Maria Aurèlia Capmany Farnés - Pedra de toc

LA VANGUARDIA , 8 DE GENER DE 1943

Roosvelt en su mensaje al Congreso da cuenta de la situación militar y política del momento.

En 1943 los Estados Unidos pasarán al ataque contra el Japón —Norteamérica aumenta sus fuerzas navales y las del Japón disminuyen—. No puedo deciros cuándo ni dónde atacarán las Naciones Unidas en Europa, pero puedo afirmar que lo harán y de una manera enérgica. En 1942 hemos construido 48.000 aviones militares.

LA VANGUARDIA , 10 DE GENER DE 1943

Don Esteban Bilbao, designado por el Caudillo, Presidente de las Cortes Españolas.

El Delegado Nacional de Prensa, camarada Aparicio, se encuentra en Barcelona.

LA VANGUARDIA , 20 DE GENER DE 1943

Arrese en Alemania.

El Ministro Secretario General del Partido, recibido por el Führer en su Cuartel General.

LA VANGUARDIA , 29 DE GENER DE 1943

Declaración de Eden ante los Comunes respecto al Bloque Ibérico.

El Gobierno británico ha sido tenido al corriente por el Gobierno portugués de las conversaciones celebradas en Lisboa entre los ministros de Asuntos Exteriores de España y Portugal, ha anunciado en los Comunes el Ministro de Negocios Extranjeros de la Gran Bretaña, Eden.

Añadió que el Gobierno británico ha acogido gustosamente las referidas conversaciones y prosiguió: —El Gobierno de su Majestad se ha demostrado siempre favorable a los deseos del Gobierno de Portugal y España de procurar que la guerra no se extienda a la Península Ibérica y no estima que las relaciones de Inglaterra con Portugal se hayan visto afectadas en modo alguno por las conversaciones de Lisboa.

El diputado laboralista Cooks preguntó: —¿Ha dicho Portugal lo que se proponer hacer? ¿Hemos sido informados de estas discusiones? Eden respondió: —Hemos sido informados detalladamente de las conversaciones y nosotros les hemos dado buena acogida. EFE.

Els realistes —continuo referint-me als més convençuts dels realistes, és a dir, dels que creien que les paraules feien referència directa a realitats immutables— no estaven disposats a acceptar la irritant ambigüitat d’aquesta hora que passa; aquest ser i no ser que ja havia posat de mal humor el vell Parmènides; la perplexa ingenuïtat amb què l’endreçat Valéry exclama: «Cal que intentem viure!»; la tristesa, plena de desengany d’aquest refugi metafísic, que decideix, momentàniament, Salvador Espriu quan ens explica que les paraules són lents carros que porten runa de tu mateix, el tedi de les tardes de diumenge, tota la por del mal que et faran. Si les paraules, en canvi, no carretegen tal com són de debò, et cal fer només un constant exercici de replegar el pensament sobre tu mateix, i per aquest camí d’interioritat, per una escala, a través de la qual se superen les contradiccions, arribar, més enllà de la manera de ser de la realitat, a la llum.

Pel juny del 42 jo havia fet, com a exercici oral de llicenciatura, el comentari de la «VI Ennèada» de Plotí. La bellesa, l’audàcia, l’ampla meditació poètica sobre la Unitat, sobre la inefable condició de l’origen del ser, explicada, amb una imatgeria abundant, amb caràcter d’apòleg i rondalla, m’havia apassionat i vaig decidir fer la meva tesi de doctorat sobre aquest text. M’agradava recolzar-hi tota una teoria de coneixement que expliqués el do creador de la paraula, el do d’introduir entre els teus ulls enamorats i allò concret que estimes el tertium quid de la realitat poètica. Només si renunciava a l’exigència lògica em seria permès de captar la incertesa del temps.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.