Jeanette Winterson - Frankissstein

Здесь есть возможность читать онлайн «Jeanette Winterson - Frankissstein» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Frankissstein: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Frankissstein»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d'una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s'endinsa al món de la intel·ligència artificial i s'enamora d'en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d'existència. Frankissstein ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes. Aquesta novel·la, que qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident. «Sí, el llibre que tots estàvem esperant. Sí, hi ha tot el que Winterson ha fet sempre tan bé. Sí, millor i molt per sobre del que us pugueu imaginar. El millor llibre de l'any.» Daisy Johnson

Frankissstein — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Frankissstein», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Tot el que era sòlid s’havia dissolt en el seu equivalent diluït.

La roba no se’ns eixugava. Quan entràvem, i havíem d’entrar perquè havíem de sortir, portàvem el temps amb nosaltres. Cuir xop. Llana que feia pudor d’ovella.

Tinc la roba interior florida.

Aquest matí se m’ha acudit sortir a caminar nua. De què serveix la roba xopa? Els botons folrats tan inflats dins dels traus que ahir els vaig haver de tallar per poder-me treure el vestit?

Aquest matí el llit estava humit com si m’hagués passat la nit suant. Les finestres plenes de baf del meu alè. A la llar de foc, la fusta encesa xiuxiuava com una deposició de la natura. T’he deixat dormint i he baixat les escales viscoses amb els peus humits en silenci.

Nua.

He obert la porta principal de la casa. La pluja continuava, constant i indiferent. Ja feia set dies que queia, ni més ràpida, ni més lenta, sense augmentar ni disminuir. El sòl no podia empassar-se més aigua i la terra estava esponjosa pertot: els camins de grava traspuaven aigua i per tot el pulcre jardí havien brollat fonts que erosionaven el sòl i formaven espessos bassals negres a la porta de casa.

Però aquest matí em dirigia al darrere de la casa, rost amunt, confiant trobar una clariana entre els núvols que em permetés veure el llac que jeia sota nostre.

Mentre pujava, pensava com devia ser per als nostres avantpassats, sense foc i tot sovint sense aixopluc, caminar per la naturalesa, tan bonica i pròdiga, però d’efectes tan implacables. Pensava que sense llenguatge, o abans del llenguatge, l’esperit no pot trobar consol.

I tanmateix el que ens tortura és el llenguatge dels nostres pensaments, més que cap excés o privació de la naturalesa.

Hi ha res semblant a no tenir llenguatge? Com seria ser un ésser sense llenguatge... no un animal, sinó una cosa més propera a mi mateixa?

Soc aquí, inadequadament a pèl, amb la pell de gallina i tremolant. Un pobre espècimen de criatura, sense el nas d’un gos ni la velocitat d’un cavall, i sense les ales dels esparvers invisibles dels quals sento els xiscles sobre meu com ànimes perdudes, i sense aletes o ni tan sols una cua de sirena per a aquest clima escorregut. No vaig tan ben equipada com aquell liró que ha desaparegut per l’esquerda d’una roca. Soc un pobre espècimen de criatura, tret que puc pensar.

A Londres no estava tan contenta com ho estic aquí, al llac i als Alps, on l’esperit troba solitud. Londres és perpetu; un present que flueix constant i s’afanya cap a un futur que recula. Aquí, on el temps no està tan embotit ni és tan escàs, fantasiejo que pot passar qualsevol cosa, que tot és possible.

El món és al començament d’una cosa nova. Som els esperits que donem forma al nostre destí. I tot i que no soc inventora de màquines, soc inventora de somnis.

Tanmateix, m’agradaria tenir un gat.

Ara soc al terrat de la casa, les xemeneies apareixen com les orelles d’un animal gegantí entre la roba amarada de pluja. Tinc la pell coberta de perles d’aigua clara, com si portés un brodat d’aigua. La meva nuesa decorada té una cosa bona. Els mugrons són com les mamelles d’un déu de la pluja. Els pèls púbics, sempre espessos, s’apinyen com un fosc banc de peixos. La pluja s’acreix sense parar com un salt d’aigua i jo a dins. Tinc les parpelles xopes. M’eixugo els ulls amb els punys.

Shakespeare. Ell en va parlar, d’aquests ulls. A quina obra?

esprem això sobre els ulls de Lisandre:

té un líquid màgic que els errors esmena

i fa que els ulls hi vegin com hi veien.

Llavors ho veig. Em penso que ho veig. Què és el que em sembla que veig?

Una figura gegantina, espellifada, que es mou ràpidament entre les roques de damunt meu, que s’allunya enfilant-se més amunt, d’esquena a mi, amb moviments segurs i al mateix temps vacil·lants, com un gos jove amb unes grapes massa grosses. Se m’ha acudit cridar-la, però confesso que he tingut por.

I llavors la visió ha desaparegut.

Segur que si és un viatger que s’ha perdut trobarà la nostra vil·la, he pensat. Però s’allunyava cap amunt, com si ja l’hagués trobada i hagués passat de llarg.

Preocupada per haver vist clarament una figura, igualment preocupada per si me l’havia imaginada, vaig tornar a casa. Vaig entrar-hi sense fer soroll, aquest cop per una porta lateral, i, tremolant de fred, vaig enfilar la corba de l’escala.

El meu marit estava dret al replà. M’hi he acostat, nua com Eva, i he vist l’home que l’habita agitar-se sota el faldar de la camisa.

He sortit a caminar, li he dit.

Nua?, ha dit ell.

Sí, he dit.

Ha allargat la mà i m’ha tocat la cara.

De què sou fet, de quins rars elements,

que tal número d’ombres us corona?

A la nit érem tots a la vora del foc, més ombres que llum a l’estança, perquè teníem poques espelmes i no podíem anar-ne a buscar fins que fes més bon temps.

És un somni desordenat, aquesta vida? El món exterior és l’ombra i la substància és el que no podem veure, tocar o sentir, però sí percebre?

Per què, doncs, aquest somni de vida és tan catastròfic? Febril? Esgotador?

O és que no som ni morts ni vius?

Un ésser ni mort ni viu.

Tota la vida he temut aquesta condició, i per això m’ha semblat millor viure com puc viure i no témer la mort.

Per això vaig fugir amb ell amb disset anys i aquests dos anys m’han donat vida.

L’estiu del 1816, els poetes Shelley i Byron, el metge de Byron, Polidori, Mary Shelley i la seva germanastra, Claire Clairmont, llavors amant de Byron, van llogar dues propietats al llac de Ginebra, a Suïssa. Byron gaudia de la fantàstica Villa Diodati, mentre que els Shelley van llogar una casa més petita i acollidora una mica més avall.

Era tanta la notorietat dels estadants que en un hotel de l’altra banda del llac van muntar un telescopi perquè els clients poguessin observar les excentricitats d’aquells suposats satanistes i sexualistes que compartien les dones.

És veritat que Polidori estava enamorat de Mary Shelley, però ella refusava dormir amb ell. Byron potser hauria dormit amb Percy Shelley si Shelley hi hagués accedit, però no hi ha cap prova que fos així. Claire Clairmont hauria dormit amb qualsevol: en aquesta ocasió només dormia amb Byron. Els estadants de les dues cases passaven tot el temps plegats... i llavors es va posar a ploure.

El meu marit adora Byron. Cada dia surten al llac a fer un volt amb barca per parlar de poesia i llibertat, mentre jo evito la Claire, amb qui no es pot parlar de res. He d’evitar Polidori, que és com un gos malalt d’amor.

Però llavors arriba la pluja i els xàfecs d’aquells dies no els permeten sortir a treballar al llac.

Val a dir que el temps tampoc no permet que ens mirin des de la riba de l’altra banda. A la ciutat vaig sentir dir que un client havia albirat mitja dotzena d’enagos que Byron havia estès a la terrassa perquè s’eixuguessin. En realitat, el que havia vist eren llençols. Byron és poeta, però li agrada anar net.

I ara estem confinats per carcellers innombrables, cadascun d’ells format per una gota d’aigua. Polidori ha portat una noia del poble perquè l’entretingui, i nosaltres fem el que podem en els nostres llits humits, però, a més a més del cos, s’ha d’exercitar la ment.

A la nit sèiem tots al voltant del foc que fumejava i parlàvem de tot el que era sobrenatural.

A Shelley el fascinen les nits amb llum de lluna i la visió sobtada de les ruïnes. Creu que cada edifici conté una empremta del passat, com una memòria, o uns records, que poden ser alliberats en el moment adequat. Però quin és el moment adequat? L’hi vaig demanar, i ell es va preguntar si el temps en si depèn dels que coincideixen en el temps. Si el temps ens fa servir com a canals per al passat... sí, deu ser això, va dir, igual que algunes persones poden parlar amb els morts.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Frankissstein»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Frankissstein» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Jeanette Bauer - Sex Weekend - Teil 3
Jeanette Bauer
Jeanette Bauer - Sex Weekend
Jeanette Bauer
Jeanette Bauer - Sex Weekend 2
Jeanette Bauer
Jeanette Demirci - Engelbotschaften
Jeanette Demirci
Jeanette Choritz - Flammenengel
Jeanette Choritz
Jeanette Demirci - Alles Zufall, oder was?
Jeanette Demirci
Jeanette Erazo Heufelder - Der argentinische Krösus
Jeanette Erazo Heufelder
Jeanette Erazo Heufelder - Welcome to Borderland
Jeanette Erazo Heufelder
Jeanette Winterson - Lighthousekeeping
Jeanette Winterson
Отзывы о книге «Frankissstein»

Обсуждение, отзывы о книге «Frankissstein» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x