Arcadi Oliveres - Paraules d'Arcadi

Arcadi Oliveres Boadella

(Barcelona, 1945). És doctor en Ciències Econòmiques i professor jubilat d’Economia Aplicada a la UAB. Expresident de Justícia i Pau, és president de la Fundació Universitat Internacional de la Pau i membre de la Societat Catalana d’Economia i d’ATTAC. Va donar veu i va participar activament en el moviment 15-M. Ha rebut el Premi ICIP Constructors de Pau de l’any 2017 i l’any 2019 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona. Amb Angle Editorial ha publicat: Contra la fam i la guerra, Un altre món, El meu camí cap a la utopia, Aturem la crisi i Diguem prou! (tots ells amb diverses edicions). És el protagonista del documental Mai és tan fosc (2014).

Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle XXI haguem de cridar «llibertat presos polítics» no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània s’omple de persones que s’ofeguen... Potser aquesta no era la fotografi a que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions.

Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l’economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, antiarmamentisme, cultura de la pau... Podem, així, entendre fi ns on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança. Perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.

Edició i pròleg de Mar Valldeoriola

PARAULES

D’ARCADI

EL FIL D’ARIADNA

120

© 2021 Arcadi Oliveres Boadella

© 2021 Mar Valldeoriola Picanyol,

per l’edició del text, el pròleg i la foto de portada

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B · 08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Disseny de la col·lecció: J. Mauricio Restrepo

Primera edició: febrer de 2021

ISBN: 978-84-18197-63-5

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,

ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió

en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Arcadi Oliveres

Què hem après del món i com podem actuar

Edició i pròleg de Mar Valldeoriola

La globalització i les seves coordenades

Una tarda de conversa amb els nets, per Mar Valldeoriola

Democràcia

Qui pren veritablement les decisions?

Capitalisme

Un sistema injust i assassí que hem d’erradicar

Diners

Sobre capital, frau fiscal i l’especulació desmesurada

Llibertat

Quan el control, el poder i la por no ens deixen respirar

Refugiats

On queda la dignitat humana i què ha passat amb el dret d’asil?

Canvi climàtic

Del creixement il·limitat a un planeta esgotat

Pacifisme

No podem dir «no a la guerra» i obrir un pla de pensions

Guerra

La immoralitat de gastar 56 milions d’euros diaris en despesa militar

Objecció fiscal

Desobeir per canviar les regles del joc

Política

Quan «estar fora» ens recorda que no tot passa per la institució

Populismes

Quan la reflexió i el pensament crític es converteixen en espectacle. De Trump a...

Moviments socials

Del no a l’OTAN, al 0,7% o al 15-M... i de totes les voluntats (i lluites) de canvi

Monarquia

Una poma podrida que mai no hauria d’haver existit

Presos polítics

De la repressió d’un Estat antidemocràtic a la construcció d’una república social

Europa i crisi

El somni de veure una Europa més solidària i menys financera

Pandèmia (i coronavirus)

De l’advertència als aprenentatges per construir una vida més digna

Educació

La palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi

«L’avi sempre parla molt. I fa xerrades, també a les escoles, i parla d’economia i de pau», diu el Pol, un dels nets de l’Arcadi Oliveres, que, amb set anys «i mig» (matisa ell), té molt clar que de gran vol ser biòleg. Li agraden els animals. És un belluguet i imita els sons de molts d’ells. El seu germà Marc, quasi tres anys més gran que el Pol, és introvertit i de poques paraules, i puntualitza: «l’avi també parla de política i d’història i explica sovint que el món està revoltat». Li agrada molt dibuixar però sobretot llegir el diari, de dalt a baix, els caps de setmana que és a casa l’avi. Segurament un costum que ha vist practicar moltes vegades a l’Arcadi, l’home que ha fet de la paraula una arma per desemmascarar i denunciar les estructures o els interessos que subjauen en els conflictes d’un món globalitzat, massa injust i massa desigual, «mogut per un sistema capitalista salvatge i ferotge, que actua com un depredador, i que sempre dic que caldria destruir», remarca. Destruir el capitalisme. «Però això es pot fer?», li pregunta el Pol. «Hem de trobar la manera de no ser còmplices d’aquest sistema. Les nostres accions diàries són les que configuren el món. I això es pot canviar. Hi ha alternatives que podem posar en funcionament. Tot és possible. I necessari. Ja sabeu que soc optimista de mena.» El Pol explica que a casa vivia amb ells un refugiat, un noi guineà de vint-i-pocs anys que està treballant de fuster i del qual s’han fet amics. «Sabeu per què algunes persones venen cap aquí?», els pregunta l’Arcadi. «Perquè molts cops al seu país passen gana, o hi ha guerra i no poden viure bé... A vegades els deixen entrar i a vegades no; alguns s’ofeguen», respon el Marc. «I per què hi ha guerres?», insisteix l’Arcadi. «Perquè hi ha persones que no les volen acabar», salta el Pol. «I així fan diners», afegeix el Marc. Lliçó apresa de l’avi. El Marc, a qui també li agrada mirar els atles i memoritzar noms de països i capitals, sap alguns llocs on hi ha guerra i els enumera: «Síria, el Líban, l’Afganistan, el Iemen...». L’Arcadi aprofita per explicar-los que aquests països que estan en guerra sovint no tenen armes i aleshores el que fan és comprar-les. «I sabeu on les compren? A països on les fabriquen, com França, els Estats Units... i també Espanya. Al món hi ha 194 països i l’Estat espanyol és el número sis en el rànquing de venda d’armes. Us ho podeu imaginar?» Torna a saltar el Pol: «doncs que no en fabriquin! I que vinguin a les manifestacions amb nosaltres!». L’Arcadi dibuixa un somriure orgullós i reposat.

La tarda cau i la conversa segueix. És una tarda de finals del mes d’octubre de 2019, una tarda que l’Arcadi passa amb els seus nets, com cada quinze dies, a la casa de Sant Cugat, la casa de la família paterna on viu des de fa anys, quan precisament l’especulació immobiliària el va fer fora a ell i a la seva dona del pis de lloguer de Barcelona. «L’habitatge, l’altre drama amb què cada dia cal lluitar; un dret usurpat que busca noves fórmules per reconvertir-se, i mentrestant sort n’hi ha de les persones que cada dia s’organitzen i aturen desnonaments.» Es posa una mà a la barbeta i pensatiu mira a l’horitzó. El Pol i el Marc decideixen sortir a jugar al jardí i anar a veure el Jordi, un amic documentalista, a la cabana que fa temps uns amics van fer en homenatge al Marcel, un dels fills de l’Arcadi Oliveres, lluitador com ell, que va morir l’any de l’esclat del 15-M. Un any que l’Arcadi també va viure intensament participant de les assembles a les places i escampant el seu discurs de denúncia arreu. A la cabana, el Jordi treballa ordenant papers de l’Arcadi amb l’objectiu de construir-ne un arxiu personal que rememori i recordi tants moments de vida viscuda. Per fer-ne memòria. I buidar la casa de papers, també.