Bienve Moya - Cada dia és festa

Cada deu anys, els acabats en 1, la vila de Valls celebra la festa de la Candelera de forma extraordinària, tal com diuen ells mateixos, tirant la casa per la finestra. Com gran part de les festes patronals catalanes, la de Valls té l’origen en un vot religiós: el maig de 1688 va treure’s la imatge de la Mare de Déu en processó pels carrers per donar-li gràcies per la finalització d’una plaga. Tot i així, de plagues, n’hi havia hagut moltes en anys anteriors; de fet, aquesta devoció no s’acabà d’instaurar fins a la fundació de les Festes Decennals. El 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, reunits els representants de la comunitat de preveres i els regidors de l’Ajuntament, se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. S’ha fet tradició la creença que l’evolució tècnica des del primitiu Ball de Valencians fins a l’exercici atlètic que avui coneixem amb el nom de castells estaria relacionada amb la data de naixement d’aquesta festa. Es conserva la dada que l’any 1801, per les primeres Decennals, hi actuà el Ball de Valencians conduït per Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas . Des d’aquell Ball de Valencians, en Josep Batet Llobera crearà el Partit de Menestrals, precedent remot de l’actual colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els membres del Ball de Valencians local.

L’hagiografia d’Àgata, Eulàlia, Llúcia... revela que totes tres van ser belles, eloqüents i sàvies. Així ho indiquen els seus noms mateix: Àgata, la pedra de la ciència; Eulàlia, l’eloqüent; Llúcia, la llum. Comparteixen, també, i sembla que com a condició de les seves qualitats humanes (bellesa, saviesa i determinació), el martiri, perquè s’enfrontaren al poder: cap d’elles no va voler abjurar de les seves idees, que eren les de la nova religió cristiana, i admetre la vella religió, la de Roma. Per aquesta raó, i també per haver-se negat a les pretensions libidinoses d’aquest mateix poder patriarcal (encarnat, en tot el llegendari, en el governador de torn), sofriren cruel martiri: a Llúcia li arrencaren els ulls; Eulàlia fou despullada i clavada en una creu d’aspa, i Àgata sofrí la mutilació dels pits. És per això que Àgata és patrona de les dones que lacten i, per extensió, de les dones en general. En diversos llocs de l’àrea del Segrià, i en altres contrades, com a Riba-roja d’Ebre, celebren la Festa de les Dones amb l’elecció, només durant aquest dia, d’un “govern” de dones.

Aquesta vila de la Ribera d’Ebre celebra Santa Àgata. Un acte singular és l’ofrena que fan algunes dones d’un gran pa de pessic en forma de pit, i el transporten, a la manera antiga, en una panera guarnida, damunt del cap. No fa pas gaire temps, quan les dones encara no tenien cap altre espai on realitzar-se que no fos l’interior de la casa, aquesta festivitat permetia, a la manera del “món al revés” de les festes de Carnaval, invertir el rol dels gèneres per uns dies. Altres viles de la Catalunya Nova, vora l’Ebre, com Ascó, o la Palma d’Ebre, o Arnes, o Bot, o Nalec, prop de Tàrrega, celebren aquesta festa, la qual se sol coronar amb un dinar de germanor femenina i un ball.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.