Lluís Maria Todó - Un diàleg imaginari

Stendhal, Flaubert, Proust, Rimbaud, Barthes (tots solters i sense fills; dos heterosexuals i tres homosexuals) van trobar maneres noves i molt eficaces de dir “jo”, de vegades evitant dir-ho, i la conseqüència d’això, que és alhora un dels miracles més profitosos de la bona literatura, és que aquest “jo” instaura un “tu”, un lector també insòlit, inestable i astorat, que a mesura que llegeix i va aprenent coses sobre els autors i el seu món, també va aprenent moltes coses sobre ell mateix i sobre el propi món. De vegades algun lector s’imagina que les lliçons que es pensa haver après l’han convertit al seu torn en autor, i es posa a escriure. Ningú escriu si abans no ha llegit, i per escriure bé cal haver llegit molt bé.

Sobre algunes de les coses que m’ha semblat entendre d’aquests escriptors i sobre algunes que n’he dit jo, sobre què m’han permès dir aquests autors i com, de vegades, m’han aconsellat callar, sobre aquests anys de convivència i diàleg amb ells, sobre tot això tracten les pàgines que segueixen.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.