Maria Aurèlia Capmany Farnés - Pedra de toc

Llibre local = Lector compromès

Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de l’elaboració —des del disseny fins a la impressió— s’ha dut a terme per professionals i empreses catalanes.

Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Primera edició: març del 2019

© del text: hereus de Maria Aurèlia Capmany

© d’aquesta edició: Editorial Comanegra

© de la foto de portada: Pilar Aymerich

© del pròleg: Julià de Jòdar

Editorial Comanegra

Consell de Cent, 159

08015 Barcelona

www.comanegra.com

Edició: Marta Nadal

Transcripció: Ángel Alonso

Correcció: Gemma Garrigosa

Revisió de proves: Sara Romero

Disseny de col·lecció: Virgínia Pol

Maquetació: Víctor García Tur

Producción de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-18857-18-8

Tots els drets reservats als titulars dels copyright.

Presentació (Marta Nadal)

Entre la Capmany i l’Aurèlia (Julià de Jòdar)

LLIBRE PRIMER

Liquidació de culpes

Duce, Duce, Duce

Decència i silenci

L’any del fred

L’ahir i l’avui. El rodet del temps

Antígona i la llei

El benefici de la pluja

Anem a Itàlia!

Realitat i crèdit

Ni pietat ni recança

LLIBRE SEGON

Els feliços quaranta

Una lleugeríssima i glacial primavera

Trenta i trenta, seixanta

Marta Nadal

Comissària de l’Any M. Aurèlia Capmany

Pedra de toc (I i II) és, sense cap mena de dubte, una obra important i necessària, que teníem el deure inexcusable de reeditar en un marc commemoratiu com el centenari del naixement de M. Aurèlia Capmany. Gràcies a l’editorial Comanegra, això ha estat finalment possible, i ens n’hem de felicitar tots plegats.

El primer volum de Pedra de toc va ser publicat per l’Editorial Nova Terra l’any 1970 i, quatre anys més tard, la mateixa editorial va editar-ne el segon. La persecució per part de la censura de l’obra de M. Aurèlia Capmany va ser constant des dels inicis —les seves primeres novel·les van tardar entre cinc i quinze anys a publicar-se—, però, avançat el franquisme, foren sobretot els seus llibres de no-ficció els més censurats, pel fet que suposaven un greu perill per a la uniformitat religiosa i moral del règim, i perquè hi introduïen una mirada crítica i, per tant, la possibilitat de dissidència al seu ideari. El primer volum de Pedra de toc , doncs, va patir l’examen minuciós d’aquells censors que no en deixaven passar ni una i retornaven el llibre amb els fragments —o de vegades tan sols paraules— que s’havien de suprimir: «aquella llarga nit que ens esperava», «vexant», «el separatismo no va ser una qüestió de minories», «nació» —evidentment referint-se a Catalunya— són, a tall d’exemple, i per ser breus, algunes de les paraules i frases, entre moltes altres, que no van poder veure la llum.

El segon volum de Pedra de toc , editat el mes de desembre del 1974, va caure, en canvi, en el silenci administratiu; l’informe del lector, citat per Francesc Foguet, acaba dient, de manera prou explícita: «como me temo que no existe base suficiente para impugnar este depósito, me inclino por aconsejar silencio administrativo ». Ja veiem que aquest segon volum va tenir més sort que no el primer, sotmès a la implacable lupa censora. Però, l’any 1977, una tercera edició de Pedra de toc I restituïa al volum els fragments retallats d’aquella primera edició del 1970. A la contraportada hi deia: «Aquesta tercera edició compta amb nous al·licients: la incorporació dels paràgrafs que la censura prohibí a les altres edicions [...]». I l’encert del volum que ara us oferim és precisament aquest, a més de contenir els dos llibres en un sol exemplar: la reedició per primera vegada del primer llibre original sense el signe de la censura.

Pedra de toc : una obra important i necessària. Important perquè conté el pensament de M. Aurèlia Capmany i les constants de la seva trajectòria intel·lectual al llarg dels anys: la lluita per la llibertat, l’antifranquisme, la defensa de la llengua, la denúncia de la prudència, de l’oportunisme i el possibilisme burgesos, l’expressió de la resistència, el sentit de la història, però també, i sobretot, l’anàlisi minuciosa i lúcida del fet literari i de la filosofia, vertebradora de la seva mirada, de la seva posició en el món. I és, com he dit, també una obra necessària, perquè interpel·la el lector d’avui. La dissecció que fa del terrible passat de la dictadura, des dels seus anys més ferotges fins als maquillats per l’aparença d’un règim més benèvol, la manifestació més amarga i dura de viure en la resistència, ens obliga a pronunciar-nos íntimament, a comprometre’ns, com Capmany ho va fer amb la seva col·lectivitat i amb el seu país: «París —ho descobria la primavera del 1953— no seria mai la meva realitat; si volia aprofundir en aquella terra de bellesa que se m’oferia, em calia dimitir del que jo era. El que jo volia fer ho havia d’arrencar d’aquella petita pàtria arran de mar amb el cant dels grills en els rials solitaris , amb els mancaments propis i de la gent que m’havia precedit, amb la voluntat ferotge de sobreviure’m...».

La seva condició de dona lliure i transgressora és visible també en les diverses tècniques que M. Aurèlia Capmany utilitza per a la construcció de la seva obra, mai subjecta del tot a la rigidesa d’un gènere. I Pedra de toc n’és un exemple. No és només un llibre de memòries, com tampoc és només un assaig filosòfic i literari. O històric. Ho és tot alhora, com també observem en Virginia Woolf. Però, a més, incorpora, amb una habilitat extraordinària, fragments de la premsa d’aquells anys 39, 40, 41, 42..., com també ho havia fet Dos Passos a la seva trilogia. En un article escrit el 1968 sobre la novel·la de l’escriptor americà, 1919 , M. Aurèlia Capmany diu: «Amb destresa barreja les cartes, notícies aparentment anodines, subratllades amb ironia, amb amarguesa». Alguna influència, probablement, va exercir Dos Passos en la confecció de Pedra de toc , on la memòria de l’autora, enfrontada a l’irrevocable destí que ens ofereixen els retalls freds dels noticiaris de l’època, esdevé la plasmació d’una veritat lúcidament i bellament expressada, amb moments de tensió lírica i d’altres d’una contundència demolidora.

L’edició que us oferim parteix del respecte absolut amb l’original. Només s’han polit alguns aspectes de la puntuació, s’han corregit alguns noms, s’ha actualitzat l’ortografia i, finalment, s’han unificat les cites llargues a banda del text —tant les de premsa com les literàries— per tal d’oferir un criteri únic que creiem que facilita la lectura del volum que teniu a les mans.