bell hooks - Ensenyar pensament crític

Tot i que bona part dels discursos de Paulo Freire sobre pedagogia crítica han quedat desfasats, Freire continua sent per a nosaltres una guia en els nostres esforços progressistes per redefinir l’educació com la pràctica de la llibertat. A Per una pedagogia de la pregunta , ens recorda que, quan sortim dels límits de la nostra vida quotidiana individual i entrem en espais i punts de vista culturals diversos, sempre hem d’estar preparats per donar «respostes honestes» a les preguntes que solen impedir que sorgeixi la comprensió mútua més enllà de la diferència. En la nostra conversa a Teaching Community: a Pedagogy of Hope , fem èmfasi en la importància de crear confiança i mantenir-la, cosa que vol dir entendre que el que és essencial per a nosaltres és crear un diàleg entre les nostres diferències, un diàleg que ens enriqueixi a tots dos.

Sempre centrem el focus en la qüestió de la confiança, perquè la queixa més habitual que fa la gent de color respecte de la seva capacitat o disposició a lluitar per la solidaritat més enllà de les diferències és que no es poden fiar de les persones blanques, en especial dels homes blancs privilegiats. No hem d’oblidar que moltes persones blanques han estat educades segons aquest condicionament racista i que per això recelen de les persones de color, sobretot quan aquestes persones de color es neguen a mantenir-se dins dels límits dels conceptes racistes del jo i de la identitat. El que en Ron i jo hem après en la constant reavaluació i reafirmació del nostre vincle és que la confiança no és estàtica, que cal reforçar-la per mitjà de les accions que estem disposats a emprendre per reconèixer la importància del nostre vincle i protegir-lo.

En l’àmbit laboral, en Ron sovint és interpel·lat per individus escèptics que creuen que no viu segons el compromís de posar fi a la dominació que professa en els seus treballs en col·laboració amb mi. No s’adonen que no hi ha un model únic per participar en les lluites per educar per a la llibertat. El nostre esforç col·laboratiu per desafiar-nos i acceptar-nos mútuament és una expressió de resistència crítica, però sens dubte, ha de reflectir les nostres diferències, els espais particulars que habitem, i, per tant, adoptarà formes diferents. En el moment d’escriure aquest text, en Ron continua treballant en una institució d’una ciutat gran i important, mentre que jo treballo en un petit college cristià subvencionat de Kentucky, l’estat on vaig néixer. Mentre que en Ron sempre ha treballat per subvertir els privilegis dels quals podria gaudir fàcilment dins del patriarcat supremacista blanc i imperialista, i ho fa valent-se del seu poder per minar les estructures de dominació, no nega que no hagi tingut mai relliscades i que no hi hagi moments en què continua beneficiant-se del mateix sistema que critica. És per això que el nostre projecte comú de pensament crític continu és crucial en el nostre esforç per mantenir el compromís a treballar per la llibertat de tothom i conservar la integritat dins de sistemes que no valoren les veus discrepants.

Les opcions que he triat al llarg de la meva carrera professional m’han allunyat cada vegada més de la docència universitària a temps complet. Tanmateix, les decisions professionals principals que he pres les hem examinat tots dos molt minuciosament. Sovint en Ron, per la posició privilegiada de raça i gènere (ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diverses institucions), sol entendre més bé com funciona el sistema i també què es pot fer per subvertir-lo. Si no hagués tingut l’amistat d’en Ron, potser no m’hauria quedat a la universitat. En les hores més fosques, quan em sentia atacada sistemàticament dins les institucions acadèmiques, quan creia que la meva única esperança de sobreviure sense tornar-me boja era deixar l’acadèmia, en Ron exposava arguments que em convencien de la importància que tenia que jo continués ensenyant. Subratllava de quina manera la meva presència era una eina docent tan necessària com la meva obra, perquè encarnava les pràctiques d’una pedagogia compromesa. Sempre està disposat a subratllar la influència positiva de la meva obra en la pràctica d’alumnes i professors, la manera com la meva obra actua d’intermediària i confirma el que Freire descriu com l’esforç que hem de fer per «conservar l’esperança fins i tot quan la duresa de la realitat suggereixi el contrari». D’altra banda, en Ron té moltes més probabilitats d’entrar en entorns acadèmics en els quals podria comprometre la seva integritat i rebre atenció més positiva i recompenses. Els seus esforços per mantenir el compromís radical són constantment reforçats pel nostre diàleg crític i per la implicació constant amb els alumnes progressistes que el desafien i critiquen.

El nostre diàleg és públic i privat. Ens hem proposat de fer realitat el nostre concepte de solidaritat per poder aportar un model a tothom, segons el qual la solidaritat més enllà de la diferència no és tan sols possible, sinó també necessària. Veiem que professors i alumnes es fixen en el que hem fet i el que fem com a testimoni. És una prova concreta de tot el que és possible quan s’estableixen paradigmes antiracistes i antisexistes que ens poden transformar la vida i donar esperança que hi pot haver un futur diferent. Creiem que la pedagogia crítica que hem representat ha estat una part petita de la revolució cultural que va fer possible que un afroamericà arribés a la presidència d’aquesta democràcia tan difícil. La voluntat d’en Ron de comprometre’s en una col·laboració útil també serveix de model de la manera com els pensadors crítics són una veu per al canvi. Quan imaginem un futur de pau i justícia globals, hem de ser conscients que la col·laboració és la pràctica que d’una manera més eficient ens capacitarà a totes les persones per dialogar, per crear un nou llenguatge de comunitat i d’associació mútua.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.