè es va fer preguntant, en l’arrel de la transformació del món. Hi ha una radicalitat en l’existència, que és la radicalitat de l’acte de preguntar. [...] Radicalment, l’existència humana implica sorpresa, pregunta i risc. I per tot això, implica acció i transformació.

PAULO FREIRE, Per una pedagogia de la pregunta

Quan, als anys cinquanta, a Kentucky, vaig començar a anar a estudi a escoles segregades per a negres, vaig tenir la sort de tenir mestres afroamericans a qui els preocupava de debò que jo, juntament amb tots els altres alumnes, rebés una «bona educació». Segons aquests mestres, una «bona educació» no tan sols ens havia de donar coneixements i preparar per a una professió, sinó que, a més a més, havia de ser una educació que fomentés un compromís constant amb la justícia social, sobretot amb la lluita per la igualtat racial. Creien fermament que un docent sempre ha de ser humà. Representaven un intel·lecte superior i una moral ètica, i això em va portar a un concepte d’escola entesa com un lloc en el qual es fomentava i es conreava el desig de saber. Els mestres de les nostres escoles segregades esperaven de nosaltres que anéssim a la universitat. Estaven imbuïts de l’esperit de W. E. B. Dubois, que el 1933, en relació amb els estudis superiors per a les persones negres, va escriure:

Podem aconseguir aquest futur possible, però no per mitjà del desig i l’anhel, sinó del pensament, la planificació, el coneixement i l’organització. Quan en la nova era surti de la universitat un negre americà que sigui conscient de si mateix i de la seva difícil situació i sàpiga protegir-se i combatre els prejudicis racials, es farà realitat el nostre somni, i no a l’inrevés.

Ens van ensenyar que l’educació era la via més segura per arribar a la llibertat. Els docents eren allà per guiar-nos i ensenyar-nos el camí cap a la llibertat.

Quan vaig arribar a la universitat, em va desconcertar comprovar que hi havia una part del professorat a qui, segons que semblava, els agradava sobretot tractar-nos, als meus companys i a mi, amb autoritarisme, anorrear-nos l’esperit i deshumanitzar-nos el cos i la ment. Jo havia optat per anar a la Universitat de Stanford, que era de majoria blanca (bàsicament perquè les ajudes estatals i federals eren millors que les que oferien les institucions negres), però no havia pensat mai com seria això d’estudiar amb professors racistes. Tot i que a l’institut n’havia tingut d’obertament racistes que ens tractaven amb menyspreu i antipatia, tenia la universitat idealitzada. Creia que seria un paradís del saber, en el qual tots tindríem tanta feina a estudiar que no hi hauria temps per a les mesquineses d’aquest món, i encara menys per al racisme.

Ens fan falta més relats autobiogràfics de la primera generació d’estudiants negres que van ser admesos en escoles, colleges 1i universitats de majoria blanca. Imagineu com deu ser tenir per professor algú que no et consideri humana del tot. Imagineu com deu ser tenir per professors persones que creuen realment que són d’una raça superior i que no s’haurien de rebaixar a ensenyar estudiants que, segons ells, són incapaços d’aprendre res.

Normalment, sabíem quins professors blancs ens odiaven sense dissimular i evitàvem les seves classes, tret que fossin obligatòries. Com que la majoria de nosaltres vam anar a la universitat en el context d’una intensa lluita antiracista pels drets civils, sabíem que trobaríem persones aliades en la lluita, i així va ser. Encara que sembli mentida, el sexisme manifest del professorat masculí dels anys que vaig ser a la universitat era més hostil encara que el seu racisme encobert.

Anar a classe en aquest ambient nou i estrany de canvi racial era estimulant i aterridor alhora. En aquells temps, pràcticament tothom proclamava el naixement d’una nova era d’igualtat i educació democràtica, però, en realitat, les velles jerarquies de raça, classe i gènere continuaven intactes. I es van crear nous rituals que en garantien la perpetuació. Intentar conciliar aquests dos mons —el món en què érem lliures d’estudiar i aprendre com qualsevol altra persona i el món en què se’ns recordava contínuament que no érem iguals que els altres— em creava una certa esquizofrènia. Volia aprendre i m’ho passava bé aprenent, però tenia por de la major part dels professors.